Els elevats preus dels lloguers i de les hipoteques dificulten notablement l’accés a una vivenda digna per a una bona part de la població al País Valencià. Aquesta situació ha derivat en l’aparició de nous models d’habitatge. Un d’ells és el cooperativisme d’habitatge en règim de cessió d’ús. Es tracta d’una alternativa nova mitjançant la qual una cooperativa de vivendes obté un terreny, bé de domini públic o bé privat, en el que construeix un bloc d’edificis que serà habitat pels membres de la cooperativa. Els inquilins faran l’aportació econòmica que la cooperativa considere oportuna, amb la qual es pagarà la construcció de l’edifici i la propietat del sòl, sempre que no siga d’ús públic. El ‘preu’ que hauran de pagar els habitants d’aquests edificis serà notablement inferior al d’un lloguer convencional. En el cas dels projectes existents, l’estalvi es xifra entre un 50% i un 80%, segons els seus promotors.
La Generalitat està immersa en un procés d’estudi per a començar a col·laborar amb Federació de Cooperatives de Vivenda (Fecovi) per a cedir sòls propietat de l’administració, a canvi d’un xicotet cànon. De rebre llum verda per part del Consell, les cooperatives podrien construir les vivendes en aquests terrenys i engegar el seu projecte. La consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador, que aquest dimarts va participar en unes jornades sobre els habitatges cooperatius, va destacar que el cooperativisme en règim de cessió d’ús “és una gran alternativa per a impulsar el lloguer assequible de l’habitatge protegit”.
Aquesta fórmula també planteja noves dinàmiques de convivència, basades en la participació i la gestió comunitària. I és que aquest model de vivenda “va molt més enllà”, segons explica Vicent Salvador, secretari de Fecovi, ja que “per a accedir a una d’aquestes vivendes s’ha de ser membre d’una cooperativa, per tant, vius amb gent que coneixes, i amb la qual comparteixes uns ideals i un mode de vida”.
El cooperativisme d’habitatge, que es va analitzar en la jornada organitzada per l’Entitat d’Infraestructures de la Generalitat (EIGE), la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) i la Federació de Cooperatives d’Habitatges Valencians (Fecovi) i celebrada al MuVIM, suposada la cessió de sòl públic per part de les administracions a un preu simbòlic o per sota del mercat a cooperatives sense ànim de lucre perquè promoguen la construcció de Vivendes de Protecció Oficial en règim de lloguer. Gràcies a aquesta fórmula, s’ofereix una alternativa assequible per a accedir a l’habitatge mentre “es manté la titularitat pública del sòl”, alhora que també “s’afavoreix un marc estable i durador per als socis i arrendataris”, va assenyalar la consellera. Per a permetre la construcció d’aquests tipus d’habitatges, la Conselleria hauria de fer concursos de sol només oberts per a cooperatives.
El projecte té aspiracions de tirar endavant, ja que segons va explicar María José Salvador, des de la Generalitat es volen “estudiar totes les fórmules possibles que puguen impulsar el lloguer assequible”. En aquest sentit, la consellera va destacar la “importància que té la implicació de les administracions autonòmiques i locals, ja que la cessió del sòl és el primer pas perquè aquest cooperativisme siga una realitat”.
Tant des de Fecovi com des de Concovi, que es la federació de cooperatives de vivenda a nivell estatal, veuen molt probable que aquest projecte siga una realitat en l’any 2018 perquè veuen una implicació important per part del Consell i també compten amb el suport d’entitats de banca ètica, com són Triodos Bank o Afi. El finançament bancari és indispensable per a dur a terme aquests projectes, ja que les cooperatives s’hipotequen amb ells per a poder construir l’edifici. Les quotes es paguen amb les aportacions dels socis. A més, el termini de devolució dels pagaments podria ser negociat.
Per a donar impuls al projecte, el president de Concovi, Juan Casares, té previst fer, en desembre, una petició formal a la Generalitat perquè comence a gestionar el projecte “al més prompte possible” amb Fecovi.
Els impulsors d’aquests projectes destaquen que, amb aquest nou model d’habitatge, es potencia el valor que el sòl té per a ser utilitzat, deixant de banda el seu valor monetari. Amb això, s’allunya l’especulació urbanística. A més a més, com que viure en un d’aquests edificis és notablement més barat que fer-ho amb un lloguer convencional o amb una vivenda en propietat, ajudarà a fer baixar els preus del lloguer normal.
Projectes en marxa
Mentre que al País Valencià el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús encara està per arrancar, a Catalunya ja és una realitat. Organitzacions com Cohousing Barcelona o Sostre Cívi, porten anys ja immersos a fer d’aquest nou model una realitat. Des de Sostre Cívic asseguren que “hi ha llista d’espera” per a entrar a viure en un d’aquests edificis. Juli Carbó és el president de Cohousing Barcelona, on es gestionen dos projectes. Carbó explica que, en el seu cas, l’Ajuntament de Barcelona va cedir els espais a canvi d’un xicotet cànon i cedeix el dret d’ús a la cooperativa per 75 anys, prorrogables fins a 90.
Després d’aquest temps, l’edifici passa a mans del consistori. En el cas de Sostre Cívic, el seu president, David Guardiola, explica a Diari La Veu que ja tenen en marxa 7 projectes i que estan pendents d’adquirir un nou solar els pròxims dies. El seu primer edifici regit per aquest model començarà a ser habitat en febrer.
Les dues organitzacions destaquen que aquesta manera de viure va molt més enllà del fet d’habitar una casa perquè les vivendes han de seguir certs valors: els edificis són sostenibles, ecològics i integrats al barri. Tenen espais comuns i practiquen l’economia solidaria. La cooperativa no deixa sols els habitants d’aquests pisos, ja que compta amb un fons al qual tots aporten per a fer front a despeses imprevistes o impagaments.
En el cas de Barcelona, el preu per viure en un d’aquests edificis està entre un 50% i un 80% per baix del preu de mercat, percentatge que es pot reduir al llarg del temps. “Això permet ajudar a baixar els preus dels lloguers genèrics” i ,a més, són una bona eina per a lluitar contra l’especulació urbanística perquè aquest solar, d’ús públic, no es podrà vendre”, explica Guardiola. A més, assenyala que s’intenta que tots els contractes fets per part de la cooperativa, començant per la constructora fins a l’empresa proveïdora d’electricitat, comulguen amb els seus valors.
Des de Concovi, el seu president destaca que un dels beneficis directes de la posada en marxa d’aquests projectes és que es crearien “uns 4,5 llocs de treball per vivenda”, per tant, seria un motor dinamitzador de l’economia. La majoria de les ocupacions generades serien en la construcció, encara que a ell li agradaria que es classificaren en “llocs de treball generats per l’economia social”.
Problemes
El secretari de Fecovi, Vicent Salvador, considera que el major problema al qual s’enfronta aquest projecte al País Valencià és el de trobar gent que s’anime a formar part de les cooperatives i que es comprometa amb aquest nou model d’habitatge. En aquest sentit, la consellera Salvador va posar de manifest que, tant al País Valencià com a la resta de l’Estat, hi ha una resistència a aquest model perquè encara predomina la preferència per l’adquisició d’una vivenda. Per aquest motiu va defensar la necessitat de treballar en un canvi de mentalitat a nivell social.
Els impulsors del projecte neguen que aquestes vivendes puguen esdevindre guetos perquè, per a accedir a una d’aquestes vivendes, s’ha de ser membre d’una cooperativa i, per tant, tindre els ingressos necessaris per fer front als pagaments de les quotes. Segons explica Carbó a aquest diari, aquest tipus de vivendes estan pensades per a persones amb una renda suficientment elevada com per a no optar a una vivenda social, però no suficient com per a accedir al mercat immobiliari privat.
