L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha previst una programació per al 2018 que s’adapta a les necessitats de condicionament del museu per a la celebració del 30é aniversari i la gestió diària. Això no obstant, la institució dirigida per José Miguel García Cortés no renuncia a les principals línies temàtiques en les quals treballa el museu en els últims anys i que són ja el seu senyal d’identitat: aquelles que tenen vinculació amb el Mediterrani, les que mostren la riquesa de la col·lecció del museu, les que es realitzen específicament per al museu dins del projecte ‘IVAM produeix’ o aquelles que pretenen difondre l’obra de dones artistes o les qüestions de gènere.
Així, l’IVAM inaugurarà el pròxim any un total d’11 exposicions entre les quals cal destacar la que es dedicarà a un “sorprenent” i “heterodox” Joan Miró. Per primera vegada en 29 anys de la seua vida, el museu exhibirà un centenar d’obres cedides que “adquiriran una identitat pròpia” en la mostra ‘Ordre i desordre’, que s’inaugurarà el 15 de febrer. “És una de les tres grans exposicions que hem programat realment pel seu interés i pel seu ressò internacional”, va explicar Cortés.
Les dones, protagonistes
Juntament amb l’artista català, l’IVAM saldarà el pròxim any un deute amb les dones creadores. Annette Messager, la primera dona que ha aconseguit el Premi Julio González en els seus 15 anys d’existència, tindrà el seu monogràfic. Un oblit “incompresible” a parer de Cortés. En ell es podrà apreciar com l’autora francesa fa de l’art una via per a donar eixida a les reivindicacions feministes i al treball artesanal, la manualitat, aquell territori històricament associat al món femení, per a donar-li la volta i desplaçar-lo a un territori de significat i eloqüència. “El treball de Messager s’emmarca dins de l’aposta decidida per a fer visible el treball de dones artistes o les qüestions de gènere”, va indicar Cortés. De fet, el pròxim any, quasi la meitat de les mostres estan dedicades a dones o són projectes realitzats per elles.
En aquesta estratègia també podrà veure’s ‘Dona i avantguarda a València. 1930-1980’ comissariada per Isabel Tejeda i María Jesús Folch. Aquesta mostra reunirà la producció de les primeres artistes valencianes que es van professionalitzar des de finals de la dècada dels anys vint fins als anys huitanta del segle XX. En la nombrosa literatura crítica que pot trobar-se sobre l’art generat al País Valencià des de finals dels anys 30 fins a la Transició espanyola, en la segona meitat dels anys setanta, les artistes són molt citades, però quasi mai estudiades: solen estar encriptades després d’un reguitzell de noms masculins que es tanca amb un “etc.”, cosa que dificulta en gran manera la recerca. “Van ser anys en què el treball de les dones artistes va estar en l’obscuritat, en el silenci i en el menyspreu, tot i que van fer un treball de primer ordre”, va indicar el director de l’IVAM.
Així mateix, la programació també preveu un espai per a reflexionar sobre la visió que s’ha donat de la dona al llarg de la història. “Repensarem aquesta qüestió a partir del que tenim en la nostra col·lecció; així sabrem quina visió s’ha donat i quina ha quedat més amagada dissortadament. Pensem que les imatges que s’han transmés de les dones no són innocents”, va dir Cortés. En aquest aspecte, el conseller Vicent Marzà va destacar aquesta aposta per visibilitzar el treball fet per les dones i els que es fan sobre elles.
Completen el llistat d’exposicions ‘Rodchenko’, ‘Ignacio Pinazo i la València del canvi de segle’, ‘Representació de la dona en la col·lecció de l’IVAM’, ‘Federico Guzmán. A la vora del món’, ‘Patricia Gómez i María Jesús González’ i ‘Sudqueer’. A això se sumaran unes jornades sobre el còmic i una sèrie de tallers, visites guiades i propostes didàctiques que seguiran sent “un senyal d’identitat de l’IVAM”.
El Mediterrani com a escenari
I, finalment, la tercera gran cita de l’any serà ‘Habitar el Mediterrani’, que donarà una visió sobre les formes de vida en aquest àmbit cultural i geogràfic mediterrani centrant la seua atenció en els grans assentaments humans: les ciutats. Per a la mostra, s’ha realitzat una elecció d’obres que van des de peces arqueològiques del British Museum o el Louvre fins a contemporànies, perquè l’art és “un contínuum, no hi ha escletxes”, ha asseverat el director.
