El passat mes de setembre, la Federació de Bandes anunciava la convocatòria del primer Concurs de composició per a dones amb la intenció de donar un impuls a la Banda de Dones que va crear l’ens federatiu en el 2015 i així dotar-la de nou repertori per a abordar els reptes de la temporada del 2018. El certamen especifica en les bases que només podran participar compositores valencianes o aquelles que tinguen una relació directa amb alguna societat musical federada. La concurrència ha alçat una allau de reaccions a les xarxes socials, on s’ha criticat el concurs pel seu tarannà segregador. Això no obstant, des de la federació sostenen que el concurs pot semblar “polèmic”, però és “necessari” i, a més a més, amb la convocatòria s’està seguit el principi de “discriminació positiva” a favor de les dones creadores.
A pocs dies perquè acabe el termini de la convocatòria –finalitza el 20 de novembre–, les opinions sobre la idoneïtat d’una convocatòria amb aquestes peculiaritats difereixen o tenen matisos dispars. Per a Pedro Rodríguez, president de la federació, amb el concurs de composició per a dones “estem intentant equilibrar un poc la història de tot el que hem passat en la nostra societat amb el tema femení”. La investigadora sobre la paritat en la música i membre de Clásicas y Modernas, Laura Capsir, per la seua banda, considera que el nom del concurs “és cridaner” i demana veure com es resoldran alguns matisos, com el premi i el jurat, però defensa que “amb la situació de desigualtat, totes les iniciatives que busquen visibilitzar el talent de les dones són benvingudes”. Ara bé, Capsir demana que el concurs responga a una qüestió “transitòria”, així com analitzar quant i qui interpretarà després eixe nou repertori.
La compositora Claudia Montero s’hi mostra completament oposada a aquest tipus de concursos només per a dones. “És un desencert”, afirma a Diari La Veu. En aquest sentit, la compositora, guanyadora de dos Grammy, ha explicat a aquest diari que no vol que la federació utilitze la seua imatge per a acompanyar la convocatòria d’un concurs amb què no està d’acord. Finalment, el compositor i professor de Composició del Conservatori Superior de Música de Castella-la Manxa, José Miguel Fayos, apunta que el concurs, tal com està convocat, no pretén valorar el fet artístic i es mostra “absolutament en desacord” amb la convocatòria. Per al compositor, ens trobem en un “moment històric” pel que fa a la presència de la dona en la composició i la direcció, un procés dins de la música “que acaba de començar i anirà a més” en la mesura que moltes xiques “troben ara referents”, però tant el concurs com la Banda de Dones de la federació són una manera de “fer-los un gueto”, sentencia.
Un concurs sense dotació econòmica ni jurat destingit
Les bases del concurs recullen que les obres s’estrenaran el dia 8 de març del 2018 –coincidint amb el Dia Internacional de la Dona–, durant el concert que ofereix la Banda Simfònica de Dones de la federació. En cap número de les bases es parla de la configuració d’un jurat professional, sinó que la selecció la farà la directora artística de la dita formació, que podrà ser assessorada per la Junta Directiva de la federació –un equip directiu on el president, el vicepresident primer, el vicepresident segon i el secretari general són homes– o “persones destinades” per aquesta. De la mateixa manera, cap clàusula parla enlloc de cap dotació econòmica per a les obres triades o guanyadores en aquest concurs.
Sobre aquestes dues qüestions feia èmfasi Laura Capsir: “Si estàs buscant talent femení hauria de tindre un jurat prestigiós i dotar el guardó amb un bon premi”. La investigadora troba el principal escull en el moment posterior a l’estrena, ja que la convocatòria “pot fer caure les dones compositores en el gueto si el repertori no el toquen altres formacions” i, per tant, considera el concurs com una solució “transitòria” a la falta de repertori per a banda que addueix la federació.
Sense un premi que pose en relleu la composició ni un jurat que done prestigi a la decisió, el primer concurs per a dones convocat per la federació “no valorarà el fet artístic”, es lamenta José Miguel Fayos. “Tant fa que una compositora presente un pasdoble que una simfonia”, denuncia. “Segurament la mesura va nàixer amb la millor de les intencions –raona el compositor–, però cal tindre en compte que en la resta de concursos de composició els participants s’hi presenten de manera anònima i, per tant, ningú pot saber si l’autor és una dona o un home”. No hi ha cap concurs de composició que discrimine per sexes a la resta del territori, sinó que sol fer-se per gèneres musicals o formats instrumentals, i actualment “són totalment transparents” pel que fa a les dades dels autors, manté Fayos. En aquest sentit, Claudia Montero també indica que no és positiu que hi haja un concurs de composició on es discrimine per a home o per a dona.
Per últim, la compositora guanyadora només s’emportaria el goig de veure estrenada la seua música el Dia Internacional de la Dona, perquè a part de l’absència de dotació econòmica, la federació ostentarà un dret exclusiu d’edició preferent de les obres guanyadores o seleccionades per un període de tres anys. A més, explica la convocatòria que les autores cedeixen amb caràcter exclusiu i universal tots els drets d’explotació de les obres de manera tant analògica com digital.
Sense repertori per a banda
La intenció de la federació de bandes és que en els concerts que fa la Banda Simfònica de Dones tinga un programa íntegrament femení. Despres d’haver fer diversos concerts, “no hem trobat repertori”, reconeix a aquest diari Pedro Rodríguez, per això, el concurs naix amb la idea de donar resposta a aquesta “dificultat”. Això no obstant, el president de la federació recorda que les dones han estat ocultades dels concerts “durant molt de temps” i posa els exemples d’autores que signaven les seues obres amb pseudònims d’home perquè no foren rebutjades. “Que hi haja un concurs de composició només per a dones podríem anomenar-ho discriminació positiva, perquè hi ha àmbits on això encara és necessari”, afegeix.
Per a estimular el suposat poc repertori actual per a banda composat per dones, es poden “estudiar o promoure propostes més encertades”, explica Claudia Montero, com ara fer una crida a partitura –un procés similar a la crida a projecte que fan moltes institucions per als concursos–, però la compositora demana que “si ens programen, que siga per la qualitat i no pel gènere de l’autor de les obres”.
“Ara és un moment històric”, afirma José Miguel Fayos, pel que fa a les compositores i directores, ja que gràcies a la música d’avantguarda la presència de les dones no és un cas “anecdòtic”, sinó que “van tenint igualtat de presència en les programacions”. Tot i això, el compositor demana temps perquè els referents femenins existents creen un model en els estudiants que ajude més dones que estudien composició i direcció. Ara bé, Fayos retreu l’afirmació de la federació: “Hi ha compositores importants” i enumera, entre d’altres, Maria Acuña, Nuria Nuñez o compositores del segle XX com Nadia Boulanger i Ida Gotkovski. “Històricament hi ha hagut discriminació –afegeix el compositor–, però actualment a Espanya hi ha compositores molt bones que ja tenen major presència i en un futur en tindran més perquè per capacitat no és”, raona.
LAura Capsir insisteix que cal buscar una cultura universal que no siga d’homes ni dones. El problema és que “fins ara eixa cultura és de predomini masculí i l’hem donada com a universal”. Per la seua part, Rodríguez manifesta que la federació és conscient que en aquests moments les reivindicacions feministes “van per un altre lloc”, i l’ens federatiu entén “que fins i tot a alguns homes els pot molestar que això siga així, però estem intentant equilibrar un poc la història de tot el que hem passat en la nostra societat amb el tema femení”, apunta.
50% d’alumnes i poques dones professores
Amb el concurs de la federació es pretén d’alguna manera també fer veure altres realitats de gènere a les escoles de música, on el 50% dels alumnes són xiquetes. Tanmateix, si mirem el professorat, “ni molt menys arriba al 50% del claustre el nombre de dones”, explica Pedro Rodríguez, qui afegeix que “el nombre de dones directores és anecdòtic i el de compositores és pràcticament inexistent i això s’ha de mostrar a la societat”.
José Miguel Fayos és professor de composició al Conservatori Superior de Música de Castella-la Manxa, és optimista i creu que progressivament creixerà el nombre de dones que estudien composició i direcció perquè “hi ha referents on emmirallar-se”. Tot i això, en la seua aula de 13 alumnes només hi ha una dona estudiant composició.
Al remat, després de l’allau de crítiques rebudes a través de les xarxes, la federació no s’ha plantejat retirar el concurs, que té un nom “cridaner” i, fins i tot, “polèmic”, però que, a parer de Laura Capsir, s’enquadra dins d’una “mesura compensatòria”. Rodríguez valora que la federació va ser un dels primers ens culturals que es va adherir a la Plataforma per la Igualtat entre Homes i Dones en les Arts Escèniques, però davant la situació generada “m’encanta que genere polémica el Concurs de composició de dones, perquè això vol dir que la gent s’adonarà que s’està fent això i potser algú es para pensar un poc en perquè es fa”, ha conclòs el president de la federació, Pedro Rodríguez.
