L’universal pintor de la llum i dels colors del Mediterrani també tenia ànima de jardiner. Així queda palés en l’exposició ‘Sorolla. Un jardí per a pintar’, organitzada per l’Obra Social la Caixa i la Fundació Bancaixa amb motiu del desé aniversari de la remodelació del Centre Cultural Bancaixa a València i que podrà visitar-se de forma gratuïta fins al 19 de març del 2018.
La mostra presenta un Sorolla madur que, al llarg dels seus últims anys, enmig dels esforços que li exigeix la realització del gran encàrrec dels murals ‘Visió d’Espanya’ per a la Hispanic Society de Nova York –precisament la mostra que va inaugurar el Centre Cultural Bancaixa–, troba temps per a pensar un jardí, dissenyar-lo, plantar-lo, cultivar-lo i seure per a gaudir-ne pintant-lo. “És un Sorolla alhora pintor i jardiner com ho van ser altres pintors del seu temps”, va explicar una de les comissàries de la mostra, María López. “Ens trobem amb l’obra d’un Sorolla experimentat, madur, que sap el que vol i que pinta per a ell mateix. Ja no té res a demostrar i com ell mateix afirmava: quaranta anys després ja em considere un pintor”, va expressar López.
En la mateixa línia es va manifestar la directora del Museu Sorolla i alhora comissària de la mostra, Consuelo Luca de Tena. “L’exposició que inaugurem hui fa visible un Sorolla injustament inèdit perquè és un pintor amb una riquesa de matisos inesgotable: és un retratista fantàstic, un paisatgista extraordinari i un pintor de jardins magnífic, un dels millors de la seua època”, va dir Luca de Tena tot subratllant que aquest perfil de pintor-jardiner era prou comú entre els artistes coetanis al pintor valencià. “Són molts els impressionistes i posteriors al moviment que construïen jardins per a després poder pintar-los”, va explicar la directora tot mencionant Emil Nolde o Vasili Kandinski.
Consuelo Luca de Tena: “El que mostren en l’exposició és un Sorolla injustament inèdit perquè és un pintor amb una riquesa de matisos inesgotable”
“Realment sentia passió pels jardins en què trobava uns paràmetres pictòrics i sentimentals molt diferents als que ens té acostumats en altres obres seues”, va coincidir López. Sorolla, a més, va definir des del primer moment el seu model de preferència. “Va optar pels jardins de tradició islàmica, que dins de les extensions es desenvolupen en espais íntims, amb una presència d’aigua no de grans espectacles de fonts, sinó amb corrents d’aigua tranquil·les que aserenen l’ànima. “, va explicar Luca de Tena.
Apassionat dels jardins andalusos
Així, ‘Un jardí per a pintar’ convida els visitants a descobrir gran part de l’obra que l’artista va realitzar sobre els jardins, així com a conéixer en profunditat la influència dels jardins andalusos en la seua producció artística i el jardí a què va donar forma en la seua residència a Madrid. Com va explicar Luca de Tena, Sorolla “es va enamorar” dels jardins de Sevilla i Granada. “Mentre complia amb l’encàrrec de la Hispanic Society, el pintor va descobrir Andalusia i es va alliberar de tots els perjudicis que tenia d’aquest territori”, va informar la comissària. Així, la “lliçó” dels patis i jardins andalusos va resultar crucial per a la configuració del seu jardí. “No sols va copiar alguns racons concrets dels jardins sevillans i granadins que tan bé coneixia, sinó que va trasplantar al seu jardí fonts, taulellets, columnes, estàtues, arbres fruiters i plantes ornamentals apassionadament cercades i portades des d’Andalusia”, es va explicar durant la presentació.
Algunes d’aquestes peces es troben entre les 120 que integren l’exposició, procedents en la seua major part del Museu Sorolla, però també d’altres col·leccions com les de la Fundació Bancaixa, l’Ajuntament de València, el Museu Carmen Thyssen de Màlaga, la Hispanic Society of America, col·leccions particulars i el Museu de Belles Arts de València. Precisament d’aquest últim espai procedeix una de les peces favorites de la comissària Luca de Tena: Retrat d’Amalio Gimeno. Aquesta obra és una de les novetats que presenta la mostra, ja que va ser presentada al mes de juliol al CaixaForum de Sevilla. Sí que són inèdites les obres inspirades en jardins valencians i a les quals es dedica una sala sencera. L’exposició pretén també cridar l’atenció sobre els aspectes específicament botànics del jardí, que són els que li presten tot allò que Sorolla més estimava: color, varietat, moviment i vida.
Contraris a una cessió ‘indefinida’
Des d’aquesta perspectiva “valenciana” de l’exposició, Luca de Tena es va mostrar molt satisfeta pel retorn de Sorolla a casa seua. “Portar Sorolla a la seua terra és sempre una operació molt agradable, ja que l’acollida està plena d’entusiasme i estima”, va agrair. Tot i això, la directora del Museu Sorolla va rebutjar la possibilitat que l’il·lustre pintor valencià dispose d’una exposició permanent a la ciutat. “El patronat del museu és molt generós prestant, però presta per a exposicions temporals que poden, fins i tot, arribar a l’any. Sempre han sigut molt renitents a prestar a llarg termini. En cap moment es plantejaria una cessió a temps indefinit”, va dir argumentant la línia seguida fins ara pel patronat i a disposició de la fundadora de l’espai expositiu, la dona de Sorolla, Clotilde García.
Luca de Tena: “El patronat de la Fundació és molt generós prestant, però mai es plantejaria una cessió a temps indefinit”
Tanmateix, el director de la Fundació Bancaixa, Rafael Alcón, va destacar que l’entitat continua oberta al fet que “el mestre Sorolla tinga una presència permanent en la seua terra”. Alcón va justificar l’elecció del pintor valencià com a colofó de les tres mostres que s’han organitzat per a commemorar l’efemèride –la retrospectiva de Manolo Valdés i l’homenatge a l’escultor Vicente Ortí– perquè suposa tancar el cercle que es va iniciar fa una dècada i que “va tindre un gran impacte”. Així mateix, va destacar la relació de la Fundació amb l’artista, no sols pel fet de ser propietària d’algunes obres, sinó també per l’oportunitat d’exposar-les a dins i fora de l’estat espanyol.
Per la seua banda, el director territorial de CaixaBank, Ciscu Costa, va confessar “la seua passió” pel mestre Sorolla alhora que va mostrar la seua satisfacció de poder donar a conéixer una de les facetes més desconegudes del pintor. Ciscu va reconéixer que l’entitat busca tindre “més posicionament” en matèria cultural al País Valencià mentre recordava que ja s’inverteixen 28 milions d’euros anuals. “Invertir en cultura també és invertir en obra social”, va apuntar. A més, ha comentat que s’espera que el CaixaForum de València es pose en marxa en l’Àgora el 2020, motiu pel qual considera que l’entitat encara té molt de recorregut fins a aquesta data per a continuar fent coses en matèria cultural en col·laboració amb altres organitzacions, com ha sigut en el cas de la mostra de Sorolla.
L’exposició està acompanyada d’activitats complementàries i, d’aquesta manera, s’han organitzat tallers d’art gratuïts específics. D’una banda, un taller per a persones majors que es realitzarà en centres de dia o centres residencials amb l’objectiu d’acostar l’art de Sorolla als majors amb dificultats de mobilitat.
Així mateix, es desenvoluparan dos tallers de cap de setmana adreçats a xiquets de 6 a 11 anys en els quals tindrà lloc un recorregut d’exploració amb els sentits per l’exposició, que servirà als més xicotets per a prendre consciència de les intencions del pintor i de les emocions que intenta transmetre a través de les seues obres. A més, es dissenyarà i crearà un jardí ‘Pop Up’ inspirat en l’art del pintor valencià.
