Diari La Veu del País Valencià
Els reptes artístics del Palau de la Música: concerts per a À Punt i una gira per la Xina

Vicent Ros va encetar aquest mes d’octubre el seu segon any com a director del Palau de la Música de València. L’efemèride no hauria tingut cap transcendència si el passat 26 d’octubre el jutjat contenciós administratiu número 8 de València no haguera fet pública la resolució sobre el recurs que un dels candidats al lloc de gerència que ocupa l’exmembre de l’Orquestra de València havia interposat l’any 2016. Ros s’hi troba d’alguna manera alliberat de la incertesa que provocava la judicialització del procés selectiu. Va fer públic el seu projecte guanyador, ‘Un Palau Obert’, “el mateix dia” que el jutge va donar llum verda al seu nomenament, ha explicat el responsable de l’auditori en una entrevista concedida a aquest diari. En el document es pot veure què vol el director per al present i el futur del Palau i quins objectius artístics planteja perquè tant l’edifici com les unitats artístiques arriben al màxim nombre de ciutadans possible.

El Palau, l’Orquestra de València, els cicles de música i el conjunt dels treballadors “som un bé públic” i, com a tal, la ciutadania “ens ha d’explotar”, raona Ros. La temporada 2017-2018 no ha fet més que començar, però per endavant hi ha un seguit de reptes que recull el projecte del director, alguns dels quals s’estan desenvolupant, tot i que altres encara estan en standby mentre s’hi treballa per a concretar-los. Damunt de la taula hi ha objectius que s’han d’aconseguir a curt termini, com ara una gira estatal i una altra d’internacional; altres es plantegen a mitjà termini, com “desbloquejar” la situació sobre els drets d’imatge dels músics perquè À Punt puga retransmetre els concerts de l’orquestra, augmentar la “quota” de compositors valencians en la temporada i la presència del director titular –Ramón Tebar– al llarg d’aquest any, concretar la col·laboració amb les Arts i estudiar la implicació de la Banda Municipal amb l’auditori i la seua programació.

A la Xina, en juny o setembre

La intenció de realitzar una gira internacional en 2018 es va anunciar en la roda de premsa de la presentació d’aquesta temporada, una idea que va reformar Ramón Tebar el dia que la direcció i presidència del Palau van presentar el director valencià com a titular de la formació simfònica durant els propers quatre anys. La Xina era el destí triat i el viatge tindria lloc o a finals de gener o ja en febrer del 2018. A hores d’ara, la gira internacional es manté com un dels objectius artístics irrenunciables, continua sent la Xina el destí de la gira, però han canviat les dates. L’equip responsable del Palau es planteja dues opcions: o a finals de juny o principis de juliol –una data complicada per a l’Orquestra de València (OV), que està encara en temporada– o a principis de setembre –quan encara no haurà començat la nova temporada, però coincidiria amb les dates de la gira estatal que està tancant el Palau.

La gira a la Xina es farà en el 2018 “sí o sí”, sosté el director del Palau, Vicent Ros, i si s’ha retardat en el temps és per dos motius que comparteixen Ramón Tebar i Ros: el primer, perquè al continent asiàtic la temporada està tancada en febrer i l’OV no trobaria auditoris disponibles –almenys dels rellevants– per a fer almenys cinc concerts i, en segon lloc, perquè encara no s’ha trobat un patrocini suficient per a fer front a la despesa que comporta fer el traslladat, el viatge, les estades, etc. “La cosa va començar a tòrcer-se amb els problemes polítics de Catalunya: les empreses començaren a vindre-se’n cap ací i els empresaris de la Cambra de Comerç començaren a preocupar-se”, apunta Ros.

S’han mantingut converses amb l’empresa xinesa Costco, propietària del 50% del Port de València. / DIARI LA VEU

Per a fer la gira, la direcció del Palau ha mantingut reunions per a implicar d’una manera o altra la Cambra de Comerç i trobar empresaris interessats a aprofitar la gira per a fer relacions empresarials amb el gegant asiàtic. També es busca la col·laboració de l’Agència Valenciana de Turisme –que acaba d’iniciar el conveni amb les Arts per a promocionar la Ruta de la Seda–, de València Turisme de la Diputació de València, la Fundació Hortensia Herrero i de diverses regidories de l’Ajuntament de València perquè el cap i casal està agermanat amb la ciutat de Chengdu. Ara bé, una de les claus per a trobar l’anhelat patrocini pot vindre del Port de València, ja que l’empresa xinesa Costco és la propietària del 50% de les instal·lacions del port del cap i casal i ja s’han mantingut converses amb ella.

Per una altra banda, l’anunci que Yaron Traub seria el mestre que es faria càrrec de dirigir l’OV per la Xina també és una opció que es troba en l’aire. “Estem mirant totes les opcions: que la dirigisca Traub, Ramon o un altre director. Potser siga un valencià, però no ho sabem encara”, explica Vicent Ros.

Concloure el Otoño Musical Soriano

El festival de Sòria és actualment una de les fites de la música clàssica més destacades del panorama estatal que aquest 2017 ha complit 25 anys amb un concert inaugural que va realitzar l’Orquestra de Radio Televisió Espanyola (ORTVE) amb el Cor de l’ORTVE i direcció de Miguel Ángel Gómez Martínez –titular de l’OV entre 1997 i 2005. La participació de l’OV en 2018 està “pràcticament tancada”, assegura Ros. Amb tot, l’OV conclouria el festival a finals de setembre, ja que en eixes dates tots els auditoris estan començant o a punt d’iniciar la temporada, de manera que és més fàcil incloure altres ciutats i fer una gira per l’Estat que comence des de Sòria.

“L’orquestra ha d’eixir en À Punt”

Canal 9, al llarg dels seus 24 anys d’existència, mai va emetre un concert de l’Orquestra de València. La 2 emet els concerts de l’ORTVE i les òperes del Teatre Real i alguna del Liceu de Barcelona –a hores intempestives, però– i el Canal 33 fa el mateix amb els concerts de l’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya; a més, compten amb el dial Catmúsica, dedicat les 24h a la clàssica. Tanmateix, la televisió valenciana mai no va traure per la pantalla la que durant anys ha estat l’única orquestra professional del País Valencià. Amb l’inici de l’emissió d’À Punt durant el primer trimestre del 2018, el Palau encara no ha mantingut cap contacte amb la direcció de la nova televisió autonòmica. Tot i això, des de la direcció es manté que “totes les setmanes l’orquestra ha d’eixir en À Punt”.

Però, per què no s’ha negociat cap quota de pantalla amb la direcció del canal públic? Doncs perquè la direcció del Palau té pendent “desbloquejar el problema dels drets d’intèrpret i drets d’imatge amb els intèrprets”, reconeix Ros. L’orquestra es negava a gravar, un posicionament que s’ha refermat després que es feren diverses consultes tant als sindicats com a les societats de drets. “Ens van dir que no, que es negaven a fer qualsevol tipus de gravació, fins i tot les que feia Radio Nacional; també van dir que no en feien més i que deixaven en mans de la direcció que els obligara”, es lamenta.

La direcció va tirar mà dels serveis jurídics de l’Ajuntament per a rebuscar entre la jurisprudència. La conclusió va estar que el Palau, “com a entitat pública, i els músics, tant funcionaris com laborals, s’acollien a les regles de la funció pública. Per tant, ells com a funcionaris que són, no poden negar-se al fet que l’orquestra o la direcció del Palau diga que s’ha de gravar un concert”. Damunt de la taula hi ha un desacord sobre aquesta interpretació, és per això que la direcció ja ha transmés als músics que “han de gravar sí o sí i estem tractant de desbloquejar el tema”. El veredicte s’ha deixat en mans d’un jutge perquè diga: “Senyors, han de gravar” o “Senyors, els han de pagar una contraprestació per gravar”. La direcció acceptarà la resolució, apunta Ros, qui es mostra obert a negociar tots els aspectes. “Ho acatarem i, si hem de pagar per sessió de gravació com diu la llei, pagarem, i si no, no ho farem”.

Compositor resident i el retorn de Galduf

La presència de compositors i directors valencians al Palau de la Música és una dels objectius més desitjats de la direcció de l’auditori, encara que, segons manté Vicent ros, arribar a una “quota valenciana” satisfactòria no és ni fàcil ni quantificable, bàsicament perquè “mai serà suficient”. Si l’any passat l’auditori va encarregar una obra al campanòleg i músic experimental Llorenç Barber, per a aquesta temporada, el Palau i l’Institut Valencià de Cultura han fet un encàrrec a José Antonio Orts que s’estrenarà en el festival Ensems amb direcció del valencià Pablo Rus.

El 8 i 9 d’octubre es va recuperar una Missa de José Serrano i la temporada es va obrir amb Matilde Salvador i es tancarà amb ella, cap a finals de juny amb direcció de Manuel Galduf, que tornarà al Palau per a dirigir Les Hores de la compositora de Castelló de la Plana. “Hauríem de posar més compositors valencians, però també cal saber com són els directors quan diuen: “Simfonies. Brahms, Bruckner, tal”. I quan els dius que et posen un compositor valencià alguns s’hi oposen”, raona Ros.

Per tal d’augmentar la presència valenciana i normalitzar l’OV amb la resta d’orquestres europees i nord-americanes, tant a Ros com a Tebar els agradaria tindre un compositor resident i demanar-li cada any un encàrrec, una figura habitual en els grans auditoris, així com tindre un director també resident, avança el responsable del Palau.

Un conveni de compositors

Un altre dels reptes és intercalar amb assiduïtat composicions d’autoria valenciana al llarg de la temporada al marge de les fites abans esmentades. Per a complir una “quota” satisfactòria i evitar les capelletes, Vicent Ros demana recuperar el conveni que existia fa dècades entre l’Associació de Música Contemporània i l’Institut Valencià de la Música dependent de l’actual l’Institut Valencià de Cultura (IVC).

“Mantinc moltes converses amb els compositors i tinc la sensació, molt personal, que van cadascú a la seua ‘bola’ o que fan allò de ‘sálvese quien pueda'”, raona. L’Associació de Música Contemporània va aconseguir en el segle passat un acord amb la Generalitat, qui aportava una subvenció, perquè s’estrenaren obres d’autors valencians al Palau, on “es posava una quantitat de diners a canvi que en la programació hi haguera una quota de compositors valencians. “Però actualment a mi ningú m’obliga a programar-los, puc fer-ho o no”, explica. Això no obstant, matisa: “Ara fem el que podem, però abans hi havia un conveni, fins que els gestors d’aleshores decidiren deixar de fer-lo perquè la música contemporània era deficitària i als concerts no venia ningú. Si la Generalitat o l’Institut Valencià de Cultura proposaren fer una campanya, nosaltres li donaríem suport, posaríem l’orquestra, el Palau i el director”. A més, pel que fa als encàrrecs, apunta: “Ells poden fer-ne uns i nosaltres uns altres, però firmem un acord on ens comprometem a estrenar o fer encàrrecs”. En la temporada 2016-2017 va ser Llorenç Barber i en aquesta serà José Antonio Orts en col·laboració amb el Palau i l’IVC, i l’any que ve “probablement si férem compositor resident a Paco Coll li estrenaríem alguna cosa i enmig aniríem posant el que puguem”.

Per una altra banda, el Palau i diversos compositors valencians ja han mantingut reunions per a organitzar un homenatge al valencià Llatzer Pla, mentre que el concert que dirigirà Jordi Bernàcer el proper desembre inclou el Tríptic Orquestral d’Amand Blanquer.

Més presència de Tebar al Palau

Abans que acabara la temporada 2016-2017, el Palau va presentar Ramón Tebar com a director titular de l’Orquestra de València per als propers quatre anys. Encara que el director valencià no es posarà davant de l’orquestra fins al 22 de desembre, l’estiu ha estat una estació de treball braç a braç amb la direcció per a perfilar projectes. No serà fins a la temporada 2018-2019 que el mestre valencià mantindrà un contacte continu amb l’orquestra i l’auditori –cal recordar que l’anterior titular, Yaron Traub, vivia a més de 100 quilòmetres de la ciutat del Túria. Mentre arriba eixa data, “li estem demanant molta implicació, el que passa és que ell ja tenia molts compromisos adquirits”, diu Vicent Ros, “el necessite més ací perquè necessitem més presència d’ell, perquè hem de treballar molt, i també l’orquestra necessita fer les seues reestructuracions, ell és el titular i ha de prendre decisions”, afegeix el responsable de l’auditori. Tebar, però, va estar en el concert que inaugurava la temporada, tornarà en desembre i en febrer; almenys aquestes són les dates públiques fins a la data.

Que Tebar dirigisca altres orquestres “ens dóna una part de benefici”. / EVA RIPOLL

Tot i això, el director valencià pot ostentar quatre titularitats –l’Orquestra Simfònica de Palm Beach, l’Òpera de Florida, l’Orquestra Simfònica Naples i l’OV– i ser principal director invitat del Palau de les Arts –que suposa dirigir una producció per temporada–, amb una agenda atapeïda. “Per la meua part, no li vaig a demanar exclusivitat, perquè pense que és bo que el titular de l’Orquestra de València dirigisca no només en les Arts, sinó que dirigisca per tot Espanya, perquè això ens dóna una part de benefici perquè va com a representant de l’Orquestra de València”, sosté Vicent Ros.

La banda tornarà a Ensems

Un dels concerts més aplaudits i més concorreguts de la passada edició del festival Ensems va ser el debut de la Banda Municipal de València, que participava per primera vegada en els quaranta anys del festival. La banda no depén directament del Palau de la Música, sinó que és un ens autònom, però utilitza l’auditori municipal per a fer la seua temporada de concerts, mantenint així un vincle molt estret entre la formació bandística i el Palau.

La temporada passada la Banda Municipal i el Palau van organitzar dos concerts que poden significar “l’inici d’una revolució”, afirma Ros. “Sé que els músics de la Banda Municipal estan desitjant pegar-li la volta i s’han fet coses de les quals estic molt content, com és la primera participació en el festival Ensems i enguany ja hem posat en contacte el nou director artístic, Voro Garcia, amb el director, Fernando Bonete”, raona el director del Palau. Tot fa indicar que la Banda Municipal continuarà participant en Ensems.

L’altre concert “revolucionari” va ser el que es va celebrar en juny, “amb un programa que se n’eixia dels que solen fer ells, on feien l’espectacle Mediterrànies amb dolçainers i cantants. És un projecte que està al Palau des de l’any 1992, i el féren encantats”, recorda. Això no obstant, el vertader repte és incloure la banda professional dins de la programació regular del Palau, on la formació puga oferir un dels habituals concerts de divendres, una idea que no desagrada en absolut al director del Palau. Ara bé, Ros insisteix que no és la seua competència la de programar la Banda Municipal, encara que apunta que si li digueren que s’encarregara de gestionar la banda, ho faria encantat sobretot pels vincles d’amistat que hi manté amb els músics de la formació, encara que, afegeix: “Evidentment, faria canvis importants dins de l’estructura i infraestructura”.

Cau el Barbablava de les Arts

La temporada anterior es van restablir les relacions entre dos auditoris veïns. Amb el canvi de govern i l’arribada de nous intendents, el Palau de la Música i les Arts van compartir produccions i unitats artístiques. De moment, però, la col·laboració s’ha palesat en dos gales líriques on han participat cantants del Centre de Perfeccionament i en el concert de l’estrena de la Missa de José Serrano.

“Volíem també col·laborar en la producció de l’òpera d’El castell de Barbablava de Bártok, però adaptar la producció (de les Arts) a la sala (Iturbi) era molt complicat i com el pressupost és el que és i la proposta era per a novembre no podrà ser”, es lamenta. Això no obstant, Yaron Traub manté l’òpera en versió concert, un programa que contempla també la Simfonia núm. 8 en si menor D. 759 “Inacabada” de Franz Schubert, per al 24 de novembre. Ara bé, “les col·laboracions continuaran perquè la relació és molt bona”, sosté el director del Palau, Vicent Ros.

Comparteix

Icona de pantalla completa