La 46a edició dels Premis Octubre ja té nou palmarés. El poeta Carles Camps (Cervelló, Baix Llobregat, 1948), amb l’obra El rastre d’uns escrits; l’escriptor valencià Vicent Pallarés (Barcelona, 1951), amb l’original Les llàgrimes d’Orfeu; el dramaturg Manuel Molins (Alfara del Patriarca, 1946), amb Ratzinger Papa 265 (els àngels de Sodoma), i l’escriptora Margarida Castellano (Torrent, 1981), amb l’obra Passats i presents d’allà i d’ací. Memòria, identitat i jo autobiogràfic han estat declarats els guanyadors dels 46 Premis Octubre en les modalitats Vicent Andrés Estellés de Poesia, Andròmina de Narrativa, Pere Capellà de teatre i Joan Fuster d’Assaig, respectivament.
Els lliurament dels premis s’ha realizat durant el tradicional sopar que organitza l’editorial Tres i Quatre en la festa literària més important que se celebra a València des de fa quatre dècades amb representants del sector cultural, social i de les institucions públiques.
Entre els 53 originals que es van presentar al Premi Andròmina el jurat ha destacat l’obra guanyadora pel fet que tracta “d’un personatge històric d’interés pel país, Francesc Tàrrega” així com “la combinació de la narració de fets amb la percepció singular de la seua dona”. Això no obstant, l’autor de Les llàgrimes d’Orfeu ha explicat que no es tracta d’una biografia a l’ús del músic. “Se centra en fets reals de la seua vida però vistos des dels ulls de la seua família, dels que saben quines són les conseqüències de la seua fama. La novel·la narra, doncs, els fets rellevants de la seua vida vistos per la dona, el germà i els fills, els grans sacrificats perquè ell siga un monstre de la música”, ha destacat.
Món “sodomític”
Tampoc ho han tingut fàcil els membres del jurat que havien de decidir-se per una de les 44 obres presentades. Això no obstant han valorat “la visió polièdrica i la riquesa de matisos d’una temàtica sensible com els abusos sexuals comesos en el si de l’Església catòlica”, així com “la densitat de l’obra, la qualitat de l’escriptura i l’esforç documental que es reflecteix” en l’original de Molins.
El dramaturg ha detallat que l’obra té dos eixos: d’una banda, entra dins del món vaticà i tracta els seus problemes principals: la corrupció econòmica i l’homofòbia. El segon aspecte se centra en la sodomia. “Qui és el sodomita? Segons l’Antic Testament i l’Evangeli, és qui rebutja els de fora: els àngels de Déu, quan arriben a Sodoma, són agredits. Els sodomites, són, doncs, aquells que no compleixen les normes de l’asil. Llavors, com va dir un teòleg jesuïta, estem en un món sodomític i l’església apareix com un dels grans emblemes amb la mentida de la cosa sexual, canviant el significat del vocable”, ha dit Molins qui ha afirmat que el papa Benet XVI no va dimitir perquè estiguera major, sinó per les “pressions de la corrupció interna”.
Manuel Molins: “Per als grans teatres públics si les obres vénen de fora és una meravella. Mentre, els de dins hem de fer un teatre esquifit, un teatre de la sostraccció encara”
Sobre les possibilitats de posar en escena obra, Molins ha dit que estaria encantat però que no depén d’ell. El dramaturg ha explicat que és una gran obra que té molts personatges, pensada a “la manera europea, per a gran teatre públic”. En aquest aspecte, Molins s’ha mostrat molt crític amb les preferències dels programadors. “Per als grans teatres públics si les obres vénen de fora és una meravella; les idees si són de Shakespeare, perfecte. Mentre, els de dins hem de fer un teatre esquifit, un teatre de la sostraccció encara. I, no, no necessitem sostraure res, necessitem sumar i jo no vull un teatre amb un paper de fumar”, ha criticat.
Els nous subjectes femenins
El jurat del premi d’assaig Joan Fuster, format per Xavier Antich, Pau Caparrós, Stefano M. Cingolani, Borja de Riquer i Fina Salord, ha atorgat el premi a Margarida Castellano, d’entre 14 participants. Tots ells han subratllat especialment “l’originalitat i actualitat de la temàtica, molt poc tractada i de gran impacte”.
Com ha explicat Castellano, l’única dona premiada en aquesta edició, l’obra mostra la importància que tenen en les noves societats multiculturals les dones que vénen d’altres cultures i aporten una nova mirada en les societats que estem construint. “Es tracta de dones que escriuen en català i que han patit processos diferents per tal d’arribar a Catalunya, però que, de sobte, reivindiquen una identitat que ningú mai ho havia fet i ho fan amb l’autobiografia que és el millor gènere per a reivindicar aquesta identitat híbrida”, ha indicat la jove.
Castellano ha valorat que el Fuster –home, blanc i occidental– premia tot just un assaig que proposa una lectura des del punt de vista de “la dona, immigrant i de color”. L’assagista també ha dit que el País Valencià encara no es troba en el nivell de Catalunya en aquesta qüestió, però ha assenyalat com a pas important que el Premi Sambori d’enguany ha estat concedit a una xiqueta del primer cicle de Primària d’origen senegalés. “Ja hi som i, possiblement, estem incorporant aquestes noves identitats al nostre ventall d’identitats valencianes. En definitiva, parle dels nous subjectes femenins al segle XXI”.
Margarida Castellano: “Al País Valencià estem començant a incorporar aquestes noves identitats a les nostres”
Finalment, el jurat que ha atorgat el premi de poesia l’ha elegit entre 42 originals presentats, però han valorat especialment l’original de Camps per “la seua riquesa formal i la seua naturalesa reflexiva i lírica alhora”, ja que “té el mèrit d’agafar els grans temes de sempre i explorar-los des d’una veu pròpia i singular. Carles Camps ha explicat que El rastre d’uns escrits inclou una sèrie de poemes amorosos, de memòria familiar, reflexió sobre el llenguatge i poema. A més, hi ha una altra part amb un grup de poemes circumstancials que “estan posats allà però son mes de circumstancies, de fets ocasionals”, ha dit.
