La Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori està decidida a tancar l’etapa de depredació urbanística a què es va sotmetre el territori valencià, sobretot la zona de la costa, sota els diferents governs del PP. I per a fer-ho vol que les seues polítiques compten amb l’aval de la comunitat científica i de tots els agents implicats en una qüestió tan sensible com la protecció del patrimoni paisatgístic i mediambiental, que també ha de tindre en compte un desenvolupament sostenible.
Per això, ahir, el departament dirigit per la consellera María José Salvador i la Càtedra Cultura Territorial de la Universitat de València van organitzar una jornada sobre la planificació i gestió sostenible del Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel) per a abordar la planificació i la gestió sostenible de la costa a fi de posar en comú la visió des del món acadèmic i la gestió que s’està realitzant des de l’administració autonòmica. En la seua intervenció, Salvador va destacar la importància que la “comunitat científica i universitària valide les decisions i els plans que s’impulsen des de l’administració autonòmica”, com en el cas del Pativel. Així, la consellera va considerar “necessària” la relació entre la comunitat científica i l’administració no solament perquè els experts donen la seua opinió, sinó també perquè revisen i escruten aspectes d’aquest pla com la metodologia utilitzada, la idoneïtat de les zones identificades o les implicacions sobre l’activitat turística i residencial”.
Jorge Olcina: “El Pativel és conforme amb l’Estratègia Territorial Europea i, per tant, no suposa cap amenaça per a l’activitat de la construcció d’habitatges turístics i residencials en el litoral”
És el cas de l’informe elaborat pels professors de la Universitat d’Alacant, José Fernando Vera Rebollo, catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional i Jorge Olcina, catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional, que han conclòs que el Pativel és “imprescindible per a la qualificació de l’activitat turística, és conforme amb l’Estratègia Territorial Europea i, per tant, no suposa cap amenaça per a l’activitat de la construcció d’habitatges turístics i residencials en el litoral”.
Difícil equilibri
Això no obstant, Salvador va expressar les dificultats que existeixen en la cerca de l’equilibri entre la protecció i el desenvolupament i que és la filosofia que inspira el Pativel, un dels projectes més ambiciosos que s’està desenvolupant des de la Conselleria. Salvador va recordar que existeixen unes 12.000 hectàrees disponibles per a cobrir la demanda d’habitatge dels pròxims 50 anys, atés que hi ha més de 1.500 hectàrees ja urbanitzades i amb molt baixa ocupació de l’edificació, que només requereixen de llicència municipal per a construir, i més de 10.500 hectàrees de sòls urbanitzables en la franja dels 2 quilòmetres on es pot seguir creixent.
Des d’aquesta perspectiva, Salvador va destacar el canvi d’actitud i d’estratègia que s’ha produït entre empresaris i constructors. Així, la consellera va recordar que el president de la Federació d’Empresaris de la Construcció (FEVEC), Francisco Zamora, comparteix la idea que és bo per al territori protegir la primera línia de platja de la construcció, tal com va dir recentment en una entrevista, així com el nou president de la Federació de Promotors Immobiliaris de la Comunitat (Feprova), Antonio Olmedo, qui explicava en una entrevista que “el sector turístic necessita un equilibri entre l’urbanisme i el medi ambient” i que s’ha de fer d’una “manera ordenada i amb rigor”.
En aquest sentit, Salvador va recalcar que el Pativel “no suposa només protecció estricta sinó, com sempre hem dit, una protecció activa del territori amb usos i activitats compatibles amb la protecció dels valors territorials, ambientals i culturals, on tenen cabuda hotels rurals, campaments, dotacions públiques, restaurants, etc”. A més, segons va avançar, “abans fins i tot de l’aprovació del Pativel ja hi ha moltes persones interessades en projectes i activitats que es poden realitzar conscients de les noves demandes de turisme i oci que ens aporten major valor afegit”.
Maria José Salvador: “El Pativel suposa una protecció activa del territori amb usos i activitats compatibles amb la protecció dels valors territorials, ambientals i culturals”
La consellera també va recordar que el Pativel no finalitza amb la seua aprovació, sinó que per a donar-li valor afegit s’han engegat els programes de Paisatge amb la finalitat de qualificar el litoral amb actuacions de millora paisatgística i d’articulació de la Via del Litoral.
Experiències semblants
Un dels aspectes més interessants de la jornada van ser el testimonis d’experts d’altres territoris on s’han posat en marxa projectes semblants al Pativel. Ángel de Diego Celis, cap del Servei d’Ordenació i Planificació Territorial del Govern de Cantàbria, va fer un balanç de l’aplicació de la Llei d’Ordenació del del Territori, aprovada el 2004. Segons De Diego ha sigut una actuació que ha rebut un gran suport per part de tots els agents. “Ningú es planteja que això puga revertir-se”, va dir. A més, va explicar que la normativa va desactivar un nombre molt important de sòls urbanitzables en territoris inadequats. “D’aquesta manera, també es va desmantellar la conflictivitat judicial que s’hauria plantejat sobre aquestos terrenys, ja que les associacions ecologistes a Cantàbria són molt combatives”, va indicar alhora que va destacar que s’havien trobat més dificultats en la qüestió d’ordenació.
Manuel Borobio Sanchiz, de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Santiago de Compostel·la va agrair el paper fonamental de la llei càntabra a l’hora de plantejar el Pla d’Ordenació del Litoral de Galícia en 2011. Un instrument que, en la seua opinó i malgrat els nombrosos problemes judicials, s’ha convertit en un “manual d’ús del territori per a les futures generacions”.
