El Circuit Bucles, el festival de dansa en espais urbans i no convencionals, abandona el barri de Russafa i inicia amb la celebració de la cinquena edició, un caràcter itinerant que el durà des del 21 al 29 d’octubre a Benimaclet. Presenta, però, set modalitats creatives al voltant de la dansa sumant 40 espectacles, alguns d’ells gratuïts i altres amb preus que van des dels 5 fins als 10 euros. Seguint amb fidelitat la filosofia del festival (la dansa lluny del lloc considerant habitual), Circuit Bucles irromp a mode de preludi amb una proposta d’Eva Bertomeu en l’autobús de la línia 6 de l’EMT; entre els llocs més exòtics on es podran veure espectacles de dansa serà dalt del terrat d’un edifici del bari de Benimaclet.
El nomadisme del festival és una de les principals diferències respecte a la passada edició, va ressaltar aquest dimarts la directora artística, Isabela Alfaro, durant la presentació del festival al Centre del Carme de València. L’altra, i no per això menys important, és que per primera vegada l’organització podrà pagar ni que siga mínimament un caixet a les companyies participants més un percentatge de taquilla que oscil·la entre el 50% i el 70%. Fins aleshores, es va lamentar Alfaro, “no hem pogut pagar perquè no teníem diners”, de manera que els artistes participaven a canvi d’un percentatge de taquilla que anava del 50%, en els millors casos, fins al 30%, en els pitjors. Eixa millora econòmica, que no és encara suficient, va remarcar la directora artística, és conseqüència del major esforç de les empreses privades qui hi col·laboren i de les institucions a l’hora de dotar les subvencions de major quantia. En aquest sentit, l’Ajuntament de València ha passat dels 3.000 euros el 2016 als 9.000 el 2017; la Generalitat, per la seua part, ha ascendit els 10.000 euros del 2016 fins als 13.000 d’aquest any, i l’INAEM ha passat d’aportar zero euros l’any passat a subvencionar Circuit Bucles amb 3.000 euros.
Tot això ha permés a l’organització “fer un salt més ambiciós” en la programació, va indicar Isabela Alfaro, per tal d’apropar la dansa a la societat a través de petits formats en espais no convencionals. La intenció és que, d’ara endavant, el festival tinga lloc cada edició en un barri de la ciutat de València, de manera que l’equip de la direcció artística investigue “aquelles ubicacions més xules” per a trobar propostes que s’adapten al context.
Conservadurisme, la por i el públic
“Venim d’una llarga travessia en el desert”, va reconèixer el director d’Arts Escèniques de l’Institut Valencià de Cultura, Roberto García. Amb unes polítiques culturals, pel que fa a la dansa –i extensible a altres disciplines artístiques– “fetes a espatlles del sector i del públic”, les arts escèniques al cap i casal han vist nàixer festivals com Russafa Escènica, Cabanyal Íntim, “festivals nascuts des de la base”, que de manera més o menys quantitativa han mantingut, juntament amb altres fites específicament de dansa, una “qualitat històrica” de la dansa valenciana, va explicar en la seua anàlisi de la situació García.
Des de l’administració valenciana es plategen el repte de fer “perdre la por” als programadors perquè s’atrevisquen a posar dansa als teatres municipals. En aquest sentit, García va avançar que dins del Circuit Cultural s’està treballant per a crear un “nucli dur” de poblacions amb major sensibilitat i predisposició a programar més espectacles de dansa dels que marca el conveni del Circuit –que preveu un mínim d’un espectacle depenent del paquet que trie el municipi– perquè opten per tres o més propostes. Entre les tasques també hi ha un treball amb el sector per a implementar les activitats didàctiques en l’àmbit educatiu “per a posar la base” i que la dansa “no es quede en un festival”, una mena de fórmula que a hores d’ara i després de recuperar festivals com Dansa València i implementar altres com Tercera Setmana “està amb normalitat al carrer”.
I és que, a parer de García, entre els programadors hi ha un tarannà “conservador” que fa de fre perquè la dansa es programe. Per tant, el gran repte és “crear públic per a la dansa”, va raonar el responsable públic. Tot i això, la salut de la dansa valenciana és bona però el context està per construir. “El sistema immunològic de la dansa està fet a prova de bombes”, va emfatitzar García.
Set modalitats
La programació preveu set modalitats creatives segons la durada, l’espai, el format, si és dansa contemporània o espanyola i si és per a públic infantil i familiar. Cal apuntar que el festival també programa activitats paral·leles i tallers.
Entre les companyies i artistes destaquen Lali Ayguade Comapny, Lucio A. Baglivo, Chey Jurado, Asunción de Martos o Marta Sol fins a completar les 40 actuacions de dansa contemporània i espanyol amb la participació de 140 artistes.
