Quan l’inspector de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals de la Policia Nacional, Álvaro Ibáñez Alfaro, opositava el 2001 no era possible penar les persones jurídiques com a tals. És un dels nombrosos canvis que s’han dut a terme en la legislació espanyola per tal de lluitar contra la corrupció, “un fenomen sistèmic que atempta contra la democràcia”, segons va explicar durant la jornada tècnica sobre sistemes d’alertes per a la prevenció de la corrupció organitzada per l’ONG Transparency International i la Conselleria de Transparència.
Als Estats Units, l’agent de la UDEF va assistir al judici contra la banda de narcotraficants espanyols ‘Els Miami’, als quals durant l’operació policial contra la venda de cocaïna a Madrid se’ls van confiscar 25 milions d’euros. “Allà, exclusivament per blanqueig de capitals, es va condemnar a 150 anys de presó” ae narco espanyol Álvaro López Tardón. Per a Ibáñez, a l’estat espanyol la regulació i les penes en matèria de corrupció i crim organitzat “són encara prou laxes” i l’especialització dels jutjats és “una mesura que hauria d’haver tingut lloc fa anys”.
En el torn de preguntes del públic assistent, format majoritàriament per funcionaris, Ibáñez va lamentar la manca de recursos i d’eines informàtiques “pel pressupost tan limitat que tenim”. “És difícil mantenir el personal per les pressions i això és complicat i delicat” i, a més, “no s’estan tenint en compte els esforços i penúries que els que lluitem contra la corrupció a vegades hem d’afrontar”, ha assegurat. “Les pressions afecten la Fiscalia i, de vegades, els jutges”, va postil·lar.
Tot i això, el responsable policial especialitzat en blanqueig de capitals va alabar la funció de determinats fiscals anticorrupció, singularment dels valencians, uns “excel·lents professionals amb una tasca molt complicada” al seu parer. No en va, l’inspector de la UDEF va ser responsable de la denominada Operació Hispaniolus que va suposar la detenció de l’exconseller del PP i exdelegat del Govern Serafín Castellano pel cas del càrtel del foc.
“La corrupció i la criminalitat organitzada és el mateix i les tècniques d’investigació que utilitzem són similars”, va explicar durant la seua intervenció, en la qual va recordar que els casos que investiguen suposen “milers i milers de folis”. A més, l’inspector de la UDEF també va assenyalar que la recerca de beneficis o de poder porta el crim organitzat a “infiltrar-se en les organitzacions socials, els partits polítics i els òrgans de poder” i això afecta “el sistema en ell mateix”.
L’inspector en cap de grup de la UDEF central, responsable d’investigacions en el cas Palau, el cas Mario Conde o el cas de la família Pujol-Ferrusola, ha sostingut que, “des del punt de vista policial, les alertes són un element interessant i a implementar”. De fet, la Conselleria de Transparència treballa actualment en un sistema d’alertes operatiu per a la detecció les males pràctiques i els riscos de frau i corrupció en el si de l‘administració valenciana. Tal com ha explicat el conseller Manuel Alcaraz durant la cloenda de la jornada, aquest sistema d’alertes a mode de tallafocs s’emmarca en la “nova arquitectura jurídica” del Consell per a “donar un gir a la situació de corrupció que vivia” el País Valencià.
