Que l’obertura dels nous mitjans de comunicació s’està fent esperar més de l’esperat i del que seria desitjable és una opinió compartida per tots els grups que volen la recuperació del servei públic d’informació. On no hi ha tanta unanimitat és al voltant de qui n’és el responsable. Les crítiques creuades entre els responsables del Consell i els protagonistes parlamentaris de la tornada de les emissions, que fins ara havien circulat en veu baixa, es van fer paleses ahir durant la compareixença del secretari autonòmic de Comunicació, José María Vidal, a la comissió de les Corts encarregada de supervisar-ne els treballs.
Va obrir el foc el diputat de Podem i antic síndic, Antonio Montiel, per a qui el problema de base van ser “les promeses” fetes per “alguns grups polítics que van basar la seua campanya electoral” en el compromís “amb els extreballadors de RTVV” d’obrir els nous mitjans en pocs mesos i d’incorporar molts d’ells a la nova plantilla.
En la visió de Montiel, tant Compromís com el PSPV van haver de desdir-se’n ràpidament i, tot just van formar govern, van intentar allunyar-se dels antics treballadors, “mantindre’ls a ratlla, en expressió del diputat de Podem, qui va recordar el temor del Consell perquè l’Audiència Nacional anul·lara l’ERO. Per això, va retraure Vidal i el govern en general que fera una defensa jurídica d’un acomiadament col·lectiu que havia sigut obra del govern d’Alberto Fabra.
De fet, Podem es va convertir des del primer moment en el defensor dels interessos i les aspiracions dels treballadors dins de la majoria parlamentària d’esquerres. José María Vidal no va voler aprofundir en el retret de Montiel, però va retrucar que “no va ajudar massa associar l’ERO a la successió d’empreses”, en referència al fet que un dels principals arguments dels treballadors per a demanar l’anul·lació del despatxament es basava en la idea que entre RTVV i els nous mitjans hi havia una continuïtat fraudulenta de l’activitat.
Passos simultanis
Antonio Montiel va fer ahir una esmena a la totalitat. Va parlar de “problemes d’estratègia”, de manca de “lleialtat” i, finalment, va retraure al Consell que haguera “abandonat” la seua responsabilitat en “una operació d’Estat”, com és la fita de “tornar un dret a les valencianes i als valencians”. La seua explicació per al retard és que “no es podia fer un pas darrere de l’altre, sinó que havien de fer-se’n molts de simultanis i calia un treball de totes les parts amb molta lleialtat”.
El secretari autonòmic de Comunicació no va respondre a les acusacions, però va recordar que l’Acord del Botànic ja preveia que el procés d’engegar els nous mitjans estaria en mans del poder legislatiu i que Podem hi portaria les regnes. Després, davant d’una pregunta del diputat de Ciutadans Toni Subiela al voltant dels 300.000 euros pressupostats per a la nova sala de redacció, Vidal va recordar als diputats que ells van triar el Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació i també la directora, Empar Marco.
“Vostés poden demanar responsabilitats. Vostés ho poden saber millor que jo, si s’han gastat 300 mil euros en la sala de redacció. Jo no ho sé. Me n’assabente si algú m’explica el que fan o ho llisc en premsa. No tinc potestat sobre el Consell Rector o la directora. Els han triats vostés”, va sentenciar el responsable de la gestió comunicativa del Consell.
Respecte del retard en l’obertura d’À Punt, Vidal va recordar que la seua idea original era començar amb “emissions provisionals” i que per això, des del govern, es pensava que “es podria començar abans”.
“Després es va decidir començar amb un altre model que jo aplaudisc. Preparar tot amb un inici formal com el 1989. Tot i que no és igual. Aleshores tenien un edifici nou, sense goteres. Són models diferents”, va explicar.
