Desenvolupar nous materials a partir de residus alimentaris amb aplicacions en els sectors de la construcció i l’automoció. Aquest és l’objectiu del projecte europeu BARBARA, dins del Programa Marc d’Investigació i Innovació de la UE Horitzó 2020, en què participen socis de Bèlgica, Alemanya, Itàlia, Suècia i l’estat espanyol. I, entre ells, un grup d’investigació de la Universitat d’Alacant (UA). Coordinats pel centre tecnològic AITIIP, de Saragossa, un total d’onze equips treballen en aquest projecte, que cobreix totes les baules de la cadena, és a dir, des dels agricultors i mercats que generen els residus fins a l’usuari final. Per exemple, un dels socis és la Fecoam, la federació de cooperatives agràries de Múrcia. Aquesta és l’encarregada de proporcionar restes agrícoles o peces descartades, com ara fruita o hortalisses danyades o d’un calibre menor a l’admés pel mercat. L’empresa alemanya Cargill, amb una activitat centrada en la producció i el processament d’aliments, proporcionarà restes alimentàries.
Un paper important en aquest projecte el té, també, la impressió 3D. Ací entren en joc NUREL i Tecnopackaging, les dues de Saragossa, que s’encarreguen de desenvolupar bobines i materials per a la impressió 3D. Finalment, els encarregats de validar els prototips són ACCIONA Construcción, en el sector de la construcció, i l’italià Centro Ricerche FIAT, en el de l’automoció.
La impressió 3D té un paper important en el projecte BARBARA
Però abans d’arribar a la impressió, cal dur a terme una sèrie de processos químics que facen aptes aquests residus orgànics per al seu ús en la indústria. I no només això, sinó que li aporten un valor afegit. En aquesta baula s’hi troben la sueca Kunglinga Tekniska Högskolan (o Reial Institut de Tecnologia), el centre belga CELABOR, que ofereix suport científic i tècnic a companyies agroalimentàries, i la UA. Del centre alacantí, concretament, qui està implicat és el grup d’investigació d’Anàlisi de Polímers i Nanomaterials, més conegut com a NANOBIOPOL.
L’economia circular, un concepte clau
Alfonso Jiménez, doctor en Ciències Químiques i professor titular de la UA en les àrees de Química Analítica i Tecnologia dels Aliments, és el director de NANOBIOPOL. Explica que, abans de nàixer el projecte BARBARA, el seu grup ja treballava amb el centre coordinador, l’AITIIP, però que ara “s’ha creat un consorci per a poder cobrir tota la cadena des del principi”. Maria del Carmen Garrigós afegeix que el projecte és “fruit d’una idea gestada entre el seu grup i el coordinador”. Doctora en Ciències Químiques, Garrigós és, junt amb Jiménez, responsable de NANOBIOPOL, a més de la investigadora principal del projecte BARBARA.
El nom complet del projecte és Biopolymers with advanced functionalities for building and automotive parts processed through additive manufacturing, és a dir, biopolímers amb funcionalitats avançades per a la construcció i peces d’automoció processats mitjançant la impressió 3D. “S’han anat agafant algunes de les lletres de les paraules i s’han anat combinant de manera que, finalment, el nom tinguera ganxo, sonara bé”, conta Garrigós.
En el projecte BARBARA es parteix d’un residu de molt baix o nul valor per a arribar a productes finals amb un alt valor afegit
En un dels textos de presentació del projecte es remarca que “la Unió Europea produeix anualment vora 110 milions de tones de residus animals i vegetals, dels quals el 30% prové directament del sector agrícola, la ramaderia i l’explotació forestal. Aquestes enormes quantitats de residus i subproductes de transformació de la indústria agroalimentària representen un clar problema tant des del punt de vista econòmic com des del punt de vista ambiental”. Ho corrobora Garrigós, que explica que és important reutilitzar els residus orgànics perquè “suposen un problema de despeses en transport, d’acumulació, de contaminació per incineració…” i comenta que hi ha algunes iniciatives per a convertir-lo en biodièsel, “però no està optimitzat”.
Jiménez també fa referència al problema de l’acumulació de residus i la contaminació ambiental i explica que, en el projecte BARBARA, “partim d’un residu de molt baix o nul valor i arribem a productes finals amb un alt valor afegit”. Per això, raona, “l’economia circular és una de les paraules clau del projecte”. La seua intenció és la d’arribar “al punt inicial de residu zero”.
Productes d’alta gamma
Garrigós explica que en la proposta de la Comissió Europea, que finançarà el projecte amb 2,7 milions d’euros durant tres anys, “quedava especificat que la construcció i l’automoció eren sectors clau en què treballar”. “També l’aeroespacial i l’aeronàutic”, afegeix Jiménez.
En la construcció, els materials obtinguts a partir d’aquests residus busquen ser més forts, més resistents que els actuals, a les condicions ambientals. En l’automoció, es treballa l’aspecte estètic, perquè es tracta de fabricar les portes o el quadre de comandaments, però també l’ús de substàncies antimicrobianes “en parts específiques que manipules amb les mans, com ara el volant o les manetes de les portes, per a fer-los més higiènics”, diu Jiménez, que afegeix que el soci del projecte dedicat a l’automoció “està interessant a aplicar-ho en productes d’alta gamma”.
Als materials obtinguts a partir de residus orgànics se’ls afegeixen substàncies antimicrobianes per a fer-los més higiènics que els actuals
Una de les funcions del grup NANOBIOPOL dins del projecte BARBARA és, precisament, el d’optimitzar l’extracció de components antimicrobians i colorants, així com les formulacions d’aquests materials. “És a dir, agafar la matèria primera, extraure les substàncies i desenvolupar la formulació”, aclareix Garrigós. A banda d’aquesta funció, encara n’hi ha una altra. Ho explica Marina Ramos, llicenciada en Químiques per la UA i membre postdoctoral de NANOBIOPOL. El grup alacantí coordina, durant els tres anys que dura el projecte, la seua difusió. Així doncs, Ramos conta que són responsables de difondre el projecte en la pàgina web, en xarxes socials com Facebook, Linkedin o Twitter, i en mitjans de comunicació. També està en les seues mans l’organització d’esdeveniments. “A la Comissió Europea li agrada que aquestes coses tinguen ressò”, conclou Garrigós.
