Fer de la necessitat virtut o, com un camaleó, adaptar-se a les circumstàncies del medi. El Teatre Escalante inicia nova temporada, la segona i l’última –si atenem al desig vehement de la diputada de Teatre Rosa Pérez– que el Centre d’Arts Escèniques, dependent de la Diputació de València, viurà fent itinerància per sis sales diferents de la ciutat de València. Com un caragol que transporta allà on va els seus estris, la programació s’adaptarà al lloc on vaja, des del Teatre Martín i Soler del Palau de les Arts fins a l’Espai Inestable, i serà pel mes de juny del 2018 quan acabe aquesta aventura escènica caracteritzada per endur-se la casa a l’esquena.
Per a oblidar d’alguna manera que el Teatre Escalante no tornarà a la seu del carrer de Landerer i ha d’anar viatjant, el director artístic de l’espai, Josep Policarpo, ha triat artistes i companyies valencianes de referència i consolidades en el panorama local i estatal. Així, entre les diferents obres que es podran veure aquesta temporada destaquen les tres produccions pròpies: la reposició de L’home invisible de Rodolf Sirera, amb La Pavana Companyia Teatral que dirigeix Rafael Calatayud; i les creacions ex professo de Pi, d’Otradanza, i Les 7 diferències d’El Pont Flotant. Noms premiats, reconeguts i capdavanters del panorama valencià que es barregen amb altres propostes vingudes de la resta de l’Estat amb l’aval dels FETEN i els MAX. “Som conscients de la situació en què estem, però no s’ha improvisat res”, va explicar Policarpo, qui va assegurar que la temporada es va tancar fa tres mesos. Tot i això, “els canvis d’escenari tenen coses negatives, però també de positives”, va remarcar.
Sota el lema ‘Teatre Escalante Nòmada’, la programació proposa 17 espectacles, incloses les tres produccions pròpies abans esmentades, adreçades en gran mesura al públic infantil, sense oblidar tampoc el familiar. De moment, però, el 76% de les entrades de les 169 representacions que configuren la temporada estan venudes, segons va indicar la diputada responsable de l’àrea, Rosa Pérez, durant la presentació de la programació aquest dimecres.
Aquesta temporada 2017-2018 representa una “aposta per la renovació escènica i un canvi en l’eficàcia de la gestió”, va explicar Policarpo, qui entén que “el teatre públic ha de facilitar els processos creatius i adaptar-se a les seues necessitats”, això és, per una banda, dotar de pressupost la idea i, per una altra, acoblar la proposta a l’escenari on tindrà lloc. Policarpo va destacar per sobre de la resta les tres produccions pròpies de companyies valencianes que conviuen amb cinc cicles temàtics en què, tot i la presència de companyies de la resta de l’Estat, hi ha un degoteig constant d’autoria autòctona.
Cicles temàtics
El Teatre Martín i Soler del Palau de les Arts acull el primer cicle Música i Teatre amb propostes com Arturo y Clementina, de Titiritán Teatro (de l’11 al 15 d’octubre), un espectacle musicoteatral avalat pel premi Especial FETEN 2016. Del 18 al 22 d’octubre, Teatro Gorakada porta fins la Martín i Soler el clàssic Moby ¡Dick inspirat en l’obra de Herman Melville i amb música en directe.
Tot fent-lo coincidir amb el congrés que organitzarà la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València al voltant de la memòria històrica, el cicle homòleg de l’Escalante es trasllada fins a la sala Matilde Salvador de La Nau de la UV, on el 25 d’octubre l’Hongaresa Companyia de Teatre portarà María la Jabalina de Lola López. Dins d’aquest cicle de Memòria Històrica, la companyia de Pilar Martínez interpretarà Las madres persas (26-10) que escriu, dirigeix i interpreta la mateixa Martínez, mentre que, un dia després, Crit Companyia de Teatre es farà càrrec de Miguel Hernández, después del odio, amb direcció de Pep Sanchis.
De nou al Teatre Martín i Soler, La Pavana Companyia Teatral reposa el text de Rodolf Sirera sobre L’home invisible basat en l’obra de H.G. Wells (de l’1 al 21 de desembre). Per Nadal, l’Escalante s’instal·larà al Teatre Rialto, que acollirà tres propostes: Oopart, historia de un contratiempo de Tresperté Circo Teatro, Cuento de Navidad de la Compañía Ferroviaria i Bitels per a bebé de la Petita Malumaluga.
La Sala Russafa acollirà una nova producció pròpia de l’Escalante: Pi d’OtraDanza amb direcció i coreografia d’Asun Noales (del 15 de gener al 8 de febrer). El cicle Escena Diversa, que serà també en la Sala Russafa, serà l’escenari on es podran veure tres propostes com El bosque de Grimm de La Maquiné (de l’11 al 15 de febrer), un espectacle avalat pels MAX de 2014; Safari de La Baldufa Companyia de Comediants (del 18 al 22 de febrer); i Agua de luna de la Compañía Improvisada (del 25 de febrer a l’1 de març).
L’última producció pròpia arribarà al Teatre Talia del 26 al 28 de març. El Pont Flotant portarà a escena Les 7 diferències, el primer espectacle col·laboratiu de la companyia valenciana adreçat al públic més menut. Per al darrer cicle de la temporada, el Menut Teatre es trasllada a l’Espai Inestable, on Ponten Pie porta l’espectacle Loo, que va rebre el premi FETEN 2017 i el de la Fira de Titelles de Lleida en 2016 (del 13 al 18 de maig). L’Horta Teatre portarà a escena Líl·liput de Roberto García (del 20 al 25 de maig) i Periferia Teatro Títeres tancarà la temporada amb Huellas (del 27 de maig a l’1 de juny).
Discrepàncies sobre l’Escola de Teatre
Alguns dels canvis més significatius són els que afecten l’Escola de Teatre, ja que a banda de la formació per a xiquets i l’orientada a persones amb discapacitat o a les dones que han patit violència contra la dona, el centre formatiu, que torna a estar a càrrec d’Andrés Poveda, reforçarà els seminaris i els cursos adreçats als actors professionals diferenciant les propostes entre actors recentment titulats i professionals consolidats que vulguen aprendre altres tècniques o donar-se a conéixer davant d’actors de recorregut internacional.
Poveda es va mostrar satisfet d’aquesta implementació de cursos per a professionals, ja que això facilitarà que “sorgisquen projectes”, va dir. I en aquest sentit, va reconéixer que a hores d’ara s’estan concretant idees que podrien acabar en l’escenari aviat. Preguntat per Diari La Veu sobre si la finalitat d’aquests canvis és impulsar una pedrera artística que nodrisca de produccions la temporada del Teatre Escalante, Poveda no la va descartar, tot i insistir que això era competència de Policarpo. Tanmateix, l’actor va exclamar que “tant de bo fóra així”.
Per la seua part, el director artístic del Teatre, Josep Policarpo, va reconéixer que hi ha projectes nascuts a recer de l’escola que “potser fructifiquen” i puguen acabar en la programació. Policarpo es va mostrar contrari amb aquesta idea, ja que “abans s’abastia directament la temporada dels projectes de l’escola, però com a punt de partida no ho veig”, va sentenciar.
