Treballadors al servici d'aplicacions: quan el teu cap és un algoritme

Experts en dret laboral proposen perfeccionar la figura del Trade o permetre els autònoms a temps parcial per a protegir els empleats d'aplicacions com Uber o Deliveroo
/ València
29 setembre 2017 01:00h
Els conductors d\'Uber en moltes ciutats d\'arreu del món són treballadors autònoms, si bé treballen seguint les indicacions de la plataforma

La irrupció de companyies com ara Uber i Cabify en el negoci del transport de viatgers o Deliveroo en el repartiment de menjar a domicili mostra que l'economia sota demanda (gig economy) ha modificat les relacions laborals. La regulació, però, sovint dóna respostes ambigües als proveïdors de servicis d'aquestes plataformes digitals, treballadors autònoms en la majoria de casos.

Per a posar llum legal en la transformació del món laboral que implica aquest model, experts laboralistes es van citar aquest dijous a la Facultat de Dret de la Universitat de València, dins de les jornades sobre el treball en l'economia col·laborativa. El catedràtic de la Universitat de Sevilla Miguel Rodríguez Piñero Royo va advertir del risc de "desprotecció" que la revolució tecnològica representa per als empleats i va proposar que el dret del treball encabisca categories més enllà del "contracte de treball amb un empleador".

Si la propietat dels mitjans de producció és un dels indicis de laboralitat, l'activitat de les aplicacions de l'economia de plataforma sembra dubtes. "En Uber, què és més important: el cotxe, que és propietat del treballador, o l'aplicació informàtica, que pertany a l'empresa?", es va interrogar el professor. Un altre element per a determinar una relació laboral, la dependència econòmica dels ingressos d'una empresa, es difumina en el cas dels empleats que treballen per a diverses plataformes, com ara els ciclomissatgers que reparteixen comandes alhora per a Glovo i Deliveroo.

El treball en les apps és voluntari?

Precisament Deliveroo va ser l'exemple triat per Jesús Mercader Uguina, catedràtic de la Universitat Carlos III, per a enumerar els trets distintius del treball de plataforma. "Els repartidors reben cada setmana, per correu electrònic, les franges de repartiment i trien lliurement quan volen treballar, no hi ha una exigència; a més, quan se'ls encarrega una comanda tenen tres minuts per a acceptar-la o rebutjar-la", va relatar.

No comparteixen aquest element de voluntarietat alguns repartidors de Deliveroo, com ara Víctor Sánchez, de Riders x Derechos, que va matisar a l'expert que els horaris els decideix l'empresa i que cada vegada que rebutgen una comanda perden "un 1% de comandes en el futur" i han de realitzar deu comandes extra per a recuperar prioritat en els repartiments. A més, va criticar l'arbitrarietat de l'algoritme de la plataforma que prioritza els ciclomissatgers que es troben més a prop del restaurant on busquen un repartidor. "No sempre li cauen comandes al que està més a prop", va assegurar.

La possible figura de l'autònom a temps parcial

Mercader, que va prendre nota de la realitat descrita pel ciclomissatger, va proposar reforçar la figura del treballador autònom econòmicament dependent (TRADE), que "no ha donat els resultats desitjats" i tot i així en els últims anys ha viscut un "renaixement" a Espanya. De fet, aquesta fórmula és la que va proposar Deliveroo als repartidors amb la promesa d'oferir-los a canvi més comandes. El professor també va suggerir la implantació de la figura de l'autònom a temps parcial i va apostar per adaptar el sistema de cotització a la Seguretat Social a les possibilitats econòmiques dels treballadors autònoms, atés que, a hores d'ara, les quotes no són proporcionals als ingressos.

Introduir noves figures legals a mig camí entre l'assalariat i l'autònom és una solució que no convenç Mª Luz Rodríguez Fernández, professora de la Universitat de Castella-la Manxa. Al seu parer, un eventual canvi normatiu s'hauria d'aplicar a nivell internacional i, en aquest sentit, va apuntar que l'Agenda Europea de l'Economia Col·laborativa és una "ocasió excepcional" per a regular les relacions laborals sorgides de l'economia sota demanda. "Si és un altre qui posa en el mercat la força de treball d'un treballador perquè ell sol no pot fer-ho, potser és una relació de treball per compte d'altre", va afegir, si bé va reconéixer els seus dubtes, atés que cada plataforma té les seues particularitats.

next