La regidora de Medi Ambient de Sueca, Isabel Jiménez, ha remarcat la importància de considerar els llauradors com un dels elements claus per al futur de l’Albufera. Jiménez ha fet aquesta defensa en el marc del debat sobre el parc natural que Compromís ha celebrat a la seu de la Mancomunitat de la Ribera Baixa. En aquesta jornada també han participat el regidor de l’Ajuntament de València de Conservació d’Àrees Naturals i Devesa-Albufera, Sergi Campillo, i Antoni Marzo, director general del Medi Natural i Avaluació Ambiental.
La regidora i tinent d’alcalde Isabel Jiménez ha defensat que llauradors i parc natural “es necessiten mútuament “, per la qual cosa, ha assegurat, cal tenir ben en compte les seues “necessitats i propostes” a l’hora d’aplicar les normatives de manera més “flexible”, atés que, ha remarcat, es tracta d’una activitat econòmica “fonamental per als suecans”. L’edil s’ha mostrat “decebuda” per com s’ha dut el tema del filtre verd i la manca d’opcions alternatives, “que ens penalitzen econòmicament i no ens donen eixides”, ha dit, al temps que ha abordat les diverses propostes per les quals aposta l’Ajuntament de Sueca “perquè l’encaix en el Parc siga més consensuat entre totes les parts implicades”.
Isabel Jiménez: “Llauradors i parc natural es necessiten mútuament. Cal tenir en compte les seues necessitats i propostes a l’hora d’aplicar les normatives de manera més flexible, ja que és una activitat econòmica fonamental per als suecans”
En aquest sentit, les apostes de l’Ajuntament de Sueca passen per una major flexibilitat parc/activitats econòmiques “que no siguen dolentes per al parc, però que no asfixien l’economia local”, i també per afavorir tot allò que puga servir per a convertir la palla de l’arròs en un recurs econòmic i també pel turisme verd, atés que, segons Jiménez, “és un valor que tenim en el nostre ADN”. La regidora de Sueca també ha defensat la cultura de l’arròs, “no sols gastronòmicament i paisatgísticament”, sinó també potenciant el patrimoni “meravellós” del Molí Fariner o del Passiego i ha reivindicat una major “flexibilitat” a l’hora de posar en valor el patrimoni de les velles casetes de la marjal per al turisme verd, “amb trellat”, ja que, ha apuntat, és un recurs que, amb poques modificacions, “seria bo per a tots i ens ho dificulta l’estricta legislació”.
Per la seua banda, Sergi Campillo ha posat en valor l’Albufera com a l’element “diferenciador” que té la ciutat de València i poblacions de l’àrea metropolitana respecte a altres ciutats del món. “L’albufera és un enclavament únic i especial, una joia propietat de tots els valencians, amb una gran riquesa ambiental, cultural i patrimonial, sense perdre de vista la importància que té des del punt de vista econòmic, ecoturístic i agrari”, ha indicat Campillo, per a qui l’administració ha de tenir com a objectiu “restablir l’equilibri entre l’ésser humà i l’Albufera” per tal de garantir la pervivència d’aquell llac que descriu Blasco Ibáñez a principis del segle XX.
Per la seu banda, Antoni Marzo ha assenyalat que la gestió del Parc Natural de l’Albufera és d'”una complexitat inqüestionable”. En aquesta línia i com a espai natural protegit, segons Marzo, figura l’objectiu “prioritari” de preservar el seu “valuós” patrimoni de biodiversitat, els hàbitats naturals i les poblacions de fauna i flora que hi són presents. Tanmateix, ha indicat Marzo, aquest esdevé sovint un repte difícil d’assolir “per la gran quantitat” d’activitats econòmiques i de lleure que es duen a terme en el seu entorn més immediat i també per l’elevat nombre d’actors socials que hi ha implicats, “amb interessos de vegades encontrats i difícils d’harmonitzar”. Segons Marzo, l’administració té el deure de “buscar solucions que compatibilitzen aquestes activitats” amb la conservació dels valors del Parc Natural, però els esforços per a aconseguir-ho necessiten també “de la implicació i bona voluntat dels actors socials locals”.
L’Albufera de València és una zona humida d’importància internacional, inclosa en el conveni de Ramsar, protegida com a Parc Natural i espai de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea, com a Lloc d’Interés Comunitari i Zona d’Especial Protecció per a les Aus. En aquest context, el manteniment de nivells hídrics adequats al Parc Natural és d’una importància cabdal per al manteniment d’un estat ecològic favorable. La regulació d’aquests nivells d’aigua, molt artificialitzada en l’actualitat, depén, per una banda, de la quantitat, la qualitat i l’estacionalitat de les aportacions d’aigua que hi arriben i, d’altra, del desaigüe del llac, que s’aconsegueix mitjançant la gestió de comportes i bombes que hi ha instal·lades a les goles.
Després que la Fiscalia Provincial de València, ara fa tot just un any, instara la Conselleria a establir normes de regulació del funcionament de les bombes i comportes per tal de garantir la protecció dels hàbitats naturals i la sostenibilitat mediambiental, es van poder establir unes mesures provisionals, que havien estat consensuades amb la Junta de Desaigüe de l’Albufera.
