PSPV i Compromís van pactar i presentar junts el centenar de propostes de resolució del Debat de Política General. Amb Podem i Ciutadans van acordar que cada grup parlamentari no superara aquest nombre per a facilitar-ne la tramitació i la votació. Els 4 partits van complir aquesta limitació, però els dos grups que integren també el Consell van anar més enllà i van consensuar les 100 mesures com a mostra d’unitat i harmonia en la tasca de suport al govern de Ximo Puig.
La tercera pota de l’Acord del Botànic va aconseguir ahir que es visualitzara que, malgrat la sintonia general, hi ha qüestions on discrepen. Podem va presentar una proposta per a la creació d’un impost al turisme. L’anomenada taxa turística és també una reivindicació ja tradicional de Compromís i, per això, la coalició va votar a favor de la iniciativa. El grup socialista s’hi va abstindre.
Com va explicar el diputat David Torres, Podem vol una taxa autonòmica que gestionarien els ajuntaments. No seria un impost a la carta, sinó aplicat a tots els municipis per tal d’evitar el dumping, és a dir, la competència deslleial entre localitats veïnes. Per a Compromís és tracta d’una “proposta raonable i negociable”, mentre que el PSPV prefereix un impost que deixe llibertat als ajuntaments a l’hora d’aplicar-lo i de fixar-ne les quantitats. A més, de moment, pretenen que siga sense terminis, i menys encara que s’incloga als pressupostos del 2018, com vol Podem i ahir va subscriure Compromís.
Aquesta és la postura tant de Presidència de la Generalitat com del responsable de l’Agència Valenciana de Turisme, Francesc Colomer, i a això es va cenyir ahir el síndic socialista, Manolo Mata, a l’hora d’anunciar l’abstenció del seu grup.
Els socis del Botànic també van discrepar en una de les qüestions que ha portat més divisió a dins de la Conselleria de Medi ambient, on la titular, Elena Cebrián, es resisteix a engegar el Sistema de Devolució d’Envasos (SDDR) defensat pel secretari autonòmic Julià Àlvaro. Una altra proposta de Podem en defensa d’aquesta mesura amb el suport de Compromis no va rebre l’aquiescència socialista.
Debat sobre el debat
El PPCV ja havia advertit que no se sumaria a l’autolimitació de propostes. Això va produir que, durant la matinada de dimecres a dijous, tant a les Corts com a totes les conselleries l’activitat s’allargara fins a trenc d’alba. Els populars van apel·lar a la llibertat parlamentària i a la no limitació de l’activitat dels diputats per a presentar 1.017 proposicions que, en menys de 12 hores, havien d’ordenar-se i estudiar-se per a la seua acceptació o no per la resta de grups, que entre tots n’havien registrat 300.
Ciutadans va optar per no mirar-se-les i va anunciar de matí que s’abstindria en totes les propostes del PPCV. Els grups de l’esquerra van decidir votar en contra en bloc. Els 4 partits van deixar sol el PP, un fet que es va traslladar a les intervencions dels diputats a l’hemicicle, on es van discutir, pactar i transaccionar diverses propostes entre ells, però cap del PPCV.
Les úniques referències concretes a les iniciatives del grup dirigit per Isabel Bonig van consistir a denunciar que estaven fetes “al pes” –una expressió que ha fet fortuna a les Corts–, tot primant la quantitat en comptes de la qualitat.
Castells enderrocats i castells restaurats
El PPCV va fer gala del gran treball realitzat que va permetre la presentació de les 1.017 propostes. Va negar que la intenció dels altres partits amb l’autolimitació tinguera res a veure amb la ordenació del debat, sinó que va acusar-los de de “no voler treballar”, com va afirmar la secretària general, Eva Ortiz.
Un treball, però, amb algunes llacunes com ara la petició d’incloure als pressupostos de 2018 la construcció de centres que, o ja estan construïts pel govern del Botànic o previstos en procés, com ara el col·legi Benicadim de Beniarbeig, estrenat aquest curs; l’institut Ramon Muntaner de Xirivella, ara en construcció; i el col·legi 103 de València, a punt d’adjudicar-se.
Una llista d’Internet amb tots els castells i fortaleses del territori valencià ha servit al PPCV per a presentar desenes de peticions, entre elles que siguen declarats Béns d’Interés Comunitari (BIC), una catalogació de què gaudeixen des dels anys 60.
Una de les sol·licituds de BIC, però, no portava nom. Pel que fa a la recuperació del castell i la muralla de Culla, el problema és que la muralla està restaurada i el castell va desaparéixer pràcticament amb les guerres carlines i no es pot recuperar. La recuperació del palau fortalesa d’Alginet tindria sentit si no estiguera ja restaurat. Si no, difícilment podria ser el lloc on actualment està ubicat l’Ajuntament de la localitat riberenca.
Per a restaurar el castell de Monfort, per contra, caldria enderrocar l’església parroquial del municipi del Vinalopó Mitjà, atés que les seues pedres es van utilitzar en un altre temps per a construir el temple.
