L’objectiu de la Marxa de la Dignitat és fer una mobilització massiva i contundent que faça palés el rebuig del conjunt de la societat a les polítiques socials, laborals, econòmiques i de tot tipus que practiquen els governs de la troica i possibilite un canvi social. És a dir, es pretén que és faça visible el gran malestar que hi ha a tot arreu per la situació que travessem i que aquesta mobilització servisca per aturar les polítiques neoliberals que estan espoliant la població.
Les organitzacions impulsores de la Marxa per la Dignitat Madrid 22-M, entre aquestes la Intersindical Valenciana, consideren que cal articular una mobilització continuada, estable, massiva i contundent contra aquestes polítiques que atempten contra els drets humans i la justícia social. Els motius perquè es produïsca una contestació social en tota regla són de sobres coneguts: reforma laboral, reforma de les pensions, llei mordassa, reducció salarial, acomiadaments massius, exili econòmic, atacs als serveis públics (educació, sanitat, serveis socials, transports…), involució en les polítiques d’igualtat….
A tot això, cal sumar les polítiques del Consell de la Generalitat que també retalla prestacions, drets, salaris i serveis públics. És a dir, estem davant d’una doble retallada, la valenciana i l’estatal. Això fa que, ara per ara, la nostra taxa d’atur siga de les més altes de l’estat, i que els salaris i les pensions estiguen molt per davall de la mitjana de l’estat i europea; que l’endeutament de les famílies siga molt alt; que l’economia submergida i informal tinga un gran pes; que tinguem una corrupció generalitzada i un dels pitjors indicadors d’inversió en serveis públics de l’estat; que s’haja tancat RTVV amb l’excusa del dèficit o que la repressió social siga una costant diària. En els anys del governs del PP, el País Valencià no és i no ha sigut mai motor de riquesa ni líder en res. En tot cas, ha possibilitat que alguns especuladors i vividors hagen tret profit del treball de les valencianes i valencians.
Davant aquesta situació, amb sis milions de persones aturades arreu de l’estat, uns 700.000 al País Valencià, i un nombre important de persones i famílies en situació de pobresa, a més de la falta d’un pla global de lluita de les organitzacions sindicals majoritàries, per a Intersindical Valenciana cal donar una resposta diferent de les plantejades fins ara. Per això, des de la Intersindical Valenciana s’impulsa, des del primer moment, la Marxa de la Dignitat ja que pensem que cal globalitzar les lluites i fer una salt endavant per frenar les polítiques neoliberals i possibilitar una transformació social.
Per a Intersindical Valenciana, la Marxa per la Dignitat del 22 de març pretén agrupar totes les lluites, totes les organitzacions, totes les persones que realment estan compromeses amb la majoria i el canvi social. No és una marxa més. Aquest no és l’objectiu. L’objectiu és posar en un compromís el govern i obligar-lo a canviar o anar-se’n a casa. No estem per a més jocs florals ni per a més política de saló. Ni les treballadores i treballadors, ni la majoria de la societat es poden permetre el luxe que continue passant el temps sense que hi haja una resposta dura i contundent davant tant d’espoli i tanta crueltat que practiquen els governs de la troica contra el poble .
Intersindical Valenciana fa una crida a la participació de totes les organitzacions socials, sindicals i polítiques i de totes les persones en aquesta mobilització social.
