Eugeni Alemany i Maria Juan volen establir les bases de la “nova comèdia valenciana” a través de No estem bé, l’espectacle que obrirà la nova temporada del Teatre Micalet. Tots dos mantenen dalt de l’escenari l’esperit del monologista, on l’humor ho impregna tot amb la finalitat de “celebrar la vida”, afirma a Diari La Veu el showman valencià.
En No estem bé, una obra escrita entre Eugeni Alemany i Yolanda Martínez, “fem les típiques bromes que faríem durant un dinar amb amics”, però, ací, el públic tindrà un paper actiu durant l’acció. Amb la premissa que Alemany i Juan han canviat de representant –un personatge fictici anomenat Vicente de Benimàmet– aquest els proposa fer una rifa, de manera que fan “el públic molt partícip perquè els pot tocar alguna cosa”, explica. Amb un tarannà que recorda La Cubana, Alemany assegura que l’espectacle no és fer improvisació sinó que es deixen dur per la decisió de “baixar a l’arena com els gladiadors”.
L’obra no pretén fer crítica social, però tampoc no la defuig, sinó que hi és juntament amb “pallasades, bromes i sàtires”. Tot i el “guió” que relliga l’espectacle, Alemany no vol sentir parlar de dramatúrgia: “m’espanta”, afegeix, perquè és un guionista “sense pretensions” que ha ordit un nou espectacle amb el qual pretenen divertir i fer riure parlant de les misèries de la vida amb la picardia que envolta el món del cabaret.
Maria Juan actua per primera vegada amb Eugeni Alemany en aquesta “tragicomèdia”, que porta a l’extrem l’humor. Tots dos “compartim un estil similar” dalt de l’escenari, assegura la coneguda monologuista per les seues actuacions en el Club de la comedia. No estem bé, la nova comèdia valenciana “és un subtítol per a trencar amb la concepció que es té del monòleg i del monologuista”. Hi ha una “rivalitat” entre l’actor i el monologuista on el primer considera el segon d’una categoria inferior, “com si aquest fóra menor”, raona Juan.
De les xarxes al teatre
No estem bé es podrà veure al Micalet del 14 al 17 de setembre i tot seguit tindrà una gira per diverses poblacions, però, de moment, les entrades per a l’estrena “estan anant com un tir gràcies a les xarxes socials”, apunta Eugeni Alemany. El guionista es considera un creador i no un dramaturg però té molt clar el paper que juguen les xarxes socials per a vendre els espectacles, tot just ara “que no tenim tele”. Per això, Facebook i Twitter són fonamentals –”Instagram és més de postureo, llevat que sigues fotògraf”, puntualitza Alemany– per a fer anar la gent al teatre. “Sempre he dit que, si em dones un iPhone i 40 MB, et faig una tele des de casa”, però encara no hi ha una petita pantalla pròpia que parle dels creadors d’ací; per això, “si no estigueren les xarxes, no sé com duria la gent al teatre”, apunta Alemany.
Dos exponents de la comèdia
El “comboi” i el fet que els dos “representem un poc els còmics valencians” són el motiu que han dut Maria Juan i Eugeni Alemany a embarcar-se en aquest nou projecte que compta amb dos exponents de la comèdia de genuïnitat valenciana. “No hi ha massa còmics valencians amb el perfil d’Eugeni”, reconeix Juan, qui destaca que, de la mateixa manera, tampoc no hi ha dones còmiques que actuen en valencià, encara que, “amb el meu perfil, sí que hi ha dones que actuen en castellà que estan fent-se un lloc”, raona.
La mancança de dones còmiques es deu a la falta d’oportunitats, assegura Juan. “A les dones encara els costa fer-se un espai”, afegeix i, fins i tot, la monologuista explica que, en determinats llocs, ha escoltat dir que “les dones no són bones per a l’humor”. Malgrat això, Juan s’ha erigit un exponent del gènere que defensa actuar a València en llengua pròpia. “Jo tenia clar que a València havia d’actuar en valencià i no en castellà, perquè ja use el castellà a Madrid. A València, crec que actuant en valencià qualsevol pot entendre’m”.
Resident a Madrid, la còmica ontinyentina ha fet una marca de les seues decisions, ja que, “a la llarga, allò que em podria dur enemics m’ha donat eixides”, de manera que s’ha forjat “un segell propi”: la de còmica que actua en valencià.
