Així s’assenyala en un estudi desenvolupat per científics de la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat de València (UV), publicat en la prestigiosa revista ‘Journal of Hazardous Materials‘, segons ha informat la primera de les institucions.
Aquest treball forma part del projecte ‘Scarce’, dedicat a descriure i predir els efectes del canvi global en els recursos hídrics i la qualitat de l’aigua, finançat pel programa Consolider-Enginy 2010.
Per a la seua recerca, l’equip de treball de la UPV i la UV va analitzar cinc punts concrets del curs fluvial del Xúquer: a Huelamo (capçalera), Cuenca ciutat, el Paratge de Cuasiermas, Xalans i un últim lloc davall l’assut d’Antella. En cada lloc es van prendre mostres d’aigües i es van capturar peixos de diferents espècies mitjançant pesca científica.
Posteriorment, en els laboratoris del Grup de Recerca en Seguretat Alimentària i Mediambiental de la Facultat de Farmàcia (Universitat de València), es va avaluar la concentració de pesticides, tant en l’aigua com en els peixos, i es va advertir la presència fins i tot de diferents components prohibits per la Unió Europea.
“La persistència de certs pesticides en diferents zones de la conca, amb concentracions aproximadament estables, indiquen que existeix una aportació continuada al llarg del riu; els de major concentració mitjana són el piriproxifen i el procloraz, –associats amb diferents tractaments en els cultius agrícoles–, imazalil i clorfenvinfós, entre d’altres”, ha explicat Francisco Martínez, de l’Institut de Recerca per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres de la UPV i membre del Centre Ibèric de Restauració Fluvial (CIREF).
En els peixos, els compostos detectats van ser azinfos-etil, clorpirifós, etión, diazinon i dimetoato. En aquest cas, la concentració variava segons l’espècie; on més en van trobar va ser en la truita comuna i en l’anguila europea, espècie en perill crític d’extinció.
Aquest últim resultat és de gran importància perquè aquesta espècie es troba en amenaça crítica a nivell internacional, “i per tant mereix recerques amb major profunditat”. “Les concentracions de pesticides detectades no representen un perill immediat per als peixos, però no es pot descartar que alguns estiguen afectant el seu metabolisme i comportament, i per tant el seu creixement i reproducció”, ha afegit Martínez.
A partir de les conclusions de l’estudi, els científics adverteixen de la necessitat de més recerques “per a protegir els ecosistemes aquàtics i les persones, a més, hauria de prioritzar-se el control de certs pesticides àmpliament presents per part de les administracions competents, a escala de conca hidrogràfica”. Al seu judici, “és necessari prestar major atenció i realitzar un seguiment més continu de la qualitat i composició de les aigües, així com dels cabals ecològics”, afig Martínez Capel.
Per a l’investigador de la UPV, una altra de les mesures “urgents” que cal prendre és la conservació i expansió dels boscos de ribera, juntament amb un augment significatiu dels cabals ecològics a escala regional.
Els boscos de ribera actuen com un filtre i redueixen la quantitat de pesticides que arriben a l’aigua, tant per l’aire, com per les aigües subterrànies. I sobre els cabals ecològics, Martínez ha assenyalat que haurien de ser majors i coherents amb la hidrologia natural, ja que d’una altra manera no són capaços de diluir els contaminants que s’aboquen i s’acumulen al llarg de la conca.
“Per contra, els cabals ecològics, quasi nuls en els trams finals dels nostres rius –antigament estuaris–, com el Serpis, perjudiquen ecològicament i també econòmicament les persones que vivim a la conca”, ha indicat.
