Un estudi de la Universitat de València qüestiona les capacitats pedagògiques de les imatges en els llibres de text d’història. La recerca, dirigida per Juan Carlos Bel Martínez, de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València, posa de manifest que la majoria de les imatges dels manuals compleixen una funció merament decorativa. El treball, que analitza llibres de text durant dues regulacions educatives diferents, destaca que hi ha poca evolució respecte a l’ús de les imatges. A més, l’investigador destaca que les editorials fallen a l’hora de potenciar l’alfabetització visual i les capacitats històriques dels alumnes a través de fotografies i dibuixos.
L’estudi, publicat en la Revista de Educación, dependent del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, aprofundeix en el potencial pedagògic de les imatges figuratives i si els llibres de text aprofiten les capacitats didàctiques d’aquestes. “Un ús adequat de les imatges és essencial per a desenvolupar el vessant creatiu de construcció de coneixements històrics sòlids”, defensa l’autor. No obstant això, segons Bel Martínez, les editorials fracassen, de forma majoritària i generalitzada, a l’hora d’explotar aquestes aptituds en l’alumnat i segueixen relegant les imatges a un segon pla i atribuint-hi una finalitat decorativa. La recerca constata aquesta infrautilització de les imatges com a fonts històriques pròpies. A més, la majoria no estan relacionades amb cap activitat que fomente les competències dels alumnes, sinó que més aviat es fan servir com un element il·lustratiu.
Dibuixos infantilitzats
Bel Martínez ha analitzat 27 manuals corresponents a cinqué i sisé curs d’Educació Primària, publicats sota el paraigua de dues lleis educatives diferents, la LOGSE, en aplicació entre 1991 i 2006, i la LOMQE, vigent des de 2013. L’autor ha classificat les imatges basant-se en quatre criteris: la seua presència, classe d’imatges, nivell de complexitat cognitiva de les activitats i vincle amb el text del manual. La dificultat de les activitats amb imatges tampoc ha experimentat una gran evolució en els dos períodes estudiats. “Les tasques de complexitat cognitiva baixa són les més nombroses en la major part de la mostra, per això prevalen les aproximacions pobres i superficials a les fonts històriques”, adverteix Bel Martínez. Tanmateix, l’investigador reconeix un lleuger augment de les activitats de complexitat alta durant el període d’aplicació de la LOMQE.
Entre els recursos més utilitzats, l’autor destaca els dibuixos infantilitzats i alerta dels riscos del seu ús en abundància: els dibuixos són reinterpretacions creades des de l’òptica cultural inherent a la societat en què es generen. Per això, i per a evitar males interpretacions dels esdeveniments històrics, aconsella dissenyar-los des d’una perspectiva arqueologitzant, és a dir, elaborats en l’actualitat però fonamentats en evidències científiques recuperades del passat. “Concedir tanta importància a la descripció superficial de les fonts implica promoure que l’alumnat les considere objectes estèrils que no poden fer aportacions significatives a la construcció de coneixements històrics”, adverteix l’autor, qui també alerta que aquesta dinàmica coarta les possibilitats d’aprenentatge i debat sobre els esdeveniments històrics.
La investigació s’ha desenvolupat com a part del projecte ‘Competencias sociales para una ciudadanía democrática: análisis, desarrollo y evaluación’, dins del Pla Nacional de R+D+I del Ministeri d’Economia i Competitivitat, i ha estat cofinançada amb fons FEDER. Bel Martínez, director de l’estudi, és investigador predoctoral de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València. Pertany a SOCIAL(S), Grup de Recerca i d’Innovació en Educació Geogràfica i Històrica, dependent del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials, que estudia les dinàmiques pedagògiques en relació amb el tractament i la didàctica de les ciències socials a les aules.
