Metge de professió i cooperant a Guatemala durant la década dels 90, Francisco Javier Esquembre és l’alcalde de Villena, el primer alcalde ecologista (Los Verdes de Villena) que governa amb majoria absoluta a l’estat espanyol. Esquembre, en aquesta entrevista, ens parla de la seua gestió al capdavant del consistori, de la qual destaca que la paraula “prudència” és clau per a governar. En 2011 ja va ser alcalde amb un pacte amb el PSOE i Centre Democrático i en 2015 arrasà en les eleccions amb un resultat històric que li va donar 11 regidors i la majoria absoluta.
La trajectòria com a metge cooperant a Guatemala li ha servit d’alguna manera per a desenvolupar el càrrec d’alcalde?
Moltíssim. A Guatemala vaig poder viure l’experiència de treballar amb dificultats i amb pocs recursos i això m’ajuda hui en dia a prendre les decisions menys roïnes per a eixir de les dificultats amb què em trobe a l’Ajuntament. A més, t’ensenya a valorar les coses que són realment importants i urgents. En definitiva, t’ensenya a saber veure què són els capricis a l’hora de gestionar.
Com un partit ecologista, Los Verdes, arriba a governar una ciutat com Villena? Vosté ha sigut el primer alcalde ecologista de l’Estat.
Durant l’anterior legislatura va ser un orgull compartir govern amb un altre alcalde, el d’Oriola, Monserrate Guillem. A Villena, nosaltres vam fer un govern de coalició amb PSPV Villena Centro Democrático i ens vam adonar que el verd no sols eren testos, sinó polítiques integrals de benestar social, desenvolupament urbanístic, creació d’ocupació i polítiques culturals i de protecció dels espais naturals. En aquesta segona legislatura, amb majoria absoluta, estem treballant amb major intensitat i sacrifici.
Va guanyar les últimes eleccions amb majoria absoluta. No li va sorprendre aquest suport tan massiu?
Va sorprendre perquè el debat se centrava en si PSOE i Verds anaven a encapçalar una nova coalició i la resposta majoritària de l’electorat cap als Verds ens va agradar perquè responia a un model de proximitat, confiança, de prudència i també de canvi social i mediambiental. Sí, va ser una sorpresa, però molt agradable.
Les festes de Moros i Cristians de Villena estan en plena ebullició. Què destacaria d’elles?
La participació i la inundació dels carrers de festa i persones, veïns i visitants.
Parlem de gestió municipal, podria donar-nos algun exemple de les polítiques verdes que ha introduït a la ciutat?
Sí, hem realitzat algunes actuacions com la millora d’algun parc, del carril bici, treballs d’accessibilitat, projectes de conversió en zona per a vianants i també estudiem possibles canvis d’ordenances amb l’objectiu de millorar la sostenibilitat i l’eficiència energètica.
Com estan les arques municipals?
Afortunadament bé, malgrat Montoro. Férem un control de despeses del deute que teníem i s’ha aconseguit pagar el deute i hem estalviat, la qual cosa vol dir que estem fent uns pressupostos molt creïbles i sostenibles.
Villena té una estació d’AVE. Han aprofitat aquesta infraestructura els veïns de la localitat i de la resta de poblacions de la comarca? Quins problemes hi ha?
La comarca té una estació d’AVE que està desaprofitada per culpa del govern central, perquè no va fer un accés directe des de la A31 fins a l’estació. A més, el govern autonòmic i el central han d’arribar a un acord i decidir com es connecta l’estació, que dóna servei a 400.000 persones d’una comarca molt ampla i que supera els límits autonòmics i provincials. Ara, desgraciadament, continuem sense connexió directa.
Hi ha algun termini per a dur a terme l’obra?
El projecte està mort: el govern central no vol saber-ne res i això que és una infraestructura de l’Estat i els correspon a ells que es duga a terme. A més a més, hem demanat a la Generalitat el millor accés per a la comarca, i no cal que siga des de Villena, però no ens han donat cap termini.
Quines infraestructures de comunicació li falten a la localitat?
Sens dubte, el servei de rodalia; tenim les vies, però encara no s’ha posat en funcionament el servei de la línia Alacant-Villena. Plantegem que la vertebració del País Valencià passa per engegar la rodalia Alacant-Villena-la Font de la Figuera-Moixent-València (aquesta última connexió ja existeix).
Quins sectors són els que mantenen l’economia local?
El calcer és punter, però l’agricultura ha sigut fonamental durant aquests anys de crisi al costat del sector del comerç i del turisme. Pel que fa al tèxtil, també és molt important pel fet que hi ha empreses fortes al municipi.
Quina influència té el riu Vinalopó a la ciutat?
El fet que es desviara el seu curs a un llit artificial ha fet que es perda la connexió directa amb els veïns. Estem treballant amb la Mancomunitat del Vinalopó i tenim un pla de protecció de l’horta en marxa per a aconseguir una connexió millor amb el riu.
Parlant d’aigua. Com ha afectat la sequera a la localitat?
La sequera ha tingut efectes molt dolents per a Villena perquè hi ha un continu transvasament del Vinalopó a la costa que és un autèntic espoli i provoca, sense sequera, un important impacte en els nostres aqüífers. Quan hi ha sequera les conseqüències són molt pitjors i es complica molt la situació per als regs i els veïns, que hem arribat a tindre problemes amb les bombes. En definitiva, la sobreexplotació d’aqüífers ha d’acabar.
Com són les relacions entre l’Ajuntament de Villena i el govern espanyol sobretot en qüestions d’infraestructures?
Hi havia una mena de barrera, però ara hi ha una relació cordial i de reflexió alhora que poc operativa. Se’ns ha escoltat en temes com el soterrament de les vies, l’accés directe a l’estació de l’AVE, els problemes de la A31, etc.
I com tracta la localitat la Generalitat Valenciana?
El canvi s’ha notat a tot el País Valencià. El canvi és positiu, se’ns escolta més, però crec que la Generalitat hauria de tindre més clara l’acció de les comarques. Sembla que es cau sempre en un centralisme que resideix a València o Alacant ciutat, que tenen moltes infraestructures, i les comarques queden en un segon plànol. A l’Alt Vinalopó açò passa.
Creu que els veïns de la localitat tenen un sentiment de valencianitat?
En Villena el sentiment de ser valencià és escàs. La història ho explica: pertanyem a la Comunitat Valenciana des de fa un segle, hem passat també a ser localitat de la província d’Albacete, però malgrat que el sentiment de valencianitat és poc, la connexió és agradable; la gent de Villena viu més de cara al Mediterrani que cap a l’interior. La nostra mirada és més de País Valencià que manxega, encara que el nostre origen és més manxec que valencià. De totes maneres, sent comarca valencianoparlant entenen més la problemàtica valenciana que la castellana. La veritat és que no hi ha una identitat profunda valenciana, però sí hi ha una mirada alegre cap a allò valencià.
Com valora el Decret de Plurilingüisme que ha suspés el TSJ valencià? Quina solució li donaria vosté a una zona castellanoparlant com Villena?
Crec que el Decret de Plurilingüisme és una bona eina, però hauria d’haver estat millor consensuat. En una zona castellanoparlant com Villena, jo, personalment, crec que el decret és encertat i presenta la millor manera d’aprendre idiomes, però la forma d’implantar-lo hauria d’haver-se consensuat per a fer-ho tot més agradable. El decret no fa mal a ningú, és bondadós per a aprendre llengües, però ha faltat millorar un poc les formes perquè ‘obligatorietat de l’anglés’ no sonora a ‘obligatorietat del valencià’. D’aquesta forma, el PP ha fet molt de mal en impedir als xiquets aprendre idiomes de forma normalitzada. Si la Conselleria haguera actuat d’una forma més fina s’hauria aconseguit l’acceptació del decret.
Villena és una ciutat monumental i amb un patrimoni històric esplèndid. Com ha repercutit en l’afluència de turistes en la costa?
Últimament hi ha hagut un increment de turistes i des de l’Ajuntament s’està treballant en aquesta direcció, sobretot des de la regidoria de Mercedes Menor. Potser falta que vinga més gent, però el nostre projecte és més sostenible i de moment rebem un bon nombre de visites a les bodegues o al Cabezo Redondo, el tresor de Villena, o als Moros i Cristians. Tot açò amb un treball conjunt amb l’Agència Valenciana de Turisme.
Quina nota li posa a la gestió del Govern del Botànic d’aquests dos últims anys?
Venint d’on ve, li pose un 7 i, sense l’herència dels governs del PP, un 6.
Com són les relacions entre l’Ajuntament i la Diputació d’Alacant?
Cordials. No són roïnes tot i que hem tingut un parell de greuges.
El seu partit dóna suport a la coalició Compromís, quines relacions mantenen?
Fluïdes i constants pel que fa al treball de propostes. Hi ha una pota de la coalició que és Equo, a la qual los Verdes de Villena no hem aconseguit incorporar-nos i de vegades això molesta, però hi ha una aportació del nostre partit que enriqueix Compromís.
Es presentarà a les pròximes eleccions?
No ho sé, m’agradaria no presentar-me, però encara no he decidit res. A més, després hauria de plantejar-ho en el partit.
D’ací a 2019, quins projectes li agradaria veure acabats?
El projecte d’estalvi i eficiència energètica s’ha de posar en marxa, així com també un programa d’inserció social als barris i el projecte cinturó verd perquè les entrades i eixides de Villena estiguen enjardinades.
