El contingut de la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República ja és públic. L’han donat a conéixer aquest dilluns Junts pel Sí i la CUP, després d’una roda de premsa en què han explicat la seua filosofia general. Segons informa el diari NacióDigital, un dels elements que preveu un dels seus primers articles és que la norma “no exigeix la renúncia de la nacionalitat espanyola ni de qualsevol altra”, un element que obligarà a promoure un acord amb l’estat espanyol per a fer viable aquesta qüestió.
Tal com s’havia avançat, el primer article estableix que “Catalunya es constitueix en una república de Dret, democràticament i social”. En tot cas, la llei només entraria en vigor en cas que el “sí” s’imposara en el referèndum de l’1 d’octubre i seria vàlida només mentre no hi haguera la Constitució catalana definitiva aprovada. En aquests termes s’han expressat Lluís Corominas, Jordi Orobitg, Benet Salellas i Gabriela Serra, els relators de la normativa per part de Junts pel Sí i la CUP, respectivament.
Així mateix, la llei incorpora el dret de la Unió Europea (UE) i el dret internacional i preveu la forma d’aconseguir la nacionalitat catalana. En un primer moment, la tindrien aquells que gaudiren de la nacionalitat espanyola i estigueren empadronats a Catalunya el 31 de desembre de 2016, així com els que tenen la nacionalitat espanyola i hi viuen des d’abans de l’1-O, a partir dels dos anys de residència. A banda, també es preveuen altres casuístiques, com les dels fills dels nacionals catalans o d’apàtrides.
L’adquisició de la nacionalitat catalana s’obtindria automàticament a partir dels cinc anys de residència a Catalunya, per a aquells que ho sol·licitaren. En tot cas, aquest període es computaria des de la data d’arribada del nouvingut, no des del referèndum, segons consta en la versió que han presentat a la sala de grups del Parlament de Catalunya.
Règim lingüístic i social
“La novetat és que no hi ha novetat”, ha assegurat Orobitg, en referència al fet que el castellà seguirà sent llengua oficial a Catalunya. Els drets fonamentals es “mantenen”, segons ha indicat el diputat de Junts pel Sí. Una de les idees clau del text és que seguirà vigent bona part de l’ordenament jurídic i que els drets estan “garantits”.
En aquest sentit, la llei de transitorietat blinda el cobrament de les prestacions socials. “Es reconeix el dret a percebre les prestacions socials públiques, incloses la Seguretat Social i altres sistemes alternatius, reconegudes a l’entrada en vigor d’aquesta llei. Es reconeixen també els períodes de cotització al sistema de Seguretat Social realitzats al territori de Catalunya, a efectes de carència i de càlcul, així com al d’altres estats d’acord amb el dret de la UE i els convenis internacionals aplicables”, manté la norma.
El president, cap d’Estat
La llei de transitorietat assenyala que el president de la Generalitat es convertirà en el cap de l’estat català i delimita totes les seves funcions, que són exactament les mateixes que les actuals. L’estructura governamental –amb vicepresident i consellers– es manté.
Els promotors de la norma han insistit que el títol més feixuc de la llei és el de successió d’administracions. Això vol dir, en resum, que la Generalitat de Catalunya passa a governar tot allò que ara mateix està en mans de l’administració espanyola. Els actes administratius tenen continuïtat, així com també les concessions i llicències atorgades.
Sindicatura electoral i sistema judicial
Pel que fa a la sindicatura electoral catalana, sí que hi ha alguna novetat. De fet, és un òrgan que crea la llei del referèndum per a controlar el funcionament de l’1-O, però la llei de transitorietat eleva els seus membres de cinc a set, mentre que fixa que es crearan sindicatures electorals comarcals, i no només provincials i de l’Aran, com preveu la llei del referèndum. En aquest cas, a més, es podrà demanar empara al Tribunal Suprem de Catalunya (TS) en cas que dicte alguna decisió amb què no s’estiga d’acord.
De fet, aquest Tribunal Suprem de Catalunya seria el vigent Tribunal Superior de Justícia de Catalunya reconvertit. Es dividiria en les mateixes sales de l’actual Tribunal Suprem espanyol, excepte la sala militar que desapareix, i es crearia la sala superior de garanties. Aquesta darrera assumiria les tasques del Tribunal Constitucional, com l’empara de drets fonamentals. En tot cas, protegiria tots els drets reconeguts en la llei, no només els que protegeix actualment l’alt tribunal espanyol.
Com a òrgans de govern del poder judicial, se’n creen dos. Per una banda, la sala de govern del TS, el que vindria a ser el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) català, el govern dels jutges, el qual resoldrà les destinacions d’aquests, i, a diferència del CGPJ, estaria format exclusivament per jutges. Per altra banda, crea la comissió mixta, un espai per a garantir els mitjans materials i tot un seguit d’altres funcions, i estaria format la meitat per membres de la sala de govern del TS i l’altra meitat per membres del departament de Justícia. Siga com siga, es permetrà treballar amb les mateixes retribucions i places als magistrats que actualment ho fan a Catalunya, si ho desitgen.
Amnistia als encausats pel 9-N i l’1-O
Igualment, la llei preveu una amnistia a totes les persones encausades per procediments relatius a la independència o la construcció de la República. “No és una amnistia a la corrupció, és amnistia a les persones que han treballat per un procediment de manera pacífica i democràtica sobre la independència”, ha subratllat Benet Salellas.
En tot cas, l’Audiència Nacional desapareixeria de Catalunya i els seus procediments, com els del Tribunal Suprem espanyol i altres jutjats espanyols com el Constitucional passarien a ser jutjats per tribunals catalans.
Així mateix, la fiscalia general catalana serà designada pel Parlament de Catalunya, i no pel govern català, i gaudirà de plena independència, sense dependència jeràrquica, per a garantir que no es produïsca la politització de l’actual fiscalia espanyola.
Per la seua banda, el Consell de Garanties Estatutàries passaria a ser el Consell de Garanties Democràtiques i els seus dictàmens, ara sí, passarien a ser vinculants a l’hora d’aprovar les lleis i les normes de la nova República catalana.
