Un dia com hui, però fa 97 anys, naixia a Alginet Ismael Latorre Mendoza. Amb només 15 anys ja van veure la llum els seus primers treballs fotogràfics. Una dècada després, el 1945, va obrir el seu laboratori al carrer de Sant Antoni d’Alginet. Conten que allà es guanyava la vida amb reportatges fotogràfics convencionals, però que la seua veritable vocació eren les imatges documentals. I així és com Latorre va esdevindre el notari gràfic del seu poble, Alginet, però també d’altres indrets. L’arxiu conserva imatges de més de 350 pobles i ciutats diferents.
Fill Predilecte de la localitat que el va veure nàixer, el fotògraf va morir el 23 de desembre de 2011, però va deixar com a legat un immens arxiu fotogràfic, el més gran del País Valencià. “Com a arxiver, puc dir que està al voltant dels 400.000 negatius”, afirma Vicenç Salvador Torres Guerola. Ell és, també, el responsable legal de l’arxiu i del tractament digital del material. D’aquests negatius, n’hi ha una quarta part que encara no ha arribat a visualitzar. L’arxiu no té una sola seu física, sinó que es reparteix entre tres cases d’Alginet. Però Torres explica que “part de la documentació moltes vegades viatja amb mi si no estic a Alginet”.
Ismael Latorre es guanyava la vida amb reportatges fotogràfics convencionals, però la seua veritable vocació eren les imatges documentals
El gruix del material són imatges i negatius d’Ismael Latorre, el fotògraf que dóna nom a l’arxiu. D’ell hi ha treballs des del 1935 fins al 2006, si bé la majoria corresponen al període inclòs entre la inauguració del seu primer laboratori i l’any 1984, quan es va jubilar. També hi ha, però, treballs d’altres tres autors. Per exemple, hi ha les fotografies i negatius de Laura Canet Lozano, parella de Latorre, així com pel·lícules en format Súper 8.
Els seus fills, Gerard i Carolina Latorre Canet, contribueixen a fer gran l’arxiu. Gerard, d’una banda, amb fotografies, negatius i pel·lícules des de la dècada dels setanta i, especialment, entre el 1984 i el 2004. Carolina, de l’altra, amb fotografies, negatius, diapositives, exposicions i el documental Latorre. Els seus treballs comencen en la dècada dels setanta, però aquesta fotògrafa encara està en actiu. A l’Arxiu Ismael Latorre Mendoza també hi ha documentació, objectes i càmeres de l’estudi Latorre i imatges més antigues d’autors desconeguts.
Costumisme… i més
No és fàcil acotar la temàtica de les imatges. Si bé moltes de les fotografies mostren els costums i formes de vida d’Alginet, també hi ha fotografies de personalitats que han visitat el poble. Des de l’arxiu expliquen que hi ha un miler d’imatges de “més de 120 personatges històrics” i citen exemples com Bruno Lomas, Alfredo Kraus o Pep Guardiola. A més, hi ha reportatges especials de Maria del Mar Bonet, Juliet el Pilotari, els músics i directors Justiniano Latorre Rubio (pare d’Ismael Latorre) i Pasqual Pérez Choví i de Pepet el Pintor.
L’horta i les finques agrícoles també tenen un paper protagonista a l’Arxiu Ismael Latorre Mendoza. Els responsables indiquen que hi ha més de 3.000 imatges destinades a feines agrícoles i col·leccions especials dedicades a la tomaca, el cacauet i l’arròs. Un altre punt fort de l’arxiu són les imatges sobre pilota valenciana, més de 400 des de l’any 1946. La majoria són d’escala i corda i de més de 50 pilotaris, trinquets, trinqueters i feridors.
Moltes de les fotografies de l’Arxiu Ismael Latorre Mendoza mostren els costums i formes de vida d’Alginet
Però, com ja s’ha dit abans, és complicat limitar la temàtica de l’Arxiu: animals, edificis, monuments, carrers i places, oficis i treballs, comerços, betlems, paisatges, bandes i rondalles, transports, xiquets i majors o les festes d’Alginet, de les quals hi ha més de 3.500 fotografies.
On veure-les
Les fotografies de l’Arxiu Ismael Latorre Mendoza s’han mostrat al públic en diverses exposicions, com ara Alginet agrícola, Els cultius, La dona i el seu treball, La força de la dona, Estampes populars d’Alginet, Xiquetes i xiquets del carrer, Exposició fotogràfica de l’artista d’Alginet Ismael Latorre, Pilota valenciana o Testimonis i veus del segle XX.
A més, des de l’arxiu s’estan digitalitzant negatius i retocant-los per a alliberar les imatges a Wikimedia Commons. Aquesta era una tasca que ja estava fent l’usuari General Basset –que no és altre que Vicenç Salvador Torres Guerola–, qui ara compta amb el suport tècnic d’Amical Wikipedia, una organització que promou la informació lliure en català, com ho és la Viquipèdia. Algunes d’aquestes imatges apareixen a l’Enciclopèdia Catalana.
Des de l’arxiu s’estan digitalitzant negatius i retocant-los per a alliberar les imatges a Wikimedia Commons
També hi ha imatges de l’arxiu en llibres, revistes, exposicions, webs i premsa, tant generalista com esportiva o dedicada al camp.
Qui és qui?
Després de faltar Ismael Latorre i Laura Canet, els propietaris de l’arxiu van passar a ser Gerard i Carolina Latorre Canet. Carolina, que és tècnica d’imatge i so, s’encarrega també del tractament digital.
Els hereus legals en són tres: Aina Torres Latorre, Damià Torres Latorre i Lluís Latorre Sanz. Aquest “qui és qui” acaba amb Vicenç Salvador Torres Guerola, que, com ja s’ha explicat, és l’arxiver, responsable legal i del tractament digital.
