El Síndic de Greuges al País Valencià ha demanat a l’Ajuntament de València que “observe” la cooficialitat lingüística vigent al territori per a futurs treballs de retolació viària informativa després de la queixa presentada per una ciutadana en la qual assegurava que els cartells d’informació pública de la ciutat apareixien exclusivament en valencià, vulnerant la cooficialitat de les llengües, segons es lamentava.
Així consta en una resolució del síndic, José Cholbi, datada del passat 7 d’agost, davant la queixa presentada per una dona, a la qual l’ajuntament va contestar assegurant que alguns dels cartells qüestionats per aquesta persona corresponien a la Generalitat, per la qual cosa excedien les seues competències, com era el cas de les ajudes al copagament en el registre de l’ajuntament o un altre de la Primavera Educativa.
Quant a la queixa per un cartell sobre el termini de pagament d’impostos, el consistori explicava que la cartelleria referent als impostos municipals de 2016 es va fer en valencià en compliment del reglament sobre l’ús i la normalització d’aquesta llengua i, en tot cas, la informació es podia consultar en castellà i valencià en la web. Sobre els cartells amb les normes d’ús dels contenidors de brossa, assegurava que la informació es va començar a retolar en valencià en 2016, però conviu amb el castellà perquè segueix havent-hi cartells d’anys anteriors.
El defensor del poble valencià advoca pel respecte escrupolós dels drets lingüístics dels ciutadans i la cooficialitat de les llengües, d’acord amb la legislació vigent, al mateix temps que reconeix les polítiques de normalització lingüística del valencià per a fomentar el seu ús, especialment en àmbits oficials, “amb l’objectiu que aconseguisca cotes similars a aquelles que corresponen al castellà com a idioma oficial en tot el territori de l’Estat”.
No obstant açò, ressalta que “el disseny de polítiques de normalització lingüística, autoritzades i plenament legals amb la normativa vigent, donada la necessitat existent de recuperar el patrimoni lingüístic dels valencians de la situació de desigualtat en la qual es troba immers davant el castellà, troba com a límit lògic els drets reconeguts constitucionalment, estatuàriament i legalment als ciutadans d’aquesta Comunitat, també els d’aquells ciutadans la llengua habitual dels quals és el castellà”. “En definitiva, la normalització lingüística no pot aconseguir-se, ni ha de fer-se, sobre la base de la infracció de les disposicions vigents. És per açò que l’administració pública, ja siga autonòmica o local, a l’hora d’elaborar polítiques de normalització lingüística, ha de trobar el punt just d’equilibri entre les necessitats de fomentar i potenciar l’ús oficial i social del valencià i retornar-lo a una situació d’igualtat amb el castellà i els drets lingüístics reconeguts a tots els valencians, siga el que siga la seua realitat idiomàtica”, agrega.
En aquest sentit, incideix que la normativa vigent sobre l’ús del valencià continguda en la Constitució, l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús “és clara i terminant i no admet interpretació alguna”. Per això, l’administració pública valenciana, tant autonòmica com local, està obligada a garantir la normalització lingüística i atorgar especial respecte i protecció al valencià i a estendre el seu ús a tots els àmbits socials a fi de superar l’encara desigualtat respecte al castellà de manera que, en cap cas, puga prevaldre una llengua sobre l’altra i aquesta obligació s’estén també a la retolació viària de València”.
