On viuen els valencians més joves? Quina comarca és la menys poblada en l’actualitat? I durant el segle XX? Està disminuint la població valenciana? Totes aquestes preguntes sobre demografia valenciana, i moltes més, es poden respondre amb les dades que recull el portal estadístic de la Generalitat i l’Institut Nacional d’Estadística. No obstant això, buscar en aquestes webs pot resultar una tasca poc atractiva o, fins i tot, farragosa per a algunes persones. L’Institut Cartogràfic Valencià (ICV) –que depén de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori– pot tindre la solució. El que tenen entre mans és un projecte que permetrà mostrar la informació estadística d’una manera fàcil per a tota la ciutadania. Serà a través d’una sèrie de mapes senzills disponibles a la web de l’ICV i que, junts, formaran l’Atles Estadístic Temàtic valencià.
Ahir es va fer pública l’elaboració del primer mòdul d’aquest gran atles, sobre demografia. El segon, que també estarà disponible d’ací a poc temps, serà el corresponent al sector industrial. També hi haurà un mòdul de dades electorals i “valorem elaborar-ne un d’habitatge en un futur pròxim”, avança Xavier Navarro, director de l’ICV, a Diari La Veu. En el comunicat enviat per la Generalitat s’explica que amb aquest atles es pretén “mostrar a la societat valenciana com és el nostre territori a partir de la visualització d’informació estadística extreta de la cartografia, amb mapes clars i amb la possibilitat de fer consultes i treballar sobre ells”. Navarro destaca que la Generalitat disposa de molta informació estadística “que poques vegades es mostra d’una manera visual i accessible per al ciutadà” i conta que “la idea és mostrar com és la nostra la Comunitat a través de mapes i, per tant, de tots aquells sectors dels quals tinguem dades i siguen rellevants hi haurà un mòdul.”
Amb l’atles, totes les persones que hi estiguen interessades podran consultar les dades estadístiques, treballar sobre els mapes i, fins i tot, elaborar-ne els seus propis amb les variables que trien. Amb eixa finalitat s’ha desenvolupat una aplicació web que permetrà visualitzar i sol·licitar més informació, però també localitzar qualsevol lloc del territori valencià mitjançant una cerca en la base de dades toponímica, canviar el mapa base (ortoimatge, relleu o cartografia topogràfica), aconseguir informació detallada de cadascuna de les capes, comparar-les gràficament, fer consultes en la base de dades per a obtindre un nou mapa com a resposta gràfica a la qüestió o exportar les dades a un format adequat per a gestionar-les mitjançant un full de càlcul.
Navarro explica que “no hi ha una data prevista de finalització de l’Atles. Els mòduls s’aniran publicant tal com es vagen acabant, a manera de fascicles d’enciclopèdia”. A més, s’inclouran actualitzacions al mateix temps que aquestes es vagen produint en les fonts originals de dades. La idea d’elaborar aquest gran atles va sorgir dels mateixos treballadors de l’ICV, segons conta el seu director: “Els instituts de cartografia del nostre entorn més immediat, si més no la gran majoria, no es limiten a elaborar cartografia, sinó que també mostren la realitat dels seus territoris a través de mapes que mostren la corresponent informació estadística. Nosaltres, com a agència nacional de cartografia de València, igual que en tants altres aspectes, havíem de seguir el camí d’altres instituts amb més tradició. Per tant, la idea ens va semblar més que bona i vam decidir posar-nos-hi”. “L’ICV és un institut de cartografia al servei de la Comunitat i mostrar la seua realitat a través dels mapes és la nostra obligació”, resol Navarro.
Radiografia de la societat valenciana
El primer mòdul de l’atles mostra com ha canviat la societat valenciana durant el segle XX i els primers anys del XXI, amb dades en l’àmbit local i comarcal, “però també hi ha casos en què podem arribar a l’escala de secció censal”, conta Navarro. El mapa demogràfic palesa que la distribució dels habitants pel territori valencià és desigual. Els motius, segons indiquen en la nota, serien “històrics i geogràfics, així com els diferents graus de desenvolupament industrial, comercial i d’explotació de la terra”.
Per a qui s’haja quedat amb la curiositat, el mapa demogràfic també permet observar que la població més jove del País Valencià es troba a la Plana de Castelló, l’àrea metropolitana de València, la Ribera i la Vall del Vinalopó; que la zona que registra la densitat de població més baixa són les comarques muntanyoses de l’interior; o que des del 2013 s’està perdent població a tot el país a causa de la baixa taxa de natalitat, el retorn de persones migrants als seus països d’origen i l’emigració de joves valencians a l’estranger. Aquest darrer fenomen ha posat en alerta els especialistes, ja que podria suposar que d’ací a 50 anys hi haja una persona dependent per cada persona en edat de treballar. “Això representa un dels reptes més importants a què s’enfronta la societat”, afirma Navarro.
