La presidenta del Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV), Isabel Bonig, va mantindre aquest divendres la seua desitjada reunió amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, per a parlar de la “preocupant” situació de l’educació al País Valencià després de la decisió del Tribunal Superior de Justícia d’anul·lar parcialment el Decret de Plurilingüisme que entrava en vigor aquest pròxim curs. Com era d’esperar, la trobada no va servir per a arribar a cap acord, sinó que va ser un intercanvi d’opinions sobre el model d’ensenyament plurilingüe, principalment, i també sobre el posicionament respecte a la reivindicació d’un nou model de finançament. Bonig va deixar sobre la taula del president dues propostes: un pla de mobilitat de l’alumnat i un pla de suport al valencià en zones castellanoparlants.
Durant la trobada, sol·licitada per Bonig a finals de juny per a parlar sobre el plurilingüisme, la també portaveu del PP a les Corts Valencianes va transmetre al president la seua preocupació perquè a poques setmanes de començar el curs escolar la comunitat educativa viu amb “incertesa” un inici de curs per al qual encara no hi ha unes instruccions clares després de la resolució judicial sobre el Decret de Plurilingüisme. Bonig va criticar que el Consell aprovara el “decret de xantatge lingüístic”, alhora que es va vantar d’haver encertat en la seua predicció que els tribunals tirarien enrere la norma.
La presidenta del PP va incidir molt en la incertesa que ha generat l’anul·lació parcial del decret –els tribunals han suspés la disposició addicional cinquena que feia al·lusió a les acreditacions lingüístiques que es donarien una vegada finalitzada l’etapa escolar– i, en aquest sentit, va alertar que el darrer dels problemes és que “els equips directius no saben quins llibres han d’encomanar a les editorials”. Aquesta raó, però, és, si més no, cridanera atés que el calendari d’aplicació del Decret de Plurilingüisme contemplava la implantació en el curs 2017/2018, en les aules experimentals de dos anys i en les aules d’Infantil de tres anys; una etapa educativa on es treballa amb materials i no amb llibres ni amb matèries curriculars.
Tot i que la suspensió parcial del decret afecta només al 6% de l’alumnat, Bonig va assegurar que la suspensió del decret ha suposat la “vulneració d’algunes famílies del seu dret a triar un projecte lingüístic, en valencià o en castellà”, que és el model de línies del PP. Per aquest motiu, la síndica de la formació conservadora considera que la Generalitat ara ha de buscar la fórmula perquè les families que vulguen “tinguen l’oportunitat d’exercir el seu dret a triar el programa lingüístic” que volen per als seus fills.
Bonig, que va assegurar que havia anat a la reunió amb una actitud propositiva “i no només de queixa”, va portar la suposada solució per a les famílies que consideren vulnerats els seus drets. Així, el PP va proposar al president un pla de mobilitat de l’alumnat que consistiria en el fet que la Conselleria d’Educació donara opció a les famílies “afectades” per la suspensió del decret de triar un altre centre. Tot i que Bonig va negar que es tractara d’obrir un nou període de matriculació, ja que el pla es faria a través de la inspecció educativa, la realitat és que en la pràctica podria suposar un nou procés d’admissió per als alumnes de tres anys.
Traslladar la responsabilitat a les famílies
La segona de les propostes que va traslladar Bonig a Puig tracta directament sobre l’aprenentatge de les llengües. La síndica del PP va proposar l’articulació d’un pla de suport al valencià en les zones castellanoparlants. La mesura consistiria en aportar a les comarques de predomini lingüístic castellà més “instruments materials i econòmics” per a donar suport al valencià. “En comptes d’imposar el valencià, que facen un pla voluntari de suport” a la llengua perquè no hi haja “confrontació”, va dir Bonig, qui també es va referir a la “discriminació dels qui escullen línies en castellà” dins del decret de plurilingüisme pel menor nombre d’hores d’anglés que reben.
El pla de Bonig deixa en mans de les famílies de les zones castellanoparlants la decisió sobre el nivell de valencià que volen que aprenguen els seus fills, ja que la participació de l’alumnat en aquests programes de suport al valencià seria voluntària. Cada família triaria si volen que els seus fills apreguen més o menys valencià i per tant tinguen més coneixement o no de la llengua pròpia, que junt amb el castellà és oficial al País Valencià. Aquest pla, d’alguna manera, traslladaria la responsabilitat que ostenta l’administració d’elaborar els plans educatius a les famílies; un fet que resulta difícilment imaginable que cap formació ho demanara per a matèries com matemàtiques o llengua castellana.
Després d’explicar la seua proposta, que seria únicament per a les zones castellanoparlants, i preguntada per si considerava, per tant, oportú el decret per al territori valencianoparlant, Bonig va dir que no, alhora que va recordar que la decisió judicial suposa retornar al Decret de Plurilingüisme de 2012 del PP que, en la seua opinió, ensenya llengües de manera “equitativa”. En aquest sentit, la líder del PP va demanar temps per a poder “evaluar el seu model de plurilingüisme”^, ja que va dir que “no es va poder arribar a evaluar” perquè no va entrar en vigor en la seua totalitat.
Escoltades les propostes de Bonig, el president Ximo Puig es va comprometre a “valorar-les” i traslladar-les al conseller d’Educació, Vicent Marzà. Així ho va explicar el cap de gabinet del president, Arcadi España, qui va assenyalar als mitjans que tot i la bona intenció del president de mirar en detall les propostes dels populars, el Consell té clar que “la solució no passa per tornar al model anterior del PP”.
España va indicar, a més, que Vicent Marzà farà publiques, a principis del mes de setembre, les seues decisions educatives respecte al curs escolar i va insistir que “no hi ha volta de fulla al fet que la voluntat del Consell és superar una situació en la qual tots coincidim que no funcionava bé la normativa que hi havia”. “Creiem que és una mesura necessària”, va apuntar respecte al Decret de Plurilingüisme, perquè “el model del PP no ha funcionat”. No obstant açò, va remarcar que, tal com ja va indicar Ximo Puig, el Consell modificarà aspectes del decret en cas que els tribunals diguen que no s’ajusten a la llei.
Capacitat d’arribar a acords amb el PSPV
Durant la seua intervenció davant dels mitjans, Isabel Bonig va presentar un Ximo Puig presoner dels seus socis de govern. En aquest sentit, la dirigent popular va destacar deliberadament en diverses ocasions la bona sintonia amb el president i la capacitat d’arribar a acords PP i PSPV en matèria educativa. “Ens uneixen més coses de les que ens separen”, va assegurar una Bonig que va dir que “una altra cosa seria amb Compromís”. “Seria fàcil arribar a un acord si no fóra pels seus socis de govern”, va incidir Bonig, qui no obstant açò va reconéixer que Marzà es va posar en contacte amb la portaveu d’Educació del PP en les Corts Valencianes, Beatriz Gascó, per a una reunió.
