Tot i que no es tracta de l’única pluja d’estels que podem veure cada any, ni tampoc la més espectacular, sí que és la més famosa. Probablement el motiu siga la coincidència amb les vacances d’estiu, així com la seua durada, d’unes quantes nits, que facilita l’observació dels Perseids o llàgrimes de Sant Llorenç. Malgrat que es pot gaudir d’aquest fenomen des del 17 de juliol fins al 24 d’agost, el màxim esplendor s’assoleix la nit del 12 al 13 d’agost, on s’espera veure fins a 200 estels fugaços per hora. Ara bé, els dies immediatament anteriors i posteriors també són bones dates.
Fernando Ballesteros, investigador de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, recomana buscar llocs on hi haja poca contaminació lumínica, “per això convé allunyar-se de la costa i anar cap a l’interior, tant per la quantitat de poblacions com per la boira del mar”. A més, explica que “el millor instrument per a gaudir de la pluja d’estels és l’ull nu, ja que són molt ràpids i poden aparéixer en qualsevol moment” i que la millor opció és “tombar-se a terra amb una estora per a mirar tot el cel que puguem abastar”. Per a arredonir l’expedició, Ballesteros comenta que “es pot dur un mapa celest imprés en paper i anar-hi dibuixant les traces de tots els estels fugaços que veiem. Ens n’adonarem que totes les línies semblen convergir en la constel·lació de Perseu; si n’hi ha alguna que no, és perquè no pertany a la pluja dels Perseids”.
Turisme astronòmic al País Valencià
La serra d’Espadà, la serra Calderona, la serra de Corbera, la serra de les Agulles, la Marxuquera o la serra de l’Almirall són alguns bons indrets per a gaudir d’aquesta nit. A la ciutat de València, el parc de Capçalera i la seua muntanya-mirador, que s’eleva a 15 metres respecte del carrer, també ofereix una vista privilegiada del cel.
Per a contemplar una pluja d’estels, Fernando Ballesteros recomana buscar llocs on hi haja poca contaminació lumínica
Una altra opció és observar la pluja d’estels a Aras de los Olmos. Allà hi ha l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, i tant per al diumenge 13 com per a dimarts 15 d’agost s’han preparat visites a les instal·lacions. D’altra banda, l’ajuntament de la localitat i Astro Aras han organitzat per a la nit de dilluns 14 fins al matí de dimarts 15 l’observació de Saturn i del cel amb telescopis i l’observació visual i fotogràfica de la lluna i la pluja dels Perseids a l’observatori La Cambra. Aras de los Olmos és un entorn privilegiat per a l’observació astronòmica. Aquest municipi, juntament amb Titaigües, Alpont, la Iessa i tota la comarca aragonesa de Gúdar-Javalambre, està acreditat com a Reserva Starlight i com a Destí Turístic Starlight, uns certificats que reben el suport de la UNESCO i que garanteixen les excel·lents qualitats per a la contemplació dels cels nocturns. D’aquesta manera s’uneixen ciència i turisme.
Què hi ha darrere les llàgrimes de Sant Llorenç
Els Perseids, coneguts popularment com a llàgrimes de Sant Llorenç per la coincidència de dates (la festivitat és el 10 d’agost), són una pluja d’estels. Malgrat el nom, aquest fenomen, així com el terme “estel fugaç”, no té res a veure amb els estels. Ens ho explica Ballesteros: “El sistema solar està ple de restes que floten a la deriva des de la seua formació, fa uns 4.000 milions d’anys. L’extrem inferior el constitueix la pols espacial, unes partícules de poques mil·lèsimes de mil·límetre. Però quan aquestes restes espacials són un poc més grans friccionen amb la nostra atmosfera a causa de la seua alta velocitat –i de la velocitat de la Terra– fins que es vaporitzen per complet, i aleshores dibuixen una trajectòria lluminosa al cel. Aquest fenomen tan quotidià és el que coneixem com estel fugaç”.
Qualsevol nit és bona per a observar estels fugaços, però hi ha nits especials: “Això ocorre quan la Terra creua l’estela de pols que un cometa ha deixat en la seua òrbita al voltant del sol. Quan un cometa s’aproxima al sol, augmenta la seua temperatura i el seu gel s’evapora. Això allibera xicotets fragments de roca que estaven incrustats al gel, que passen a formar part de la cua del cometa i després queden dispersos, orbitant en una espècie de dònut de partícules al voltant del sol. Quan la Terra travessa una d’aquestes zones, es troba de sobte amb milers de partícules que es precipiten contra l’atmosfera, creant una pluja d’estels. Ballesteros fa aquesta comparació: “És com quan un cotxe que va per la carretera topa de sobte amb un núvol de mosquits”. Aquestes nits la Terra està anant cap a la constel·lació de Perseu, i per això pareix que tots els estels fugaços provinguen d’allà.
Els Perseids també es coneixen com a llàgrimes de Sant Llorenç per la coincidència de dates
El cometa associat als Perseids és el Swift-Tuttle, descobert l’any 1862. Aquestes nits estem travessant les restes de la seua cua. Com a curiositat, Ballesteros conta que l’òrbita d’aquest cometa creua la de la Terra, “així que tard o d’hora s’estavellarà contra el nostre planeta”. “Però no succeïrà dins d’aquest mil·lenni”, tranquil·litza.
