Sempre hi ha qui tracta de traure profit de les desgràcies dels altres. En el cas de la detecció de brots de Xylella fastidiosa al País Valencià no ha sigut diferent. Després de localitzar-se’n un al Castell de Guadalest i un altre a Benimantell, han començat a sorgir ofertes i anuncis sobre tractaments “miraculosos”. Uns tractaments que, tal com denuncia La Unió de Llauradors, “no eliminen de cap manera la presència de Xylella fastidiosa dels arbres afectats i únicament poden reduir, com a molt, els símptomes de la malaltia”.
La Unió avança que l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, per les seues sigles en anglés) ha emés un informe sobre aquest tema, després d’avaluar els tractaments que s’han provat en oliveres infectades de la regió italiana de la Pulla, i ha conclòs que “redueixen els símptomes de la malaltia causada per Xylella fastidiosa, però no eliminen en cap cas el patogen de les plantes infectades”. Com ja va explicar l’entomòleg Ferran Garcia Marí a Diari La Veu, “fa molts anys que se sap que no hi ha cura, que l’única solució actualment és eliminar les plantes afectades”. Per aquest motiu, La Unió sol·licita major suport per a la investigació contra el bacteri amb fons europeus i estatals a fi d’evitar aquest greu problema a les administracions i llauradors afectats.
Els tractaments no eliminen de cap manera la presència de ‘Xylella fastidiosa’ dels arbres afectats; únicament poden reduir els símptomes de la malaltia
Davant el frau dels tractaments miracle, La Unió subratlla que “el control directe contra el bacteri no és possible de moment i que no hi ha ni productes fitosanitaris ni mètodes de control que actuen directament contra aquest bacteri”, però afegeix que “sí que es poden realitzar actuacions de prevenció fitosanitària com ara bones pràctiques de gestió del sòl, bones pràctiques de gestió de la fertilització i del reg, bones pràctiques de poda i gestió de les restes de poda i control dels insectes vectors amb productes efectius contra cicadèlids i cercòpids com Lambda-cihalotrin”.
Compensacions econòmiques
A fi d’evitar la propagació de la plaga, es demana als propietaris de cultius sospitosos d’estar infectats que contacten amb el servei de Sanitat Vegetal de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural o amb les oficines comarcals agràries. També s’ha habilitat un telèfon d’atenció a la ciutadania i un correu electrònic per a atendre totes les consultes i avisos que puguen sorgir. A més, la conselleria ja ha fet una proposta d’indemnització per als llauradors o vivers que es puguen veure afectats per la presència del bacteri, unes ajudes que ni La Unió ni l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) consideren adequades.
AVA-ASAJA defineix la proposta com “totalment injusta i insuficient” i afegeix que “la quantia de les indemnitzacions per a sufragar la destrucció de l’arbrat o els planters infectats està molt lluny de les necessitats reals del sector i que no serveix de cap manera per a contrarestar les greus pèrdues que sofriria un agricultor o un viver que haguera de destruir el seu mitjà de vida en cas que la plaga atacara la seua explotació”. A més, l’organització demana que se subvencione la totalitat dels tractaments fitosanitaris per a controlar els insectes vectors. El president, Cristóbal Aguado, va advertir que “tenim el precedent d’Itàlia, on la baixa quantia de les ajudes va desincentivar els agricultors a l’hora de denunciar la possibilitat que les seues explotacions estigueren infectades, i la plaga es va estendre ràpidament amb efectes devastadors”.
Pel que fa a La Unió, la seua proposta és que les ajudes indemnitzatòries per a l’eradicació i control del bacteri siguen com les d’una expropiació per ocupació temporal de la parcel·la. El pla de contingència valencià recull que durant cinc anys la zona demarcada –que consisteix en una zona infectada més una zona tampó d’una amplària mínima de 10 km al voltant de la primera– no podrà ser cultivada. Per això, La Unió demana que es tracte com si fóra “una expropiació amb ocupació temporal de la parcel·la, ja que el titular deixarà de tindre el ple domini de la propietat a causa de l’interés general perquè no s’estenga el bacteri”. A més, sol·liciten que el pagament de les indemnitzacions es realitze anualment, “a través d’un percentatge del 20% en cadascun dels cinc anys d’ocupació temporal”. D’aquesta manera asseguren que s’aconseguiria “la ràpida informació per part dels afectats a l’administració davant de qualsevol brot, en tenir assegurada una indemnització ajustada a la realitat de la seua parcel·la”.
Durant cinc anys la zona demarcada per la presència de ‘Xylella fastidiosa’ no pot ser cultivada
Segons les dades més recents de la Generalitat Valenciana, actualitzades el 25 de juliol, els termes municipals de Beniardà, Benifato, Benimantell, Bolulla, el Castell de Guadalest i Polop es troben íntegrament en la zona afectada, així com part dels termes de Benidorm, Benigembla, Callosa d’en Sarrià, Castell de Castells, Confrides, Fageca, Famorca, Finestrat, la Nucia, la Vall de Laguar, l’Alfàs del Pi, Orxeta, Quatretondeta, Sella i Tàrbena. La Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural remetrà al ministeri una proposta de finançament per al repartiment de fons en 2017, perquè siga tractada en la pròxima Conferència Sectorial d’Agricultura. El Consell pretén que “l’aportació més gran que el ministeri té prevista per a afrontar la malaltia de Xylella no siga a costa del finançament per a altres plagues, sinó que es contemple una dotació addicional específica”. “No volem un transvasament de fons d’una malaltia a una altra, sinó un increment de finançament net per a la lluita contra plagues”, va assenyalar la consellera, Elena Cebrián.
