El despoblament rural és una realitat. Conscient del problema, el Consell el va batejar com a “hivern demogràfic” i va fer la seua diagnosi: “l’èxode de la població més jove cap a les zones urbanes, a la recerca sobretot de majors oportunitats d’ocupació, té, com a conseqüència, un preocupant envelliment de la població del medi rural, que impedeix el necessari relleu generacional en molts dels nostres pobles”. La solució, assenyalaven en el mateix document –el Decret pel qual es crea la Comissió Interdepartamental per a la Lluita contra el Despoblament dels Municipis Valencians– exigeix atraure a aquests municipis nous veïns i veïnes que hi puguen arrelar, desenvolupar activitats productives, formar famílies i contribuir a assegurar el relleu generacional.
Les dades són alarmants, especialment a l’interior castellonenc. Segons va explicar el director territorial de Presidència a Castelló, Adolf Sanmartín, en la presentació de l’esmentat decret, 85 municipis de la demarcació de Castelló (un 63%) tenen menys de 1.000 habitants. D’aquests, 64 tenen menys de 500 veïns i 18 no arriben als 100. Ho confirmen les xifres oficials de 2016 de l’INE: 99 persones a la Serratella (Plana Alta), 98 a Toga (Alt Millars) o 97 a Argelita (Alt Millars), fins a les 38 a Villores (els Ports), 37 a Palanques (els Ports) i 17 a Castell de Cabres (Baix Maestrat). La duresa de les dades s’accentua quan es coneix l’edat d’aquestes persones.
85 municipis de la demarcació de Castelló tenen menys de 1.000 habitants
Sanmartín també va remarcar que el problema no naix d’una manca d’inversions econòmiques –”de fet, podem tindre pobles perfectament condicionats, fins i tot amb piscines aclimatades o pavellons coberts, però sense usuaris perquè no tenim gent”–, sinó que es tracta d’un problema estructural –”si no hi ha treball en aquests municipis, la gent mai es quedarà i no podrem mantindre la població al territori”–.
Apostar per les renovables
Compartint aquesta diagnosi, IN2RURAL es va fixar l’objectiu general de promoure pràctiques innovadores en el sector de les energies renovables per a millorar l’ocupabilitat de l’alumnat universitari en les àrees rurals, fet que pal·liaria el despoblament d’aquestes comarques. IN2RURAL és un projecte europeu que en 2014 va ser seleccionat pel programa Erasmus+ dins de l’acció clau “Cooperació per a la innovació i l’intercanvi de bones pràctiques”. El nom complet d’aquest projecte és ‘Pràctiques innovadores en energies renovables per a millorar l’ocupabilitat rural’ i en ell hi estan implicades la Universitat Jaume I de Castelló, la romanesa Universitatea Vasile Alecsandri din Bacău i l’hongaresa Károly Róbert Főiskola, així com les pimes Heliotec, General Electric i Geolin dels mateixos països.
El projecte, amb un pressupost de 238.336 €, va concloure el passat 30 d’agost, si bé s’espera que els efectes de les seues accions tinguen continuïtat a llarg termini. Leonor Hernández i Isabel Giménez, que són, respectivament, coordinadora i tècnica del projecte IN2RURAL, conten que la idea “va sorgir de les universitats participants” i que la iniciativa es va plantejar en unir dos reptes presents, “la transició energètica i el despoblament rural”, ja que consideren que les energies renovables poden ser una font d’ocupació en zones rurals. D’aquesta manera, els principals beneficiats per IN2RURAL han estat estudiants universitaris de Castelló, Bacau (Romania) i Gyöngyös (Hongria), “la majoria d’ells procedents d’estudis d’enginyeria i vinculats a l’àmbit rural”.
L’entorn rural, cap a la transició energètica
Les responsables expliquen que, entre els resultats tangibles del projecte, s’hi troben “una sèrie de materials sobre energies renovables per al desenvolupament rural, com ara una guia sobre necessitats formatives, els materials dels cursos en línia o la guia per a ajuntaments” i indiquen que tots ells es poden descarregar al lloc web d’IN2RURAL. En aquest mateix lloc es parla de les temàtiques dels estudis de cas del projecte, com ara l’aprofitament de biomassa en instal·lacions municipals de Vistabella, l’accés a l’energia al Mas Torre Martínez (Vistabella), l’aprofitament de residus orgànics per a generar energia a Gaia (Hongria) o la instal·lació d’energia fotovoltaica i minieòlica a una zona rural de Bacau (Romania).
A banda de l’objectiu general esmentat abans, IN2RURAL tenia fins a huit objectius específics. Per exemple, enfortir la relació entre universitats i les pimes que treballen en zones rurals, promoure la participació activa de grups geogràficament desfavorits reduint l’escletxa entre les àrees rurals allunyades i les universitats, facilitar l’accés efectiu al mercat del treball europeu, millorar la preparació dels estudiants per al món professional mitjançant l’orientació personalitzada i la pràctica centrada en les àrees rellevants del projecte –incloent acompanyament per a l’emprenedoria– o identificar i millorar les competències clau per a l’ocupabilitat en el sector de les energies renovables, en col·laboració amb els principals actors de desenvolupament.
Un dels objectius específics del projecte IN2RURAL és enfortir la relació entre universitats i les pimes que treballen en zones rurals
Ara, passat un mes des de la finalització del projecte i amb l’avaluació final a les mans, Hernández i Giménez no dubten a afirmar que “tots els objectius han estat coberts”. Però, a més, expliquen que “la realització del projecte ens ha permés ratificar la importància de seguir treballant per a promoure la transició energètica en l’entorn rural, principalment a través de la formació i l’acompanyament a les organitzacions locals, com ajuntaments i escoles”.
