El grup parlamentari del PP a les Corts Valencianes ha donat a conèixer aquest dilluns a les entitats que van recórrer el Decret de Plurilingüisme del Consell la possibilitat d’acudir al Comité de Peticions de la Unió Europea per a “denunciar” l’executiu autonòmic per “l’atac” i “xantatge” que aquest document suposa per a “la llibertat dels pares en triar el tipus d’educació i la llengua vehicular en la qual volen educar als seus fills”.
Així ho ha indicat la portaveu ‘popular’ a les Corts i presidenta del PP al País Valencià, Isabel Bonig, que ha lamentat la “situació de caos” que viu la comunitat educativa en aquesta autonomia després de l’anul·lació parcial d’aquest decret per part del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) i davant “la falta de resposta” del Consell a eixa situació.
Bonig s’ha pronunciat així després de celebrar una reunió amb representants de plataformes educatives valencianes per a parlar de les últimes resolucions del Tribunal Superior de Justícia, que, entre altres coses, obliga la Conselleria d’Educació a suspendre cautelarment el seu decret de plurilingüisme i tornar a les línies que impulsava el decret aprovat durant el govern del PP.
A aquesta cita han assistit, com ha detallat la síndica del PP, “totes les associacions que van impugnar el Decret de Plurilingüisme” del Consell, com ara “l’Associació en Defensa del Castellà, el sindicat Anpe, CSI·F, USO, Concapa, representants de la Diputació d’Alacant i Idiomes i Educació”
Isabel Bonig ha comentat que el PP porta “més de dos mesos preguntant” al conseller d’Educació, Vicent Marzà; a la vicepresidenta de l’Executiu valencià, Mónica Oltra, i al seu president, Ximo Puig, “quin era el pla B” en cas que el TSJ anul·lara el citat decret i ha censurat que hi haja “falta de resposta”.
“Hui, 31 de juliol, no tenen certesa ni els directors ni els centres educatius de quin és el model lingüístic que cal aplicar. Els pares i les AMPA no saben els llibres que cal comprar. Entre els alumnes s’està generant desassossec i la inspecció encara no ha rebut per escrit instruccions de què és el que va a passar en l’inici del curs i quin és el model lingüístic que es va a aplicar en col·legis i instituts”, ha plantejat Bonig, que ha apuntat que, segons el TSJ, cal acollir-se als decrets del 1997 i del 2012 aprovats pel seu partit.
Així mateix, la presidenta del PPCV ha censurat que el Consell no haja contestat l’oferiment fet pels populars per a aconseguir un “pacte” per a “evitar que l’inici del curs siga un caos” i poder “solucionar” un “problema”, que, al seu judici, ha generat l’Executiu valencià.
Isabel Bonig ha assegurat que les crítiques del PP al Decret de Plurilingüisme i la informació facilitada aquest dilluns a les associacions que ho van recórrer perquè sàpiguen que poden adreçar-se a la UE, ha advertit, no són “un atac al valencià”. En aquest sentit, ha assegurat que el PP no està “en l’enfrontament entre castellà i valencià” ni entre els ciutadans que parlen una o una altra d’aquestes dues llengües i ha defensat la promoció del valencià feta pel PP en els seus anys de govern.
“Durant 20 anys de govern del PP en la Generalitat multipliquem més d’un 200 per cent els alumnes que estudiaven en línies en valencià en passar de 74.000 a 235.000 alumnes”, ha afirmat, al mateix temps que ha valorat que el País Valencià compta amb dues llengües oficials. Isabel Bonig ha subratllat que la seua formació busca “defensar la llibertat dels pares” per a “triar la llengua vehicular en la qual volen educar els seus fills, amb total respecte al valencià, al castellà, a l’anglés, a la Constitució i a l’Estatut d’Autonomia”.
“Insubmissió” i “Sectarisme”
La portaveu del PP ha reiterat la seua “preocupació” per “la falta de reacció del govern de la Generalitat”, la “insubmissió” i el “sectarisme”, per la qual cosa ha demanat a Oltra i Puig que “la mà que van tendir al principi de la legislatura i el diàleg que venien a aplicar en la Generalitat ho apliquen de debò”.
Bonig ha destacat que seran les entitats que van recórrer el Decret de Plurilingüisme les que decidiran finalment si acudeixen o no al Comité de Peticions de la UE “davant la falta de resposta del Consell”. “Les associacions hauran de decidir en les seues respectives organitzacions si volen acudir a aquesta via que el PSOE i Compromís han usat en infinitat de casos per a denunciar actuacions del Govern valencià quan governava el PP perquè consideraven que no eren concordes o que vulneraven drets”.
La representant del PP ha detallat que a la susdita comissió de la Unió Europea “poden acudir no partits polítics” sinó “societat civil”. “No és el PP el que posa la denúncia sinó les associacions o organitzacions quan creuen que s’ha vulnerat algun dret fonamental recollit en el Tractat de la Unió Europea, en aquest cas, el de triar lliurement la llengua en la qual volen educar els seus fills”, ha subratllat.
“Gran enfrontament”
Igualment, Bonig ha dit que el Decret de Plurilingüisme del Consell “l’ha declarat parcialment nul, no el PP, sinó els tribunals de justícia”. Ha agregat que el “problema” generat amb aquest decret “ha tret més de 340.000 valencians al carrer” per a mostrar el seu rebuig al document i ha provocat “un gran enfrontament” sobre temes que la societat valenciana “havia tancat, com ara els lingüístics”.
Preguntada per si l’aplicació dels decrets anteriors aprovats pel PP suposaria obrir un nou període de matrícula per al pròxim curs, Bonig ha respost que “és una cosa que s’hauria d’estudiar” i la Conselleria d’Educació, la vicepresidenta i el cap del Consell haurien d’estar en això. “El problema és que ningú està donant instruccions clares del que cal fer, amb la qual cosa s’està generant una situació d’inseguretat jurídica alarmant”, ha insistit.
