Federal o plurinacional? El PSPV de Ximo Puig decideix què vol ser

El XIII Congrés aprofundeix en el reconeixement del País Valencià com a subjecte polític, però força la retirada de la proposta d'equiparar-se al PSC
/ Elx
29 juliol 2017 01:00h

"El PSOE no és un partit federal. Espanya és més federal que el PSOE". Aquestes dos sentències concatenades pertanyen a un líder socialista valencià que va ostentar importants càrrecs orgànics i institucionals. La seua experiència li havia demostrat que, tot i la nomenclatura federalista, les decisions importants sempre es prenien a la seu del carrer de Ferraz de Madrid per un reduït grup de dirigents.

Ximo Puig també és conscient d'aquesta realitat. Quan va proposar comparéixer amb Compromís i Podem a l'anomenada candidatura d'Entesa al Senat per a evitar que el PP s'emportara 9 dels 12 escons en joc al País Valencià, Pedro Sánchez va dir que no i així es va fer. El candidat a La Moncloa –en aquell moment adalil de la moderació–no volia que cap llista socialista s'associara a cap mena de radicalisme o a partits nacionalistes o defensors d'un estat plurinacional.

Un any després del gran trauma del PSOE, Pedro Sánchez torna a liderar la formació amb un discurs d'esquerres sense matisos i una clara concepció plurinacional de l'Estat. Això és, almenys, el que diuen els textos emanats dels XXXIX Congrés Federal i la fórmula amb què Sánchez vol solucionar el problema de Catalunya.

Ximo Puig i la Via Valenciana

Aquesta lletra hauria de lligar molt bé amb la partitura que Ximo Puig porta escrivint des que va accedir a la secretaria general del PSPV el 2012 i que s'ha accelerat des del 2015 i la formació del govern del Botànic. La ponència marc del congrés que se celebra aquest cap de setmana a Elx vol incidir en la condició del poble valencià com a subjecte polític i en l'aprofundiment de l'autonomia organitzativa i política del PSPV repecte del socialisme espanyol. Això s'ha concretat en la proposta de reforma de la Constitució per a adequar-la a "la realitat plurinacional d'Espanya"'

Un grup de delegats de Gandia va presentar una esmena a la ponència on es proposava anar una mica més enllà i convertir l'actual federació valenciana del PSOE en un partit a banda, amb una referència explícita al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

La passa implicaria, no ja una exacerbació del federalisme, sinó un lligam pràcticament confederal, sense jerarquia formal, basada en relacions bilaterals d'igual a igual. La major potència del partit gran –estatal– i el fet que PSOE i PSC s'insereixen un un sistema polític com l'Espanyol produeix dissonàncies on la coordinació habitual es barreja amb conflictes per qüestions que afecten específicament Catalunya i la seua estructurada política, ben diferent de l'espanyola.

La irrupció de Compromis, precisament, ha començat a trencar la identitat entre els sistemes polítics valencià i espanyol, que ha existit des de la restauració de la democràcia el 1977. El bipartidisme imperfecte, ara transformat en un sistema de quatre partits d'abast espanyol, ja no es correspon amb el tauler valencià. El PSPV ha format govern amb aquesta força emergent amb què alhora competeix per representar la defensa dels interessos valencians entre l'electorat que abasta des del centre amb l'esquerra més o menys moderada.

L'origen personal i el tarannà de Ximo Puig, procliu al valencianisme més conscient –entés en la peculiar atmosfera valenciana com a nacionalisme, tot i que de de vegades no ho siga– han espentat el partit a un discurs proper a la consideracio del País Valencià com a una nació i a convertir aquest fet en una aspiració politica viable.

Missatge a Pedro Sánchez

L'esmena de Gandia va passar el sedàs de la Comissió d'Estatuts del XIII Congrés. Els proponents es van negar a aigualir-la amb una transacció que deixara per a més endavant una decisió tan crucial i alhora problemàtica. El text va obtindre el 35% dels suport a la comissió i, per tant, havia de votar-se al plenari en la seua integritat.

Però, els mateixos que l'havien presentada i defensada la van retirar, una decisió que només s'explica perquè algú els va convéncer que no era pertinent obrir un front amb poques esperances de defensa, atés que hauria implicat un conflcte a dins del PSPV i amb la direcció federal de Pedro Sánchez, que hauria barrat el pas a les demandes d'independència valenciana, amb la via unilateral, en principi, descartada.

L'esmena va romandre viva, si més no, com a missatge més o menys subliminal, a Pedro Sánchez, mentre, des de l'escenari principal del congrés, el líder del PSOE defensava la via plurinacional per a Espanya en la seua relació amb Catalunya. Quan Sánchez ja havia marxat, Ximo Puig va recordar que Catalunya és el principal però no l'únic problema territorial que arrossega l'estat espanyol.

Susana Díaz no és nacionalista

Mentre Ximo Puig intentava fer virar la nau del PSPV cap a un federalisme basat en el fet plurinacional de l'Estat i aturava els impulsos marcadament confederals dels companys de Gandia, a Sevilla, Susana Díaz va deixar clar que "els socialistes mai no han sigut nacionalistes" i que ella, com el socialisme andalús durant els darrers 40 anys, només defensa "la igualtat". Si també lluita pels interessos d'Andalusia ho fa "perquè és just" i, pel que fa al nou sistema de finançament, "pensa també en Espanya".

"Sóc socialista andalusa i em sent espanyola. Els socialistes andalusos defensem la igualtat i la sobirania nacional que ens uneix a tots", va sentenciar en una intervenció on l'aliada de Puig en les primàries federals va deixar clar que "els socialistes i l'esquerra sempre ha posat les persones per davant dels territoris i les fronteres".

next