La Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) ha denegat la petició plantejada per dos parlamentaris del PP perquè se suspenguera de forma cauletar el decret que regula els usos de les llengües oficials en l’Administració i en les institucions valencianes, segons ha informat l’òrgan judicial en una nota de premsa.
La Sala rebutja així la sol·licitud de mesura cautelar formulada per Jorge Bellver i María José Ferrer perquè al seu escrit no han acreditat el dany irreparable que pot causar l’aplicació de la norma aprovada per la Generalitat Valenciana.
En la seua sol·licitud, els recurrents van demanar-ne la suspensió per la ineficàcia dels actes administratius dirigits a comunitats autònomes del mateix àmbit lingüístic dictats exclusivament en valencià, perquè entén que un decret “no pot establir com és la llengua oficial d’altres comunitats i no existeix cap comunitat autònoma, excepte la valenciana, que tinga el valencià com a llengua oficial”. La petició de suspensió també es va fonamentar en la marginació que el decret fa del castellà.
En la seua resolució, el TSJ desestima l’adopció de la mesura cautelar perquè els recurrents “no acrediten suficientment el dany irreparable” que comportaria l’aplicació de la resolució, ni pel que fa a l’eficàcia dels actes administratius dirigits a altres comunitats autònomes, ni en el relacionat amb la marginació del castellà.
La Sala entén que “la possible ineficàcia dels actes dictats per l’administració en una altra comunitat autònoma no s’aprecia com a determinant de causa de perjudicis irreparables o de molt difícil reparació. Tampoc l’al·legada marginació del castellà, no acreditant l’actora la concurrència, ni tan sols indiciària, de la pèrdua de l’eficàcia del recurs”.
Recurs del govern espanyol
Amb el mateix argument, al voltant de la no cooficialitat del valencià a Catalunya i les Illes Balears també el govern de Mariano Rajoy va recórrer dimarts passat contra el decret.
Aquest recurs converteix la llengua de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià en dos llengües diferents, atenent només a les denominacions que figuren als diferents estatuts d’autonomia, i sense tindre en compte la doctrina oficial de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i les nombroses sentències del Tribunal Superior de Justícia, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional que reconeixen la identitat material dels parlars del tres territoris, independentment de quin nom reben en cada indret.
