La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) ha declarat la nul·litat parcial del Decret 9/2017 de la Generalitat Valenciana que estableix el model lingüístic educatiu valencià en l’ensenyament no universitari. Els magistrats de la Secció Quarta han estimat parcialment el recurs interposat pel sindicat CSI·F i anul·len la disposició addicional cinquena de la norma per entendre que vulnera el dret fonamental a la igualtat i el dret a l’educació reconeguts en els articles 14 i 27 de la Constitució, perquè entenen que “discrimina els alumnes que opten per un ensenyament majoritàriament en castellà enfront dels qui trien el valencià com a llengua vehicular, ja que aquests últims reben més hores de docència en anglés”, segons explica el tribunal en un comunicat.
La sentència, contra la qual cap la interposició d’un recurs, estima sols una de les demandes del CSI·F però suposa l’anul·lació completa del decret, que queda sense efecte.
En la sentència, notificada aquest dijous a les parts, el tribunal considera que la disposició addicional cinquena suposa “una evident diferència de tracte entre el valencià i el castellà, que té una clara incidència” en el certificat que acredita el nivell d’anglés de l’alumnat quan es conclouen els diferents nivells educatius (Infantil i Primària, Secundària Obligatòria i Batxillerat).
En la seua resolució, la Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa del TSJ apel·la a la jurisprudència del Tribunal Suprem, del Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans, i conclou que la norma “introdueix aquesta distinció arbitrària i injustificada entre les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana (en clar greuge comparatiu o desequilibri en perjudici del castellà) a compte de l’anglés”.
Segons el comunicat remés pel TSJ, l’alt tribunal assenyala que atenent a l’existència de dues llengües cooficials, l’administració autonòmica, acreditat el dèficit del valencià, pot promoure accions positives per a afavorir-lo, però –adverteix– aquestes han de ser “proporcionades i no han d’anar en detriment del castellà”.
“Si la Generalitat Valenciana, en l’exercici de les seues competències legítimes, estimara l’existència d’un dèficit en el procés de normalització en detriment de la llengua pròpia, s’hauria d’atorgar al valencià un tracte diferenciat sobre el castellà en una proporció raonable. Però, en tot cas, resulta exigible la constatació del referit dèficit, de manera que la norma resulte objectivada en tots els seus elements, perquè açò constitueix el pressupost que permet ponderar la proporcionalitat raonable a la que abans ens hem referit. Exigència que no se satisfà en la norma analitzada”, assenyala la sentència.
Per al tribunal, la diferència entre l’acreditació de l’anglés en els nivells bàsic, intermedi i avançat, “no es fonamenta en una mesura d’acció positiva o de promoció del valencià en comparació del castellà, sinó en una estratègia d’atracció cap a la major dinamització o normalització favorable al valencià a través de l’oferiment de major nombre d’hores en anglés i la més elevada certificació d’aquest idioma estranger”.
Com a conseqüència d’açò, conclouen els magistrats, “s’infligeix una sanció indirecta (menys anglés i menor nivell de certificació d’aquest idioma) a l’alumnat que desitge optar per major presència del castellà”, de manera que la disposició ara anul·lada “produeix un efecte inhibidor, desalentador, desincentivador o dissuasiu” en aquelles persones que pretenguen exercir l’opció preferent pel castellà en lloc del valencià, “i es ressent amb açò l’exercici dels drets fonamentals” reconeguts en els articles 14 i 27 de la Constitució.
Segons la sentència, la disposició suposa “un clar greuge comparatiu per a l’alumnat que opte per major presència del castellà”. Referent a açò, “la Sala aprecia que la Disposició addicional cinquena controvertida no supera el cànon de constitucionalitat, ja que la certificació diferenciada dels nivells d’anglés s’articula paral·lelament i en funció de la major incorporació del valencià com a mesura no justificada, que implica un desequilibri per al castellà”. Per als magistrats, “resulta injustificada la certificació automàtica dels nivells de competència lingüística en anglés” per a l’alumnat acollit a la major dinamització o normalització del valencià “en clar greuge comparatiu per a l’alumnat que opte per major presència del castellà”.
Certificacions “discriminatòries”
La Sala afegeix que els diferents certificats d’anglés que rep l’alumnat d’acord al decret “s’articulen en funció de la major incorporació del valencià com a mesura discriminatòria”. I açò, segons el parer dels magistrats, “implica un desequilibri per al castellà, sense que supere el cànon de raonabilitat necessària” perquè “priva sense justificació del mateix nombre d’hores d’anglès l’alumnat que curse en un Nivell Bàsic i, com a conseqüència d’açò, de la major certificació d’anglés”.
Igualment es considera discriminatòria la certificació automàtica dels nivells de competència lingüística, ja que “es produeix un greuge comparatiu en aquells casos en què s’opta pel Nivell Bàsic (o Intermedi), sense que es puga considerar compensat aquest greuge amb els mecanismes perquè l’alumnat puga acreditar els coneixements de llengües a la fi de cadascuna de les etapes a través de les proves d’acreditació que s’establisquen”.
Els magistrats argumenten que la “disposició addicional cinquena impugnada manca de la imprescindible justificació que exigeix el desviament de l’equilibri necessari entre les dues llengües cooficials i la consideració de l’anglés com a idioma estranger preferent, i que es troba present en la sistemàtica del mateix Decret 9/2017”.
Segons arreplega la sentència “manca de justificació i per açò resulta molt poc raonable i desproporcionada la manera excloent de concebre en aquesta Disposició addicional 5a l’accés a l’ensenyament i la certificació del nivell d’anglés per a l’alumnat que opte per major presència del castellà”.
Aquesta circumstància, segons el tribunal, “ni tan sols es concilia normativament” amb l’objectiu bàsic exposat en altres articles del decret com el de “proporcionar a l’alumnat el domini funcional d’una o més llengües estrangeres, l’obertura europea i internacional de les escoles i del sistema educatiu i el foment sense distinció de l’educació plurilingüe com a avantatge per a la competitivitat, mobilitat i ocupabilitat”.
Tornar a la situació anterior
Així mateix, el TSJ, en una altra interlocutòria, ordena retrotraure’s a la situació prèvia a l’aprovació del Decret de Plurilingüisme i, per tant, aplicar la normativa anterior, és a dir, als decrets 127/12 i 234/97 aprovats per l’anterior Consell del PP. La interlocutòria, feta pública hui, és la resposta al recurs interporsat per la Diputació d’Alacant que sol·licitava que la Conselleria explicara les mesures que estava adoptant per a dur a terme la paralització provisional de decret. L’Advocacia de la Generalitat va remetre un informe al tribunal valencià en què detallava les mesures adoptades i on assenyalava el secretari autonòmic d’Educació, Miquel Soler, com a responsable de fer complir la suspensió
No obstant això, el TSJ considera que la Conselleria no està complint la interlocutòria que va suspendre cautelarment el Decret de Plurilingüisme. “Quan es dicta una mesura cautelar, no n’hi ha prou amb deixar de desenvolupar la norma suspesa, com es pretén per part del lletrat de la Generalitat; és necessari retrotraure els seus efectes al moment de l’inici d’aquest desenvolupament normatiu, açò és, no es tracta de fer reviure la Disposició Derogatòria del Decret, sinó d’impedir un buit legal”, argumenta.
La resolució subratlla que la suspensió del decret “afecta la totalitat del mateix i a tot el que haguera pogut realitzar-se a la seua empara, no solament a la notificació de les actuacions de suspensió”. “Tot el que regula el decret ha de deixar-se sense efecte i tornar a la legalitat anterior”, incideix.
El tribunal remarca que “la seguretat jurídica requereix claredat en la resolució de tot el que està pendent per a l’inici del curs escolar al setembre pròxim i no un buit normatiu, com pretén la Generalitat Valenciana en insistir a mantindre el que s’ha resolt en execució del decret suspés”.
Respecte a l’autoritat o funcionari responsable del compliment de la suspensió, la sala identifica el secretari autonòmic d’Educació, Miquel Soler, per ser qui signa l’informe que es va presentar al TSJ.
La sentència desestima unes altres pretensions del sindicat recurrent, que sol·licitava l’anul·lació de l’article 4 del decret, perquè considera que “no ha desenvolupat cap argument en defensa de la seua pretensió, més enllà d’una invocació genèrica i buida de contingut”. L’article 4 del Decret de Plurilingüisme recull que “en l’Administració educativa de la Comunitat Valenciana s’ha d’utilitzar, de manera general, el valencià. També s’ha d’utilitzar el valencià en les relacions d’aquesta amb la resta de l’Administració autonòmica i amb l’Administració local, i en les relacions amb les entitats públiques i privades de la Comunitat Valenciana, sense perjudici del dret d’opció lingüística davant l’administració de la ciutadania, d’acord amb la Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat, d’Ús i Ensenyament del valencià, i amb la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques”.
CSI·F demana que s’execute “immediatament” aquesta sentència que reconeix el “desequilibri” per al castellà”
El sindicat CSI·F ha assenyalat, en un comunicat, que el dictamen de la sala recalca el “desequilibri per al castellà” i el “clar greuge comparatiu per a l’alumnat que opte per major presència del castellà”, tal com, recorda, adduïa CSI·F en el seu recurs. El tribunal sosté que “la Disposició Addicional cinquena controvertida no supera el cànon de constitucionalitat”.
La central sindical lamenta que Educació no acceptara les esmenes que va presentar, en les quals CSI·F advertia “d’aquest greuge comparatiu i de la discriminació que comportava el decret per als alumnes que van escollir una major càrrega lectiva en castellà”.
