La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport ha adjudicat aquesta mateixa setmana un milió d’euros a 31 projectes de municipis valencians; concretament, per a treballs de conservació, protecció i recuperació del patrimoni cultural arqueològic, arquitectònic, historicoartístic, etnològic i paleontològic de naturalesa immoble. La mesura està integrada en el Pla d’Inversions en Patrimoni Cultural Valencià que va anunciar el passat mes de juliol el conseller d’Educació, Vicent Marzà, i que en la seua globalitat s’ha dotat amb 4,1 milions d’euros per a l’exercici 2017-2018, distribuïts en huit programes entre els quals hi ha el de l’Inventari i Conservació del Patrimoni de la Guerra Civil.
Aquest és, segons ha insistit la Conselleria, des de l’arribada de Marzà a la direcció, una de les prioritats de Patrimoni, atesa la desatenció patida amb els anteriors governs de PP. Per aquest motiu, la llei del patrimoni cultural valencià va ser modificada, per unanimitat de les Corts, per a incloure la protecció de les construccions civils i militars de la Guerra Civil al País Valencià. Aquest canvi permet que siguen inclosos, en els respectius catàlegs de béns i espais protegits com a bé immoble de rellevància local, el patrimoni històric i arqueològic civil i militar de la contesa. La norma contempla que la Generalitat farà un inventari específic dels béns inclosos en el patrimoni històric i arqueològic en què diferenciarà entre béns protegits i béns sols a documentar per la seua importància històrica.
“La modificació de la Llei de Patrimoni ha permésla protecció de les construccions civils i militars de la Guerra Civil al País Valencià”
Així, la llei considera fonamental la protecció, per la seua importància històrica i cultural, dels aeròdroms, refugis, trinxeres simples o composades, trinxeres simulades, barricades, polvorins, trinxeres de tirador i per a morter, canals de comunicació, observatoris i llocs de comandament. La norma també cita elements de resistència blindats (nius de metralladores, llocs de tiradors, búnquers o fortins), basses per a la refrigeració, abrics per a la tropa, magatzems subterranis, galeries, refugis, memorials i tots aquells elements constructius relacionats amb l’arquitectura militar de la guerra. Així mateix, tindran protecció els espais singulars rellevants i històrics de la capitalitat valenciana, com tots els edificis que es van utilitzar com a seu del govern de la Segona República, a més dels espais rellevants que utilitzaren personatges importants durant el període de guerra de 1936-1939.
La Generalitat, però, no és l’única institució que s’ha marcat entre les seues prioritats la rehabilitació i difusió del patrimoni de la Guerra Civil. Fa un mes, la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de València va sol·licitar al Ministeri d’Agricultura la concessió del conjunt defensiu de la Guerra Civil conegut com a Búnquer del Saler per un termini de 75 anys. L’objectiu del Govern de la Nau amb aquesta petició és poder accelerar, en col·laboració amb el govern espanyol, les obres de restauració i millora necessàries per a preservar la integritat patrimonial de l’immoble i poder aprofitar-lo com a espai visitable per la ciutadania.
Alguns dels elements de major visibilitat i rellevància històrica abordats per l’equip coordinat per la regidora Glòria Tello han sigut els espais de la memòria, com ara els refugis de la Guerra Civil, “oblidats a consciència durant dècades tot i el seu gran valor històric”. En aquest sentit, destaca la tasca de recuperació dels refugis antiaeris, com els de Massarrojos, els Serrans o el de l’Ajuntament de València, rehabilitat i obert al públic des de fa uns mesos.
Això no obstant, hi han entitats que malgrat reconéixer els esforços fets des de les diferents administracions consideren que s’hauria d’anar més enllà i ser més ambiciosos. “Valorem el treball que s’ha fet. Però a la ciutat de València, per exemple, hi ha casos que necessiten una intervenció urgent”, adverteix César Guardeño, president del Cercle per la Defensa i Difusió del Patrimoni. Guardeño recorda que el consistori encara té pendent la inclusió d’alguns dels refugis recuperats dins del Catàleg de Béns i Espais Protegits de l’Ajuntament de València.
César Guardeño: “Valorem el treball que estan fent les institucions, però considerem que haurien de ser més ambicioses”
El president de Cercle assenyala el cas del refugi que hi ha a l’interior de l’Estació del Nord. L’entitat va incoar un expedient al desembre de 2015 perquè s’hi actuara, ja que estava completament ple de residus de fuel de les calderes de gasoil i era totalment impracticable. “Després de la nostra denúncia i de les corresponents recomanacions del Síndic, aconseguírem que es descontaminara i netejara completament. Ara només falta catalogar-lo, com es va demanar el 2015, i obrir-lo al públic”, explica Guardeño.
Més complicat, en la seua opinió, és el cas del refugi del carrer d’Espasa de València, amb un expedient obert des de febrer de l’any 2013. “Tot i les recomanacions del Síndic, continua tancat, brut i deteriorat. Només s’han fet xicotetes obres de pintura, eliminació de vegetació que creix al sostre… i poc més”, lamenta Guardeño. El representat de l’entitat recorda també que ha sol·licitat la catalogació com a Bé de Rellevància Local dels refugis existents a l’interior del Mercat Central i al carrer del Periodista Azzati, on hi havia un negoci de sabates.
Font d’ingressos turístics
Però més enllà de respondre a una reinvindicació social i històrica, hi ha altres institucions que subratllen la importància de la recuperació d’aquest patrimoni per a un dels sectors econòmics més importants com és el turisme com a font d’ingressos. Així, existeix el projecte de la “Línia XYZ”, una sèrie de rutes de “memòria” ubicades entre l’Alcúdia de Veo i Algímia d’Almonacid, Almenara i la Llosa i Xèrica. Aquesta línia és considerada la línia defensiva més llarga en la història bèl·lica d’Espanya; va ser construïda durant la Guerra Civil, dins de la Batalla de Levante, per a frenar l’avanç de les tropes comandades per Francisco Franco cap a València. El projecte està impulsat per la Universitat Jaume, la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.
Durant la presentació, Rosa Monlleó, catedràtica d’Història Contemporània de l’UJI, va destacar el bon moment per a engegar aquest tipus d’iniciatives, ja que la Generalitat està oferint moltes convocatòries d’ajudes econòmiques per als ajuntaments i les universitats. Això no obstant, va criticar el fet que el patrimoni cultural s’estiga venent en espais com ara fires i no es conserve en museus o centres d’interpretació perquè la gent puga “alimentar-se culturalment, alimentar-se de valors i també distraure’s com a turista”.
El projecte s’engloba en l’estratègia de creació de nous productes turístics que duu endavant l’Agència Valenciana de Turisme a través del programa Creaturisme, una iniciativa que aposta per la creació de nous productes turístics lligats al paisatge i al patrimoni històric, cultural, natural i autòcton.
