Les xarxes socials s’han convertit en una finestra més –i cada vegada més àmplia– per a l’expressió dels discursos polítics. Com qualsevol canal de comunicació, poden servir per a enriquir o per a embrutar el debat. En el cas de Twitter, la immediatesa permet una gran agilitat per als intercanvis, però l’obligada brevetat i l’absència de filtres el fa l’escenari de nombrosos episodis escandalosos.
Per a experts en l’exabrupte com el portaveu del Partit Popular al Congrés de Diputats, Rafael Hernando, un mitjà com aquest és l’altaveu ideal. Sobretot quan els filtres que ell mateix s’imposa no inclouen la interdicció de fer servir els morts per a atacar una altra formació política. Els darrers dies, Hernando s’ha fixat en Compromís. Dijous passat va posar en dubte els comptes de la coalició i va anunciar que pensava demanar la compareixença del seu tresorer perquè els explicara a la comissió del parlament espanyol que estudia el finançament dels partits.
Malgrat les insistents preguntes dels periodistes, el diputat del PP no va aportar cap indici on recolzar aquestes insinuacions. Despús-ahir va reprendre l’atac, aquesta vegada a propòsit de l’arxivament de la causa contra Rita Barberà pel suposat finançament il·legal del seu partit: una causa, d’altra banda, encara viva als tribunals valencians amb la resta d’investigats per l’anomenat “pitufeig”. Però, la resolució judicial del Tribunal Suprem condueix irremissiblement, a parer d’Hernando, a “la dimissió d’Oltra i els seus corifeus de Compormís”.
La vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, va respondre tot instruint-lo que “la responsabilitat s’extingeix pel traspàs de la investigada” i va aprofitar per a recordar-li que la Fiscalia va arxivar la denúncia en què es basa l’afirmació del portaveu popular.
Sr Hernando, la responsabilidad se extingue x fallecimiento de la investigada Barberá. A uds sí les archivan las causas que son humo pic.twitter.com/V21Rx4gn7h
— Mónica Oltra Jarque (@monicaoltra) 19 de juliol de 2017
La utilització d’una persona desapreguda, ni que siga del propi partit, per a traure una conclusió com la d’Hernando, ha merescut la censura política d’Oltra, d’altres membres de Compromís i de nombrosos usuaris de la xarxa. Els retrets, però, s’han centrat en la inconsistència de l’argument i no tant en les implicacions morals que té fer servir la figura de Rita Barberà com a coartada per a un atac polític de dubtosa procedència i que, si provinguera d’una font humorística, fins i tot, podria funcionar com a acudit en forma de dislocació lògica, és a dir, com a exemple d’humor de l’absurd.
Grezzi, Blesa, el saqueig i l’escopeta
Tot el contrari va succeir ahir amb una piulada del regidor de Moblitat de València, Giuseppe Grezzi, qui va relacionar la mort de l’expresident de Cajamadrid, Miguel Blesa, amb “el saqueig espanyol” i dos clàssics del cinema on es barregen la política i les activitats cinegètiques.
El saqueo español está unido al uso de la escopeta: La caza (Carlos Saura), La escopeta nacional (Berlanga) #Blesa pic.twitter.com/9y7ZVbs99e
— Giuseppe Grezzi (@giuseppegrezzi) 19 de juliol de 2017
Grezzi va intentar l’efecte humorístic amb l’enumeració d’elements relacionats amb la vida i, finalment, amb la mort del financer. No va carregar les tintes, però, amb el finat encara de cos present, molta gent va considerar el comentari de mal gust. En l’àmbit polític, el regidor va rebre crítiques de Ciutadans, però el judici més dur el va dictar un company d’Hernando: el president de la gestora del PP de la ciutat de València, Luis Santamaría, per a qui Grezzi és “una persona sense ànima” i “sense humanitat”.
