La Conselleria d’Educació i Cultura continua fent passos per a millorar els deficitaris índexs de lectura dels valencians, atés que els últims informes situen entre un 56% i un 57% la població que llegeix habitualment –quatre punts per sota de la mitjana estatal–. Unes dades que encara són més preocupants pel que fa a la lectura en valencià, ja que sols entre el 2% i el 3% dels valencians llegeix en la llengua pròpia.
L’última iniciativa del departament dirigit per Vicent Marzà és el projecte Viatja Llibre / Viatja Lliure, que té com a objectiu no sols el foment de la lectura d’escriptors valencians, sinó també difondre el patrimoni cultural. El projecte consisteix a donar a conéixer els entorns i paisatges on els autors valencians es van inspirar per a escriure les seues obres aprofitant les cases museu i les rutes literàries que hi ha als municipis dedicades als escriptors.
Viatja Llibre / Viatja Lliure s’assenta en una exposició itinerant, en una pàgina web i en els fullets d’informació. L’exposició consisteix en 14 panells amb informació sobre la ubicació de la casa o ruta, biografia de l’autor, itinerari literari i un fragment sobre alguna de les seues obres. El comissari de la mostra, que va ser inaugurada ahir pel secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona; la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, i el director de la Fundació pel Llibre i la Lectura, Jesús Figuerola, és el professor de la Universitat de València, Alexandre Bataller. La Biblioteca Pública de València és el primer espai on s’exhibeix la mostra, però serà itinerant i passarà per cases museu d’escriptors, biblioteques i centres escolars. De fet, l’Espai Joan Fuster, a Sueca, ja ha sol·licitat acollir l’exposició.
Jesús Figuerola: “Vincular llengua, territori i paisatge ens obri un ventall amplíssim de possibilitats”
“Aquest és un projecte de FULL [Fundació pel llibre i la lectura] que va començar amb l’exposició ‘Nosaltres les escriptores’, que continua i anirà seguida per una altra que està previst presentar a la tardor i que estem segurs que sorprendrà el públic”, avança el president de FULL. Figuerola subratlla la importància de vincular llengua, territori i paisatge, atés que “obri un ventall amplíssim de possibilitats”. El tríptic divulgatiu disposa d’un mapa del territori valencià on s’han identificat les cases museu dels escriptors i d’un codi QR que remetrà a la pàgina web on es recollirà tota la informació sobre el projecte i l’exposició.
És per això que el projecte identifica de nord a sud les nou cases museu d’escriptors que ara per ara existeixen al País Valencià i que són: Fundació Carles Salvador (Benassal), Fundació Max Aub (Sogorb), Casa de Lluís Guarner (Benifairó de les Valls), Casa Museu Blasco Ibáñez (València), Espai Joan Fuster (Sueca), Casa Natal d’Enric Valor (Castalla), Casa Museu Azorín (Monòver), Casa Museu Gabriel Miró (Polop) i Fundació Cultural Miguel Hernández (Oriola). “Són les que hi ha i, per tant, estan totes. Ací no hem hagut de plantejar-nos el criteri a l’hora de fer la selecció”, indica Figuerola.
Un contenidor de totes les rutes
Més complicada ha sigut la tria de les tres primeres rutes literàries que s’han inclòs en el projecte. Finalment, però, s’han atés criteris de territorialitat perquè hi haja una representació de les tres demarcacions, així com criteris de discriminació positiva de la llengua, ja que les tres rutes tenen el valencià com a llengua d’expressió. Davant aquests fets, la Ruta Carmelina Sánchez Cutillas (Altea), la Ruta de Tombatossalts (Castelló) i la Ruta Vicent Andrés Estellés (Burjassot) són les propostes que arreplega la web que, com explica Figuerola, té un objectiu més ambiciós. “Ens agradaria que es convertira en un contenidor de les nombroses rutes literàries que ja existeixen. Evidentment, no volem llevar el protagonisme als municipis o entitats que les han posades en marxa, però considerem que és un gran mitjà de difusió”, indica el president de FULL. A més, insisteix que la web també pot servir com a model per a altres associacions i poblacions que vulguen sumar-s’hi.
Així mateix, Figuerola subratlla el valor pedagògic i educatiu del projecte, que ja està funcionant molt bé entre els col·legis dels municipis que compten amb iniciatives semblants. “Sense deixar de banda que és un magnífic recurs turístic, tal com s’ha plantejat en la secció del llibre de la Mesa de la Cultura Valenciana”, diu Figuerola. “Són iniciatives que costen pocs diners, però de gran valor social”, rebla el president de FULL.
Per la seua banda, la directora general de Cultura i Patrimoni va animar els ciutadans a visitar les cases museu, les rutes literàries i els espais que van embolicar la literatura dels escriptors i a conéixer millor les obres literàries que van escriure. “L’objectiu final d’aquest projecte és llegir. Llegir molt i si pot ser llegir llibres d’una qualitat literària com la dels autors que incorporem en Viatja Llibre”, va afirmar en l’acte de presentació Carmen Amoraga, qui va recordar que Viatja Llibre/ Viatja Lliure és un projecte de la Generalitat en col·laboració amb FULL dins del Pla Valencià del Foment del Llibre i la Lectura Llegim Llegim Llegim 2017-2021, que forma part de Fes Cultura.
Fundació Carles Salvador a Benassal
L’itinerari consta d’onze parades al voltant del poble de Benassal: l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció, el carrer dels Cavallers, la Torre de la Presó, els xops del barranc, els portals de Sant Roc i Sant Cristòfol, el carrer del Loreto, el Calvari, la Mola, l’escola de Carles Salvador, el pati i el jardí. Carles Salvador, a Benassal, va viure en quatre cases diferents: a la casa de mestres de l’antiga escola de xiques, actualment l’Ajuntament; al número 10 del carrer dels Cavallers; al número 18 de la plaça d’en Balasc d’Alagó i al número 17 del carrer de l’Hostal, actual carrer de Mossén Joaquim Garcia Girona.
Max Aub i l’Alt Palància
Un dels seus amics valencians de joventut, Manolo Zapater, l’havia dut (entre 1916 i 1921) per les terres de l’Alt Palància, principalment per Sogorb i Viver. En aquesta població situa l’inici del Laberinto mágico. Campo cerrado comença amb el capítol “Viver de las Aguas”, on narra l’inici de la guerra del 36.
Casa Museu Blasco Ibáñez / València
La prosa de Blasco permet recórrer espais encara reconeixibles de la València de fa més d’un segle. A Blasco li agradava passejar per la platja, de vegades acompanyat pel seu amic Joaquim Sorolla. En la introducció de Flor de mayo, Blasco rememora la seua amistat amb el pintor. Aquest espai permet conèixer la platja del Cabanyal, l’Albufera i l’Horta.
Casa Lluís Guarner / Benifairó de les Valls
Benifairó de les Valls es troba al Camp de Morvedre, dins de l’anomenada Vall de Segó. La mar propera ens aproxima a la Cançó de la marinera fidel, amb versions musicals de Vicent Garcés (1938) i de Paco Muñoz (1990).
Espai Joan Fuster
La Casa Joan Fuster és el punt de partida per a conéixer la geografia més immediata de l’autor, amb temes recurrents com ara la gent, la cultura, els costums i el paisatge agrícola dominat per l’arrosar.
Casa-Museu Gabriel Miró / Polop
Ací existeixen diverses possibilitats. La ruta Mironiana inclou la visita a la Casa-Museu i al Cementeri Literari (que Miró anomenà ‘Huerto de Cruces’) clausurat el 1945 i reobert el 2014. S’hi ha instal·lat un bust de Gabriel Miró i s’ha completat un recorregut cultural amb plafons i fotografies. Cal afegir-hi la contemplació de la muntanya del Ponoch, “el León Dormido” de Miró. També proposa la visita a Polop i la Font dels Xorros.
Casa Enric Valor / Castalla
L’Ajuntament de Castalla i el Centre Cultural Castallut posaren en marxa el 2013 una ruta literària per Castalla basada en Sense la terra promesa, amb dotze punts d’interés. Un altre itinerari remarcable és l’ascens a l’Alt del Guisop cada 22 d’agost.
Casa-Museu Azorín / Monòver
Monòver, població de 12.000 habitants, en la vall del riu Vinalopó, protegida per la Serra de l’Ombria, que la separa de la llacuna de Salines, és rica en indústria (calçat i marroquineria) i compta amb camp de vinya i ametler. En la novel·la Superrealismo de 1929, Azorín parla de Monòver i la seua gent, també del Collado de Salines, residència estival de l’escriptor.
Fundación Cultural Miguel Hernández / Oriola
Des de la casa museu s’evoca el paisatge de l’horta d’Oriola amb la lectura de la poesia de joventut del poeta, que descriu les riberes del Segura i l’exuberància de palmeres, llimoners, ametlers i moreres.
