Es legalitza el primer sindicat de la música valenciana

"Hi ha músics que s'han dedicat més de 20 anys a la professió i tenen cotitzats 4, 5 o 6 anys", lamenta Vicent Colonques
/ València
18 juliol 2017 01:00h

La Direcció General de Treball i Benestar Laboral va donar aquest dilluns el vistiplau als estatuts del Sindicat de la Música Valenciana (SIMUV). Així, ha quedat legalitzat i constituït el primer col·lectiu amb aquesta finalitat al País Valencià, a l'espera que en els propers dies es publique la seua constitució en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV). SIMUV té previst reunir-se en setembre per a començar el procés d'afiliació dels músics professionals i amateurs que estiguen interessats. El següent pas serà posar damunt la taula de l'administració la necessitat de crear un codi de bones pràctiques de la contractació dels músics, segons explica al Diari La Veu, Vicent Colonques, un dels promotors del nou sindicat, junt a Vanessa Giner i Josep Vicent Pérez.

L'embrió del col·lectiu naix de la crida que va fer el Col·lectiu Ovidi Montllor fa més d'un any. Aleshores, el moviment sindical va aparéixer a València com una necessitat davant la situació laboral del sector, regulat per un règim especial que dirimeix els contractes dels treballadors de la música, el circ i els toreros, explica Colonques. "El moviment (sindical) va nàixer a València, però va ser a Madrid i Barcelona on s'agafaren i conclogueren abans el procés", raona el músic. "Nosaltres mantenim el mateix objectiu, que entenguen que la música és un treball". Per això, els estatuts i el procediment s'emmirallen en els primers sindicats de músics nascuts a l'Estat (Madrid i Barcelona).

Després d'un "procés llarg", diu l'impulsor del sindicat, "estem cansats que no se'ns tracte com a professionals". Ara, SIMUV haurà de vetlar pels drets del sector davant l'administració. Per a dialogar amb la patronal i l'administració necessitarà la força dels associats, que segons calculen podrien ser al voltant de 2.000 músics. En setembre tindrà lloc la primera Assemblea General, es farà una crida als professionals i als amateurs, es presentaran els estatuts que han estat aprovats per la Generalitat aquest dilluns i es postularan els càrrecs que han d'assumir les principals competències dins del sindicat. Això no obstant, Colonques insisteix que pel que fa al funcionament "volem que siga un moviment assembleari".

"No volem que quede només al cap i casal", apunta, sinó que la intenció és que es cree un entramat per tot el territori començant per les ciutats de València, Castelló de la Plana i Alacant. "No volem límits d'estils ni de llengua", assegura, de manera que el sindicat té les portes obertes a tots els treballadors de la música, facen la que facen, perquè amb aquest primer pas per a millorar les condicions laborals "farem que les generacions futures ho tinguen tot més fluid", reconeix.

Una normativa laboral

"El primer que anem a demanar és un codi o manual de bones pràctiques de la contractació dels músics", afirma Colonques. Els músics que actuen en festivals, concerts, etc., "estem en un àmbit especial de músics, circ i toreros", es lamenta. Encara que a eixa normativa laboral li cal un canvi des del govern estatal, Madrid i Barcelona ja han acceptat un manual que regula aquesta situació, "una altra cosa és que ho posen en pràctica", però, si més no, l'han acceptada, afegeix.

Actualment el músic ha de ser autònom i se li obliga a facturar com a qualsevol treballador. En els casos de treballs que tenen una durada determinada i intermitent, la solució alternativa és fer-ho a través de cooperatives, segons explica el músic. L'administració vol una factura i un contracte; al remat, "ens tracten com a un proveïdor, com a qui els porta l'aigua o el paper", però al final "som nosaltres els qui hem de pagar la Seguretat Social". Això, apunta, "no és il·legal, però realment no se'ns dóna d'alta".

Durant més de quatre dècades no s'ha fet res per a revertir la situació laboral dels músics i la situació es complica si un grup fa una gira itinerant, això implica que "entre els desplaçaments no estem coberts". Perquè un músic puge als escenaris dels gran festivals aquests han d'estar donats d'alta, "però tant els fa si ho és com a forner", explica, la qüestió és que el músic dispose d'una alta a la Seguretat Social encara que no siga dins del règim que li correspon. De fet, "la persona de l'administració que revisa les condicions laborals dels músics no sap com se'ls ha de donar d'alta".

Encara que hi ha situacions més controvertides, ja que mentre el tècnic de so d'un concert, qui munta l'escenari o el cambrer de la barra "estan donats d'alta; el músic, no". Per a pal·liar la situació, Colonques posa com a exemple de paradigma laboral el sistema francés d'artistes intermitents, una legislació que el govern gal va aprovar en 2016 i que segons apunta, "està funcionant bé".

Per a trobar veus que exigisquen solucions "caldrà pedagogia", afirma. El col·lectiu haurà de transformar-se en una força sindical que traga a la llum que actualment "hi ha músics amb 4, 5 o 6 anys cotitzats quan fa més de 20 anys que es dediquen a la música". Per això, reclama "corporativisme", afegeix, com eixe que els actors "han anant fent".

Cal també "definir" la patronal valenciana del sector. Determinar un interlocutor i identificar-la ara que s'han vist les cares, músics i empresaris, per primera vegada en la darrera mesa de la música valenciana inclosa en la Mesa de la Cultura Valenciana que recentment va presentar la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esports.

Un segon pas, posterior a la constitució i a les primeres negociacions sindicals, serà tractar de crear una federació estatal, tot mantenint la "independència", però "necessitem poder" per a canviar les coses, conclou el promotor de la SIMUV.

next