Cultura posa en marxa la primera enquesta sobre hàbits culturals

La Direcció General anuncia un llibre blanc sobre el paper de la dona en el sector
/ València
18 juliol 2017 01:00h
Casual concert al Palau de la Música de València

La Direcció General de Cultura i Patrimoni ha posat en marxa un camp de treball sobre les pràctiques culturals dels valencians. Es tracta de la primera enquesta específica que s'elaborarà i que servirà per a reflexionar i dissenyar les estratègies de futur del sector. Segons avança al Diari La Veu la directora general, Carme Amoraga, l'objectiu és que aquesta investigació que realitzarà l'equip del vicerector de Cultura de la Universitat de València, Antonio Arinyo, entre dos mil persones puga ser presentada a la tardor. "El treball que s'ha elaborat –en relació a la presentació del llibre amb les pràctiques culturals en el País Valencià fins a l'any 2015– és un aperitiu del plat principal que seria aquesta primera enquesta que recull sols l'àmbit dels valencians i les aportacions amb la llengua pròpia i que ens servirà per a tindre documents tan importants i inèdits fins ara com el primer llibre blanc de la dona en la cultura", indica Amoraga.

La directora general subratlla la importància de comptar amb aquest llibre blanc, ja que les dones són la part menys visible del sector. "Hem d'aconseguir que tinguen la visibilització que els pertoca, a més de presentar propostes transversals", expressa. De fet, explica que algunes de les preguntes que recull l'enquesta han tingut en compte plantejaments d'associacions i entitats feministes, però també del col·lectiu LGTB. 

El llibre que es va presentar ahir en la Comissió de Patrimoni, Museus i Arts Visuals de la Mesa per la Cultura Valenciana pren com a font les submostres autonòmiques de les Enquestes d'Hàbits Culturals realitzades pel Ministeri d'Educació i Cultura en 2003, 2011 i 2015 i suposa la primera radiografia un poc més exhaustiva sobre els hàbits culturals dels valencians. El treball es divideix en cinc capítols: el primer s'ocupa de la lectura, els audiovisuals i Internet; el segon, de la música, el cinema i les arts escèniques; el tercer, de l'associacionisme cultural i d'amateurisme; el quart analitza com operen les dinàmiques de diferència i desigualtat en l'univers cultural valencià, i el cinquè ofereix una síntesi de conclusions i informació més rellevant en comparació amb l'estat espanyol. 

Comissió de Patrimoni, Museus i Arts Visuals de la Mesa per la Cultura Valenciana / GENERALITAT VALENCIANA

Decàleg de conclusions

Aíxí, els resultats de l'informe en què han participat Arinyo i el sociòleg Ramón Llopis es poden resumir en el següent decàleg de conclusions a què ha tingut accés el Diari La Veu i en què se subratlla que hi ha poques divergències amb els resultats de l'estat espanyol.

La primera de les conclusions és que l'activitat cultural que suscita major interés al País Valencià és escoltar música, seguida del cinema, la lectura i els concerts de música actual. El menor interés apareix en la visita a arxius i a biblioteques, seguides dels espectacles de sarsuela i òpera. Altre dels punts indica que creix l'extensió social de les pràctiques culturals analitzades, ja que en totes elles s'ha reduït la proporció dels enquestats que mai les realitzen. Ara bé, açò no significa que haja augmentat la freqüència o intensitat de la seua realització. Les pràctiques més esteses en el territori valencià són la visita a llocs de patrimoni i exposicions, l'assistència al cinema i al teatre i la lectura de premsa esportiva i de revistes. Tanmateix, a l'Estat està més estesa la lectura de llibres i de premsa diària d'informació general, així com l'assistència a galeries.

L'activitat cultural que suscita major interés al País Valencià és escoltar música, seguida del cinema, la lectura i els concerts de música actual

El decàleg recull en el punt tercer que l'assistència a biblioteques ha passat del 14% de 2003 al 22% de 2015. En aquest últim any analitzat, un 94% i un 23% de les llars valencianes tenien llibres en paper i digitals respectivament. Així mateix, un 34% de la població llegeix llibres no relacionats amb la seua professió i un 32%, premsa d'informació general. S'observa una feminització i juvenilització de la lectura en el període estudiat, en un marc on la variable determinant és el nivell educatiu. La lectura s'alimenta i al seu torn potencia l'ús de les tecnologies, per la qual cosa no es veu amenaçada pels nous mitjans i suports digitals.

El quart punt fa referència al consum de televisió, que es redueix lleugerament, però segueix sent una pràctica central. La reducció del 98% en 2003 al 95% en 2015 està relacionada amb l'ús d'altres pantalles d'accés a Internet per part de les generacions més joves, la qual cosa provoca un cert envelliment de l'audiència televisiva. El següent punt assenyala que la població internauta ha passat del 25% de 2003 al 62% de 2015. Entre la població estudiant supera el 96%, la qual cosa denota la importància del nivell educatiu.

El sisé punt assegura que un 86% de la població valenciana escolta música de manera habitual. Les dones assisteixen més que els homes als diversos tipus de concerts musicals i espectacles d'arts escèniques amb l'excepció dels concerts de música actual. La música actual i el ballet són fenomens predominantment juvenils. El pop/rock espanyol és el gènere que concita major seguiment: un 61% diu haver assistit en l'últim trimestre a concerts d'aquest tipus en 2015. Finalment, escoltar música amb el telèfon mòbil exhibeix un creixement fulgurant: ha passat del 7% al 24% en els quatre anys últims. També creix escoltar la música en directe a través d'Internet i d'altres dispositius diferents als tradicionals.

Entre 2003 i 2015  s'ha anat produint una transformació significativa en l'interés pel teatre, de manera que ara les generacions més interessades són les més joves i les menys, les més majors.

La penetració social del cinema ha crescut entre 2003 i 2015, però el percentatge de persones que acudeix trimestralment no ha variat i el nombre mitjà d'assistències s'ha reduït. El punt seté també assenyala que els gèneres cinematogràfics preferits són la comèdia (32%) i l'acció (20%). El punt huité certifica que l'assistència al teatre es troba prou estesa al País Valencià i entre 2003 i 2015 s'ha anat produint una transformació significativa en l'interés pel teatre, de manera que ara les generacions més interessades són les més joves i les menys, les més majors.

El penúltim punt recull que les pràctiques culturals estan determinades de múltiples formes pel gènere. Així succeeix en la lectura, les pràctiques digitals i musicals i les preferències televisives, cinematogràfiques o escèniques. L'edat resulta també fonamental per a la comprensió de les pràctiques culturals. En el cas de la lectura, per exemple, la lectura de llibres es troba molt relacionada amb la condició d'estudiant i amb les edats més joves; mentre que la lectura de premsa diària, per contra, està vinculada amb l'activitat laboral i les edats madures. En les arts escèniques, la incidència d'aquesta variable és molt clara i és la població amb estudis universitaris la que manifesta un interés molt més elevat que la resta. 

Per últim, el punt 10 assenyala que totes i cadascuna de les pràctiques analitzades es troba en procés de profunda transformació per la implantació de les tecnologies de la informació, de la comunicació i de l'organització, la progressiva penetració de la qual apunta a una cobertura general. Les pràctiques digitals afecten a totes les dimensions i subsectors del camp cultural. La conseqüència més profunda d'aquesta transformació és que ara poden realitzar-se les pràctiques preferides en el lloc o espai on u es troba.

next