Crèdits a interés zero per a empreses valencianes. La Conselleria d’Hisenda farà més atractius els crèdits a empreses que concedeix l’Institut Valencià de Finances (IVF). A través de la Secretaria Autonòmica de Model Econòmic, ha mobilitzat una partida de 5 milions d’euros destinada a finançar els interessos dels crèdits concedits per l’IVF a mercantils que entren dins de les directrius de la Generalitat per a millorar el sistema productiu valencià. En setembre s’anunciaran els beneficiaris d’aquest finançament, segons expliquen fonts de l’IVF a Diari La Veu. Aquesta línia es duplicarà fins als 10 milions el 2018, tal com han demanat les Corts Valencianes.
L’IVF, dirigit per Manuel Illueca, afronta la seua conversió en un promotional bank (una agència de desenvolupament). Aquest divendres el Consell va aprovar el reglament orgànic i funcional (ROF), que posa en marxa l’escissió de l’entitat en una societat a banda per a reforçar el seu paper de ‘banc públic’ que facilita préstecs a empreses, seguint el model de l’Institut Català de Finances.
“És un pas endavant per a seguir les directrius de la Comissió Europea, que prefereix que es concedisquen préstecs en lloc de subvencions”, explica Illueca. La separació del promotional bank, que rebrà el nom de Banc de la Generalitat, s’aprovarà en desembre en la llei d’acompanyament dels pressupostos i entrarà en vigor l’1 de gener.
Govern independent i 500 milions d’actiu
El ‘banc públic’ tindrà una estructura de govern corporatiu independent, atés que, dels nou vocals del consell general de l’entitat, cinc seran independents i quatre seran representants de la Generalitat. Es tracta d’un fet històric, atés que la gestió d’aquest instrument de política econòmica quedarà alliberada de la influència política que va fer que, en el passat, l’IVF concedira préstecs de difícil retorn a clubs de futbol com l’Hércules. Els nomenaments es faran aquest setembre.
D’altra banda, en tindre més actius privats que públics, el Banc de la Generalitat deixarà de formar part de l’anomenat perímetre SEC de la Generalitat. Aquest factor és clau perquè permetrà que el ‘banc públic’ sortege les restriccions d’endeutament de l’administració valenciana, imposades per estar acollides al fons de liquiditat autonòmic (FLA).
A hores d’ara, l’IVF compta amb un actiu de 212 milions d’euros. A partir de gener assolirà els 500 milions d’euros, 570 milions si es compten els fons europeus, que també seran gestionats pel Banc de la Generalitat. A més de poder prestar més diners a les empreses, el promotional bank agilitza els seus procediments de concessió de crèdits. Cada setmana es reunirà un comité de crèdit per a autoritzar nous préstecs.
Que el ‘banc públic’ quede fora del control directe de la Generalitat no implica que el govern valencià perda tot el control sobre l’entitat. El Consell fixarà criteris d’elegibilitat per a les empreses finançades per l’entitat. És a dir, l’executiu traçarà els sectors prioritaris a l’hora de rebre préstecs. A hores d’ara, els sectors turístic i ceràmic són els més finançats i d’ara endavant també es concediran crèdits al sector químic.
L’IVF (alliberat de la concessió de crèdits) serà una direcció general més
Escindit el Banc de la Generalitat, l’àrea de política financera de l’IVF serà una direcció general més de la Conselleria d’Hisenda i mantindrà funcions, com ara l’emissió de deute de la Generalitat o les inspeccions de cooperatives. Amb la separació de les dos àrees, es busca guanyar eficàcia i reforçar el principal instrument de la Generalitat per a fer política econòmica.
“Donem préstecs a sectors estratègics sempre que siga a empreses que ho puguen tornar”, apunta Illueca. Això permet, al seu parer, accelerar la capacitat d’inversió de les empreses valencianes, atés que es redueix el seu cost per a obtindre capital. En definitiva, segons el director general de l’IVF, el Banc de la Generalitat serà la institució que “afavorirà el creixement de la Comunitat Valenciana”.
