L’Ajuntament d’Alacant, a través de la Regidoria de Presidència que dirigeix l’edil Natxo Bellido, ha fet un pas més en l’elaboració de l’anomenat Pla de Ciutat, amb la recopilació i primera anàlisi de les aportacions de les associacions, entitats, institucions i ciutadania que van participar en les taules de diàleg durant la I Conferència Estratègica del Pla de Ciutat del passat 12 de juny.
El regidor de Presidència, Natxo Bellido; el vicealcalde i regidor d’Urbanisme, Miguel Ángel Pavón; la regidora de Turisme i Esports, Eva Montesinos, i el cap de Coordinació d’Àrees i Projecte, Román Pinedo, van presentar ahir en roda de premsa les primeres consideracions a la informació recaptada en la citada Conferència, que va constituir el major procés de debat i de reflexió col·lectiva realitzat en la ciutat, ja que va comptar amb la participació de 350 persones, entre elles representants de més d’un centenar d’entitats, institucions i col·lectius de tots els àmbits de la ciutat.
Durant aquesta trobada, segons va recordar Natxo Bellido, es va presentar el document de treball elaborat per l’Ajuntament d’Alacant en el qual s’arreplegaven els fets rellevants, desafiaments i projectes per al futur de la ciutat dissenyat per l’Ajuntament d’Alacant. Al llarg de tota la jornada, es va analitzar i es va debatre fins a aconseguir consensos entorn de la priorització de desafiaments que hauran de marcar les línies estratègiques per tal d’orientar el desenvolupament d’Alacant.
A aquests reptes, ara s’han incorporat els nous desafiaments que es van plantejar durant les taules de diàleg i que, d’aquesta manera, han enriquit el document sobre el qual es treballarà amb la ciutadania al llarg de tot el procés d’elaboració del Pla de Ciutat.
Les taules de diàleg es van organitzar entorn dels set eixos estratègics del Pla de Ciutat: Govern Local i Ciutadania. Alacant Ciutat Oberta; Innovació, Desenvolupament Econòmic i Ocupació. Alacant Ciutat Dinàmica; Turisme. Alacant Ciutat Turística; Creativitat, Cultura i Educació. ‘Alacant Ciutat Educadora’, Alacant, Ciutat de la Memòria’; Desenvolupament Urbà Sostenible i Protecció del Medi ambient. Alacant Ciutat Sostenible; Accessibilitat i Mobilitat. Alacant Ciutat Connectada, i Inclusió Social. Alacant Ciutat Solidària i de la Igualtat.
Natxo Bellido ha apostat perquè el procés siga el més transparent possible i que el feedback amb entitats i ciutadania siga permanent. Per açò, es farà un document de conclusions que estarà llest en el mes d’octubre, en el qual s’analitzarà en profunditat la informació recaptada en les taules de diàleg de la conferència.
La Regidoria de Presidència té prevista una primera devolució a les entitats i la ciutadania que van participar en la Conferència Estratègica. Des d’ahir es pot accedir en la web del Pla de Ciutat a un document corresponent a cadascun dels eixos en què s’organitza el document de ‘Fets, Desafiaments i Propostes’. A més, es remetrà a totes les persones que van participar en la conferència.
Per la seua banda, el vicealcalde i edil d’Urbanisme va subratllar que el Pla de Ciutat “ha de funcionar com un document director del futur de la ciutat i ha d’ajudar a definir els projectes estratègics que hàgem d’escometre en la ciutat d’Alacant, incloent el Pla General Estructural”. “Han de –va afegir– donar-se resposta als desafiaments que es vagen prioritzant en el marc dels treballs participatius del Pla de Ciutat”.
Així mateix, Miguel Ángel Pavón va indicar que, en aquestes primeres conclusions, “ja apareixen apuntats determinats objectius de forma inicial que, per exemple, tenen a veure amb el model de ciutat que –va insistir– també ha de reflectir-se en el Pla General Estructural, com ara l’aposta de Ciutat Compacta enfront d’un model de ciutat dispersa que és més insostenible”.
L’edil de Turisme i Festes i portaveu del Grup Municipal Socialista, Eva Montesinos, va posar l’accent que el Pla Ciutat “és un pla de l’equip de Govern” i va valorar que “l’enllaç entre l’Administració i la ciutadania siga un dels aspectes més importants que es tracten en ell; aquesta proximitat i la participació de la població en el diagnòstic i en la destinació de la ciutat, cap a on volem anar, que siga alguna cosa consensuada entre tots”.
D’igual manera, Montesinos va destacar el fet que el treball tècnic estiga realitzat íntegrament pels funcionaris de l’Ajuntament, “als quals agraïsc en nom de tots l’esforç que han realitzat i que segueixen realitzant fins a les conclusions i fins que “el Pla Ciutat siga una realitat completa”.
Les primeres conclusions presentades ahir arrepleguen la priorització dels desafiaments i els objectius, les noves propostes dels desafiaments i els objectius i la valoració de l’impacte dels desafiaments i els objectius a través d’una puntuació.
En l’eix Govern local i ciutadania, es posa l’accent en la necessitat de millorar la comunicació entre l’administració i la ciutadania i el foment de l’associacionisme. En els eixos corresponents a Innovació, desenvolupament econòmic i empresa i Turisme, el desafiament que s’ha assenyalat com a prioritari, amb diferència sobre els altres, es refereix a la necessitat de “detectar i implantar nous sectors productius (indústries culturals i creatives, salut, nàutic, logístic, tecnològic, biosanitario, etc)”. També es reitera la necessitat de superar el model turístic tradicional de sol i platja. Es destaca la necessitat de crear ocupacions de qualitat i promoure l’ocupació juvenil.
L’eix quatre és el que correspon a Creativitat, Memòria, Cultura i Educació. Els desafiaments-objectius que s’han considerat més importants són “propiciar que la societat s’implique en l’educació”, així com “la necessitat d’establir canals de promoció de joves artistes i de potenciar i desenvolupar la creativitat juvenil”. D’una primera anàlisi de les propostes de desafiaments/objectius, destaquen la necessitat de tenir en compte a la infància i a la població més jove, tant a l’hora d’oferir activitats culturals, d’oci, educatives, etc, com en la participació ciutadana i en la presa de decisions. S’incideix també molt en aspectes relacionats amb l’educació: el repte que suposa l’educació inclusiva, així com la coeducació i l’educació en diversitat afectiu-sexual.
Als eixos sobre Desenvolupament sostenible i protecció del medi ambient i Accessibilitat i Mobilitat, el desafiament que s’ha prioritzat amb prou distància sobre els altres és el de “recuperar la ciutat compacta, reurbanitzant estratègicament els espais públics en part de la ciutat consolidada per a fer una ciutat més amable per a la ciutadania”. Un aspecte que es reitera molt en aquest eix és la necessitat de recuperar alguna zona verda que siga un element vertebrador de la ciutat i també la revaloració en aquest sentit de les àrees perifèriques del Terme Municipal.
Pel que fa a l’eix sobre Inclusió social, es posa de manifest el problema de l’habitatge a Alacant. El desafiament que es considera més important és: “planificar i gestionar alternatives habitacionals de regulació de reallotjament en funció dels perfils de població i projectes de vida de les persones ateses, tendint a la permanència i estabilitat en els allotjaments”. També es destaca la necessitat de “dissenyar nous models d’intervenció partint del marc conceptual de l’exclusió i des de la perspectiva de gènere”. Finalment es proposa afegir un àmbit que no estava contemplat en el document HDP inicial, que és “fer d’Alacant una ciutat saludable” per al que es planteja l’engegada d’una Taula Intersectorial de Salut.
Aquest projecte continuarà el seu recorregut a l’octubre, quan es tornen a reunir les meses de diàleg per acabar amb la redacció d’un document propositiu consensuat del Pla de Ciutat que ha de conformar la ciutat d’Alacant dels propers anys.
