El ple municipal del mes de juliol a l’Ajuntament de Bellreguard (La Safor) ha tingut més transcendència de la que és habitual per la polèmica lingüística que va marcar el seu desenvolupament. La llengua emprada en el ple va ser motiu d’enfrontament entre els regidors i quatre persones del públic que van assistir-hi. Els primers punts de l’ordre del dia del passat dimecres dia 12 es van abordar amb normalitat però, passats uns minuts de l’inici del ple, una persona del públic va interrompre una regidora que estava en l’ús de la paraula per a dir que no s’estava “assabentant de res”. “Som castellans, quin és el problema [per a no parlar en castellà]?”, va dir aquesta persona, a la qual cosa una altra va afegir: “No entenem el valencià”.
Segons relata el regidor de Compromís, Àlex Ruiz, a Diari La Veu, després de les paraules de la persona que estava entre el públic el secretari municipal va prendre la paraula per a explicar-los que els regidors estaven en el seu dret de fer servir el valencià. Després de la interrupció, els regidors del PSPV i de Compromís van seguir debatent en valencià. Sols el portaveu del PP, però, va canviar al castellà en el seu torn de paraula. “Sols per un poc de respecte, ja que les persones han demanat que parlem en castellà, ho intentaré…”, diu el regidor del PP Llorenç Millet.
El ple va seguir sense cap incident més fins al torn obert de preguntes, moment en què les mateixes persones van fer ús de la paraula per a traslladar a l’equip de govern les seues reivindicacions per a la millora de l’estat de la platja de Bellreguard. Després de plantejar la necessitat d’instal·lar una barana perquè les persones majors puguen accedir amb més facilitat a la platja i demanar més neteja en aquesta zona, l’estiuejant va tornar a mostrar la seua indignació perquè els regidors hagueren parlat durant el ple en valencià. “Usem la platja tres mesos a l’any i paguem l’impost dotze mesos. El mínim és que ens parlen com els estem parlant nosaltres, en espanyol, que som espanyols. Jo no li dic a vosté que no parle en això [en referència al valencià], però quan hi ha un ple i estem ací els altres han d’escoltar els altres. Entre vostés parlen com vulguen, jo ho respecte, però respecten també els altres”, assenyala la dona.
Després de l’al·legat d’una de les persones que estava al públic, un altre, també estiuejant, va agafar la paraula per a dir que “la platja eixa de Bellreguard és una vergonya”, donar les “gràcies” als que han parlat en castellà i carregar contra els que han optat per seguir en valencià–tots els grups excepte el PP–. “Així es demostra l’educació…”, afegeix. És llavors quan el regidor de Compromís Àlex Ruiz pren la paraula, visiblement afectat per les paraules d’aquest últim, per a retreure-li la falta de respecte. “No consentiré que als que parlem la nostra llengua pròpia se’ns diga que no tenim educació. Si vostés tenen el dret a parlar en castellà nosaltres tenim el dret a fer-ho en valencià. I tampoc els consentiré que diguen que Bellreguard és la vergonya de les platges valencianes. Si és així, no entenc què fan ací”, diu Ruiz. Mentre parla Ruiz, una de les al·ludides segueix criticant l’ús del valencià al·legant reiteradament que ella “està a Espanya”.
El valencià, preferent
L’alcalde Joan Marco també es va referir a la polèmica al final del plenari. “Mesurar el nivell d’educació per la llengua que parla cadascú crec que no és el correcte. Hem parlat, perquè ens empara l’Estatut i la Constitució, en la llengua que hem cregut convenient, que és la nostra. Quan ens hem adreçat a vostés hem fet servir la seua llengua. Tots hem canviat a la seua llengua perquè ens entenguen. Jo no entenc que es considere un acte de mala educació fer servir la llengua pròpia, però és un raonament que utilitzen aquells que sols tenen una llengua”, va assenyalar el dirigent del PSPV. Sobre l’ús de la llengua pròpia, des de l’equip de govern van recordar que no sols Bellreguard és una població de majoria valencianoparlant sinó que l’Ajuntament té aprovat des de l’any 1992 un reglament que determina que el valencià és la llengua d’ús preferent en l’administració local.
Tot i les explicacions de l’alcalde, la dona no va canviar d’opinió i va seguir molesta perquè no es fera servir el castellà. Amb el mateix argument que ella ha comprat un apartament “a Espanya”, argumenta: “Si jo em compre un apartament a Londres, m’he d’aguantar amb l’anglés. Però ací estem a Espanya”.
