La decisió de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport i de l’Ajuntament de València d’atorgar ajudes a l’edició de llibrets fallers tan sols a aquells que respecten la normativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) continua portant cua. I és que el debat sobre la decisió del conseller Vicent Marzà i del regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, lluny d’haver quedat resolt després de les explicacions donades per ambdues institucions al·legant que les ajudes s’han de donar a aquelles entitats que respecten les regles de l’AVL –que és l’entitat normativa del valencià–, continua. La sorpresa és qui manté obert el debat: el Síndic de Greuges.
La institució que presideix José Cholbi va donar tràmit a la queixa d’un particular que, en representació de l’associació cultural Casal Bernat i Baldoví, denunciava una presumpta “discriminació a valencians per l’ús de les normes de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)”. El reclamant al·legava que, en les ordres de la Conselleria de Cultura que regulen des del 2015 la concessió d’ajudes per a la promoció de l’ús del valencià en l’àmbit de les festes de les Falles, de la Magdalena i de les Fogueres, “s’imposa l’ús obligatori de la norma de l’AVL per a poder optar a qualsevol ajuda econòmica o premi a llibrets” i que, per tant, s’estan discriminant “totes les associacions culturals i festives que, a nivell corporatiu, usen la normativa de la RACV”.
En el mateix sentit, el demandant al·ludia al fet que l’Ajuntament de València havia “apartat deliberadament” del Llibre Oficial Faller del 2016 els autors partidaris d’usar la normativa de la RACV en una “actitud discriminatòria i contrària a la llibertat d’expressió i de creació literària consagrades en la Constitució espanyola”, segons assenyalava en el seu escrit. En la queixa, l’entitat demandant sol·licitava empara al Síndic per a demanar a les administracions que es tornara als redactats del 2015 de les bases de concessió d’ajudes a l’edició de llibrets, que no especificaven res sobre les normatives ortogràfiques.
Després de donar traslladat de la queixa a la Conselleria de Cultura, la Direcció General de Política Lingüística, en una primera resposta al Síndic de Greuges, va al·legar que l’ordre de concessió d’ajudes als llibrets de festes preveia el fet que el valencià emprat fóra el de l’AVL, ja que era l’entitat normativa. En aquest punt, recordava que “li correspon a l’AVL vetlar pel valencià partint de la tradició lexicogràfica, literària i la realitat lingüística genuïna valenciana, així com la normativització consolidada a partir de les denominades Normes de Castelló. Així mateix, la llei disposa que les decisions de l’AVL, en l’exercici de les funcions que li corresponen, hauran de ser observades per totes les institucions de la Generalitat, pels poders públics, per la resta d’administracions públiques, el sistema educatiu, i els mitjans de comunicació, les entitats, els organismes i empreses, de titularitat pública o que compten amb finançament públic”.
“Suggeriment” de fer cas omís a l’AVL
La Sindicatura va notificar, a finals de juny, tant a la Conselleria de Cultura com a l’Ajuntament de València, la seua resolució després d’escoltar les seues al·legacions. Tot i les raons jurídiques aportades per les dues administracions, l’informe signat pel síndic José Cholbi fa una interpretació política de la llei de creació de l’AVL i dels dictamens de l’entitat per a donar cobertura a la queixa del demandant. Així, l’escrit de la Sindicatura de Greuges concloïa amb un”suggeriment” a l’Ajuntament i a la Conselleria perquè amb “un tarannà integrador, promoguen les actuacions necessàries perquè es respecte en el llibre oficial faller el criteri lingüístic que cada col·laborador trie per a la seua obra i que tots ells tinguen accés a les ajudes i subvencions públiques en termes d’igualtat efectiva i sense cap discriminació per a la promoció i ús del valencià”.
En una resolució si més no cridanera perquè excedeix la mera interpretació legislativa, el Síndic de Greuges instava la Conselleria a fer una “reflexió sobre l’ús del valencià i el fonamental paper que la nostra llengua ha d’exercir com a motiu de cohesió, tolerància i pluralitat de la societat valenciana i no com a element de desunió i confrontació”. I tot i que la Sindicatura reconeix que “no pot formular cap pronunciament en matèria lingüística”, l’ens estatutari feia una crida a la Conselleria a reconsiderar el seu posicionament i canviar l’ordre d’ajudes perquè també els llibrets que estiguen editats seguint la Normativa del Puig puguen rebre ajudes públiques.
La Sindicatura que dirigeix l’exdiputat del PP José Cholbi –desvinculat del partit des que va accedir al càrrec– argumentava la seua petició al·ludint a l’Acord de l’AVL de 9/02/2005 en què l’Acadèmia assenyalava que “el nom de la llengua i la seua naturalesa no han de ser objecte de polèmiques inútils ni de cap classe d’instrumentalització cultural, social ni política, ja que això només contribueix a fomentar la desunió entre els parlants, a dificultar la promoció del seu ús i obstaculitzar la seua normalitat plena”. En la contestació de la Sindicatura no s’esgrimia, però, cap argument legal per a contravindre la decisió de Política Lingüística d’implementar com un requisit en les convocatòries d’ajudes públiques que el valencià emprat s’ajuste a la normativa de l’AVL.
Actuació “contrària a la norma”
La resolució de la Sindicatura de meitat de juny donava un mes a la Conselleria de Cultura perquè remetera la seua contestació al “suggeriment” de respectar el “criteri lingüístic” perquè tots els col·laboradors de llibrets de festes “tinguen accés a les ajudes i subvencions públiques en termes d’igualtat objectiva”. La contestació de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, a la qual ha tingut accés Diari La Veu, es referma en les explicacions donades en la primera resposta adreçada a la Sindicatura de Greuges.
En l’informe que signa Rubén Trenzano amb data de 17 de juliol es recorda al Síndic de Greuges que l’AVL és l’entitat normativa de la llengua i que una de les seues competències és “vetlar per l’ús normal del valencià i defendre la seua denominació i entitat” i afegeix que totes les subvencions convocades per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport exigeixen, en les bases reguladores, l’adequació al “marc legal en qualsevol dels aspectes que regula el procediment”. En el cas concret de les ajudes per a la promoció del valencià, “la normativa lingüística de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua és una exigència que naix d’una norma de la Generalitat Valenciana de rang superior”, la Llei 7/1998 de creació de l’AVL.
En el penúltim dels punts de l’informe, la Conselleria carrega contra l’actuació de la Sindicatura, a qui recorda que els premis a la promoció i ús del valencià en l’àmbit festiu no afecten la llibertat d’expressió, ni d’opinió, ni de pensament ni de creació de les persones sinó que són un “requisit […] que es deriva de l’aplicació de les normes jurídiques”. Per aquesta raó, l’informe de Política Lingüística rebutja de front l’acceptació del “suggeriment, ja que és contrari al marc legal vigent”.
Després de la insistència de la Sindicatura sol·licitant a la Conselleria el canvi de les bases de les convocatòries d’ajudes en l’àmbit festiu per a obviar l’AVL, Política Lingüística ha decidit passar a l’acció. En l’informe denuncia que del “suggeriment” proposat “s’infereix a aquesta Conselleria que s’actue contra la normativa vigent que emana de l’Estatut d’Autonomia i de la Llei 7/1998”, raó per la qual ha decidit informar el president de les Corts Valencianes “perquè procedisca a actuar d’acord amb allò estipulat, respecte al suggeriment contrari a norma”. En aquest sentit, el text assenyala que la Llei 11/1998 del Síndic de Greuges estipula en l’article 5 que “actuar amb notòria negligència, mala fe o interés personal seran causes de cessament del síndic”.
