“Acò no és un cementeri, és un mapa de l’horror. Entres i veus làpides, sí, però baix de totes eixes làpides estan les fosses”. Així descriu Santi Valles, president i portaveu de l’Associació de Víctimes de la Fossa 113 de Paterna –on fins divendres passat s’han localitzat un total de 42 cossos de represaliats del franquisme–, la necròpolis de Paterna, on es calcula que poden haver un centenar de fosses comunes que contenen les restes mortals de més de 2.300 afusellats.
“A mesura que avancem en les excavacions –iniciades el passat 22 de març– van apareixent, junt amb els cossos amb signes de violència, objectes que et permeten dibuixar els retalls de vides truncades per la barbàrie. Restes de persones que han sigut tractades de qualsevol manera, com si foren rates”, lamenta Vallés per a, tot seguit, fer una crua comparació: “Ens escandalitzem quan veiem pel·lícules dels camps de concentració nazis, però és que ací tenim un autèntic temple del terror”.
S’estima que al País Valencià hi ha un total d’11.000 víctimes soterrades en més de 300 foses comunes, la majoria d’elles localitzades en un centenar de cementeris municipals. Davant aquests crims silenciats, Vallés no entén com alguns continuen parlant de “reobrir ferides” quan es refereixen a projectes com el que està duent a terme l’entitat que presideix. “Si la gent, a poc a poc, comença a prendre consciencia, deixarà de dir això que estem reobrint ferides. Però si és que les ferides estan obertes! No es pot tancar una ferida com aquesta sense abans fer el dol!”, assevera amb un to d’enuig. Per això, el portaveu dels familiars dels represaliats de la Fossa 113 creu que ha arribat el moment de dir prou i d’aconseguir la implicació de tots, tant del conjunt de la societat civil com de les institucions. “No podem deixar passar mes temps sabent tot el que hi ha”, assegura.
En aquest sentit, Vallés ha fet dues peticions als diputats de Compromís i Podem en el Congrés i en les Corts que han visitat aquesta setmana la fossa. La primera, un pacte d’estat per la memòria històrica. “Perquè la memòria ha de ser de tots”, explica el portaveu, per a qui aquest pacte és “clau” per a evitar que quan es produïsca un canvi polític “tot quede en orris”. La segona demanda és la nul·litat dels judicis sumaríssims –consells de guerra, de caràcter militar– en virtut dels quals es va condemnar a mort els represaliats atés que, en opinió dels seus familiars, suposen “una indignitat”.
Al llarg de les últimes setmanes, la Fossa 113 de Paterna està sent visitada per nombrosos dirigents polítics –especialment representants de les forces de progrés– que hi acudeixen per a interessar-se per les excavacions que duu a terme l’equip científic d’ArqueoAntro al Cementeri Municipal de Paterna. Així, a més de la diputada de Memòria Històrica Rosa Pérez Garijo (EUPV), que des d’un primer moment ha estat present en la necròpolis, la regidora de Cultura de València, Gloria Tello (Compromís); la consellera de Justícia, Gabriela Bravo (PSPV); el diputat al Congrés per Compromís, Joan Baldoví –que s’ha compromés a estudiar la forma d’aplicar les peticions formulades per Vallés–, i parlamentaris autonòmics de Podem –com ara el secretari general Antonio Estañ, el síndic Antonio Montiel i les portaveus adjuntes Fabiola Meco i Llum Quiñonero, que també s’han mostrat receptius a les demandes traslladades per Vallés– han estat alguns dels polítics que durant els últims dies s’han personat en la major fossa comuna oberta al País Valencià i una de les més grans del territori estatal. A més, els pròxims dies estan previstes també les visites del conseller d’Hisenda, Vicent Soler –encara no confirmada–; la del president de les Corts, Enric Morera; i la del president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, així com les d’alcaldes i regidors de diferents municipis amb víctimes en la Fossa 113.
“El fet que passen representants públics per ací és per a nosaltres molt important perquè molts dels represaliats eren alcaldes, regidors i representants públics de la societat”, destaca Vallés, qui manifesta que als familiars dels afusellats, també els agradaria que es personaren en el lloc dirigents del PP. “Així –explica– podrien veure que el que estem fent és un exemple de compromís amb la democràcia”. I és que la presència de dirigents polítics al cementeri de Paterna, segons Vallés, amb independència del seu color i sigles, “pot ajudar la societat a entendre que no cal tindre un mort en una fossa per a prendre consciència que s’ha d’implicar el conjunt de ciutadans”.
Precisament i de cara a aconseguir fer realitat aquest objectiu, Vallés ha demanat als portaveus del PP que aquesta setmana presentaren una esmena a la totalitat de la Llei de Memòria Democràtica que ha iniciat la seua tramitació a les Corts que “reconsideren” la seua posició “si és que realment es consideren representants d’una força democràtica”. “Estem parlant de drets humans. Com pot un partit negar això?”, es pregunta. “Als familiars ens resulta inversemblant que un partit presente una esmena a la totalitat d’una llei” atés que, recorda, “el que es va fer és un genocidi ideològic: “Matar a aquells que no pensen com tu, als que estan compromesos amb la democràcia”.
Però, a més de nombrosos polítics, des que es van iniciar els treballs d’excavació i exhumació, també moltes persones anònimes i familiars de represaliats de tot l’estat espanyol s’han acostat a la fossa. “Estem assessorant tots aquells que van venint perquè vagen creant associacions i les administracions s’adonen que açò no és una cosa d’uns pocs”, explica el portaveu.
Pel que fa a l’apartat econòmic per a sufragar aquest tipus de projectes, cal apuntar que el passat dimecres es va iniciar a les Corts la tramitació de la pionera Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència –l’esperit de la qual ha sigut elogiat pel New York Times– que, segons va avançar la consellera Bravo en la seua recent visita a la Fossa 113, contempla que la Generalitat assumirà el cost de l’exhumació i identificació de les víctimes dels crims del franquisme.
“De moment, gràcies a les ajudes de la Diputació hem pogut obrir la fossa, i això ho agraïm molt, però ara per ara els diners no ens arriben per a sufragar les despeses de les identificacions dels cossos localitzats. Estem pendents de la segona línia d’ajudes de la Diputació, però la dotació serà insuficient perquè hi ha molta demanda. A més, i així li ho vam traslladar també a la consellera, caldria fer un sistema mes àgil i eficaç que evite que els familiars de les víctimes hagem d’avançar els diners atés que es tracta de subvencions”. Davant això exigeixen una “major coordinació entre les institucions públiques” de cara a establir un sistema diferent més àgil que evite que les famílies dels assassinats hagen de posar de la seua butxaca allò necessari per a dur a terme les exhumacions.
En qualsevol cas, el portaveu dels familiars de les 60 víctimes que s’estima que jauen a la fossa comuna 113 valora molt positivament l’inici de la tramitació de la norma. Això sí, recorda que no serà fins a passat l’estiu quan començarà a debatre’s i que “tan important, o més que el què, és el com”, en referència a la necessitat que s’atorgue suficient dotació econòmica perquè, destaca, “una llei sense diners i sense reglaments que la despleguen poc pot fer”.
Per això Vallés apel·la a la coordinació i al diàleg entre les diferents institucions: “Tots són necessaris, diputacions, conselleries, ajuntaments. Tots són Estat i l’Estat és, al cap i a la fi, el responsable civil subsidiari, com també el govern estatal, encara que ja sabem que, a l’actual executiu, la memòria democràtica li importa ben poc”, es queixa.
Els treballs d’excavació de la Fossa 113 de Paterna entraran aquesta setmana, presumiblement, en la seua recta final. Gràcies a ells, els familiars ara disposen de les proves d’uns crims que fins ara només reflectien els documents de la investigació. “Ara tenim la veritat –conclou el portaveu–, però ens falta la justícia i la reparació”.
