El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià va informar a la Generalitat el passat divendres que desestimava la mesura cautelar que havia demanat la Central Sindical Indipendent i de Funcionaris (CSI·F) de paralitzar el Decret 61/2017 que regula els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’administració. La decisió del tribunal, que dóna llum verda a l’ús del valencià en tota la funció pública, ha despertat la satisfacció del govern en la mesura que el TSJ ha dit al sindicat que “aquesta administració treballa perquè els funcionaris garantisquen el dret de la ciutadania a parlar la llengua que vulga amb garanties”, afirma en declaracions a Diari La Veu el director general de Política Lingüística de la Generalitat, Rubén Trenzano.
El decret que entrarà en vigor el proper mes de novembre “hauria d’haver-se fet fa 30 anys”, apunta Trenzano, qui recorda que si s’haguera fet amb anterioritat el desenvolupament de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) aquesta normativa estaria ja en funcionament. Davant la via lliure que presenta ara la resposta del tribunal, el govern valencià transmet “tranquil·litat”, ja que des de l’àrea que dirigeix Trenzano ja s’ha posat en marxa el pla d’acompanyament als empleats perquè els funcionaris puguen adquirir competències lingüístiques en valencià. En aquest sentit, el director general afegeix que el 80% dels funcionaris tenen un certificat de coneixements de valencià i no es va trobar cap problema entre els treballadors quan el decret va passar el procés de negociacions, per la qual cosa, apunta: “CSI·F no va presentar al·legacions ni esmenes i ho ha fet després per via judicial”.
“Amb la cautelar, no sabem si CSI·F pretén que els funcionaris siguen monolingües”, raona Rubén Trenzano. “La valenciana és una comunitat bilingüe i (el sindicat) hauria d’apostar perquè els funcionaris siguen competents en les dos llengües”, i afegeix: “CSI·F s’haurà de pensar si vol una administració monolingüe.
No obstant això, el TSJ va argumentar en la seua interlocutòria que “els interessos en conflicte són d’escassa entitat” i descarta suspendre el decret “amb uns escassos perjudicis als empleats públics” ja que, com arreplega en la interlocutòria, “solament cap la suspensió quan els perjudicis són irreparables i de difícil reparació i no quan són abundants o escassos”, de manera que ha deixat una porta oberta a un possible recurs del sindicat.
Davant eixe possible escenari, Política Lingüística es posaria a disposició de l’advocacia de la Generalitat i, en cas que el tribunal acabe acceptant la mesura cautelar, “ens oposarem seguint els tràmits perquè el decret ha passat per tots els filtres”, assegura Trenzano. “És un decret al qual se li alça la cautelar i que rep el suport del govern valencià i l’interés d’institucions europees; per tant, la tranquil·litat és absoluta”, indica.
Interés d’Europa
A banda del suport que dóna la mateixa Generalitat a la normativa lingüística, les institucions europees també han mostrat interés per la política que porta a terme el govern valencià en aquest sentit. Després de la reunió que van mantindre el passat 10 de juny el director general de Política Lingüística, Rubén Trenzano, i el secretari general de la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM) del Consell d’Europa, Sixto Molina, aquest darrer va mostrar l’interès per conéixer la normativa, recorda Trenzano.
Aquesta setmana, es va enviar a Estrasburg la normativa traduïda a l’anglés, ja que des d’Europa “s’estan interessant per les polítiques que estem fent i volen estudiar-les per a trobar usos i aplicacions en altres contextos similiars”, explica. De la mateixa manera, Política Lingüística també ha fet arribar ja a Madrid el 5é informe de la (CERoM).
Després de tot, “si algú s’oposa a un decret que havia d’haver entrat en vigor fa 30 anys…”, conclou Trenzano.
