L’Agència Valenciana de Turisme (AVT) i el Palau de les Arts van signar aquest dimarts un conveni de col·laboració per a tractar d’explotar noves vetes de mercat a través de l’òpera. L’acord implica una aportació econòmica de l’AVT de 300.000 euros perquè el coliseu valencià produïsca projectes basats en la Ruta de la Seda al llarg de tres anys, on destaca, entre d’altres, la creació d’una nova òpera basada en La Cecchina de Piccini, que comptarà un nou llibret per a valencianitzar un relat que conta la vida dels jesuïtes a la cort imperial de la Xina.
L’òpera és un “pont ideal” per a reunir Orient amb Occident, va afirmar aquest dimarts el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, després de signar un “aliança” inèdita entre l’AVT i les Arts. L’acord a dues bandes pretén refer el camí traçat entre dos punts: València i la Xina, un país que, en paraules de Colomer, “serà el principal emissor de turistes en 2020”.
D’aquesta manera, Turisme comptarà amb un nou producte cultural de qualitat amb el qual fer “un viratge cap a la gestió d’un mercat diferent”, va explicar el secretari autonòmic. Es pretén posar la diana concretament en el gegant asiàtic, el país del món on ara per ara més representacions operístiques tenen lloc, per a tractar de captivar un públic potencial per al Palau de les Arts, ampliar la temporalitat i incidir en la desestacionalització turística del territori valencià.
Aquest nou conveni entre les dues parts ve avalat per l’èxit aconseguit amb la primera retransmissió en temps real des del teatre valencià. El passat 1 d’abril, es va llançar en viu i es va allotjar en The Opera Platform la producció de les Arts de l’òpera de Donizetti, Lucrezia Borgia. A data de juny, el vídeo de la producció sobre la filla del papa xativí ha sigut vista completament per 30.364 persones –multiplicant quasi per quatre la xifra d’espectadors in situ–, unes dades que segons la plataforma col·loquen la producció valenciana en molt bona posició entre les més vistes, segons va explicar l’intendent i director artístic Davide Livermore.
Un projecte per a tres anys
El conveni tindrà una durada de tres anys: començarà la propera temporada del Palau de les Arts (2017-2018) i acabarà en la 2019-2020. Cada any (que rep el nom tècnic de jornada) se celebraran dos projectes musicals diferents que tindran lloc a dos espais del teatre d’òpera: la Sala Principal o l’Auditori i un espai pròxim a l’edifici on s’instal·laran uns contenidors de transport marítim.
La pròxima temporada, La Cinesi de Gluck, en versió semiescenificada, obrirà les activitats del projecte que comptarà amb l’orquestra titular de les Arts i la direcció de Fabio Biondi. La segona es traslladarà fins als contenidors de transport, on tindrà lloc un concert de clavicèmbal, amb un repertori que girarà al voltant de la figura del jesuïta Matteo Ricci, un dels artífex de la història “real” en què es basa el projecte i que va arribar a ser primer ministre de l’emperador fins a la seua mort, el 1610.
Durant la temporada 2018-2019 el coliseu acollirà dues activitats més. La primera serà un nou concert al voltant de la Ruta de la Seda que comptarà amb artistes internacionals que d’alguna manera mantenen un vincle cultural amb l’itinerari, mentre que la segona d’aquestes serà un recital de poesia “intercultural”, com va puntualitzar l’intendent de les Arts.
El colofó vindrà durant la temporada 2019-2020 quan les Arts produïrà una nova òpera que girarà al voltant de La Cecchina de Piccini, un títol que segons les dades que aporta el coliseu va ser interpretat en ple apogeu de la Ruta de la Seda. Llavors, la muller de l’emperador va encarnar el paper de la serva i va morir poc després de la interpretació perquè es va “tornar boja” i va acabar abandonada a la Ciutat Prohibida. L’última activat serà un concert de música pop que comptarà amb artistes dels territoris que configuren el trajecte mercantil i cultural, un esdeveniment musical que pretén deixar sobre la taula una qüestió: “Què és la Ruta de la Seda en el segle XXI?”, segons va apuntar Livermore.
El testimoni valencià a la cort de la Xina
Jaume és un jove valencià, fàmul d’un jesuïta a qui acompanya en el seu viatge cap a la Xina a través d’una ruta que uneix Occident amb Orient. El personatge és fictici, creat perquè els espectadors siguen testimonis d’aquesta aventura cultural contada a través de la música.
Per a crear la nova òpera que tancarà el conveni, les Arts treballa per a concretar l’adaptació de l’òpera de Piccini, La Cecchina, sobre la qual es basarà la nova creació, que comptarà amb un llibret readaptat perquè Jaume explique les seues vivències a la Xina imperial. Per a executar la música, caldrà reproduir l’orquestra d’eunucs xinesos amb què contava aleshores la cort asiàtica. Per a aquesta activitat, es comptarà amb la col·laboració de la formació titular del coliseu. Pel que fa al text, aquest estarà en valencià, castellà, xinés, italià i llatí, entre d’altres, de manera que les cultures per on passa la ruta estiguen representades.
Les Arts, un pol turístic
L’acord entre l’AVT i el teatre valencià va més enllà de les activitats al voltant de la Ruta de la Seda. Sobre la taula, les dues entitats treballen amb una nova reproducció en temps real i volen impulsar una nova campanya publicitària. A més, es treballa en la representació del Centre Plácido Domingo en l’àmbit internacional.
No obstant això, tant la programació cultural com l’edifici configuren un producte turístic amb un “avantatge competitiu” únic al territori valencià per a atraure visitants internacionals, segons va afirmar el director econòmic de les Arts, Francisco Potenciano.
En aquest sentit, durant l’activitat lírica de la temporada 2016-2017, fins a 3.478 persones estrangeres –de 57 països diferents– van acudir a l’òpera valenciana. Principalment eren alemanys, holandesos, belgues i britànics.
En 2015, les Arts, l’edifici i el seu entorn van rebre 5.449 persones en visites guiades. Un any després, la xifra pujava a les 8.452. Per a aquest any, l’objectiu és arribar a les 15.000 visites a través de la fórmula del passeig concertat.
Potenciano va refermar l’edifici i la seua activitat cultural com un pol turístic compatible amb el seu vessant artístic i la seua política de democratització de l’òpera entre la població valenciana. I va anar més enllà: l’impacte econòmic de l’activitat lírica, segons un estudi que ha dut endavant el coliseu, ha generat un retorn de 5,4 milions d’euros, és a dir que, segons va explicar el responsable econòmic, “de cada euro invertit se n’han generat 5,4” en imposts de diversa mena. A més, l’activitat ha generat 523 ocupats al voltant de l’òpera.
