La Fiscalia del Tribunal Suprem sí que veu delicte en l’adjudicació a l’Institut Nóos de 3,6 milions d’euros en contractes sense concurs públic per a organitzar tres edicions dels València Summit –entre 2004 i 2006– per part d’exalts càrrecs de la Ciutat de les Arts i les Ciències (Cacsa), que van resultar absolts en la sentència que va dictar l’Audiència Provincial de Palma en el ‘cas Nóos’.
L’Audiència de Palma va dictaminar l’absolució per a l’exvicealcalde de València, Alfonso Grau; l’exdirector general de la Ciutat de les Arts i les Ciències, Jorge Vela; la seua exdirectora de gestió, Elisa Maldonado; l’exsecretari autonòmic de Turisme i Projectes Estratègics de la Generalitat Valenciana, Luis Lobón, i el successor de Vela, José Manuel Aguilar.
El ministeri fiscal demana que s’imposen penes d’inhabilitació contra els quatre últims com a responsables d’un delicte de prevaricació en els tres convenis signats entre el País Valencià i els responsables de Nóos, Iñaki Urdangarin i Diego Torres, que es van realitzar “prescindint plenament de les normes de procediment que regulen els contractes celebrats”. En el cas de Vela i Maldonado, les condemnes haurien de sumar cinc anys i mig de presó per a cadascun per falsedat.
En relació amb els fets provats en la sentència de Palma, la Fiscalia interpreta que, en tots ells, concorre la qualitat d’autoritat o funcionari públic com a autors d’un delicte de prevaricació i que “res lesiona més la confiança dels ciutadans en les seues institucions que veure convertits els seus representants públics en els vulneradors de la legalitat, de la qual ells haurien de ser els primers custodis”.
La “rellevància institucional” d’Urdangarín
Les resolucions de les quals van ser responsables es van signar “sabent la seua injustícia”. La Fiscalia reconeix, en aquest punt, que “el grau de rellevància institucional d’Iñaki Urdangarin, per raó del seu matrimoni, explica totes les actuacions i contactes previs que van ser necessaris” abans de la signatura dels convenis. A més a més, la figura de l’exduc de Palma va permetre l’accés dels responsables de Nóos a l’alcaldessa de València Rita Barberá o a l’expresident Francisco Camps.
Per açò, demana que se’ls impose a Lobón, Maldonado i Vela la pena de 9 anys d’inhabilitació especial, que es limitaria a 7 anys d’inhabilitació en el cas de José Manuel Aguilar.
També falsedat
La Fiscalia considera, també, que Vela i Maldonado han de ser considerats responsables d’un delicte continuat de falsedat en concurs medial amb un delicte també continuat de prevaricació, una conducta per la qual sol·licita, per a cadascun d’ells, 5 anys i mig de presó, quatre anys i mig d’inhabilitació i 22 mesos de multa. Açò en considerar que Maldonado i Vela van ser les autoritats de les quals va emanar la decisió i les instruccions que van avalar el compliment dels requisits per a la contractació “que, efectivament, no concorrien”.
Els responsables polítics van assumir, segons la fiscal María Ángeles Garrido, les condicions de contractació oferides per l’exduc Iñaki Urdangarín i per Diego Torres “amb l’única finalitat de donar aparença de legalitat a una decisió que havia sigut adoptada arranjant la llei de contractes del sector públic” i, per a açò, no van dubtar a elaborar informes exnovo que no responien a la realitat, sense complir els requisits legals i en els quals resultaven beneficiats els responsables de l’Institut Nóos.
El tribunal va entendre, contràriament, que es van complir els objectius promocionals signats en els contractes; que els esdeveniments es van realitzar i els pagaments es van fer posteriorment, i que no està acreditat que l’únic motiu per a acceptar el finançament de les cimeres fóra que la persona que les oferia, Urdangarin, gaudia d’un privilegiat posicionament institucional a causa de la seua proximitat a la Prefectura de l’Estat ni que tingueren intenció d’afavorir-lo.
