La partida dels horaris comercials també es juga a Madrid. Quatre dies després que el Congrés dels Diputats donara llum verda a una proposició no de llei (PNL) de Compromís per a acabar amb la llibertat horària en diumenges i festius, el Consell Nacional del Bloc ha aprovat aquest dissabte per unanimitat una resolució que demana als seus diputats a la cambra alta “utilitzar tots els mecanismes parlamentaris” per a fer complir la PNL i posar fi a la liberalització horària.
En concret, el Bloc encomana als diputats Joan Baldoví i Marta Sorlí que presenten preguntes orals o escrites, interpel·lacions i, “si fóra necessari”, comencen a tramitar una proposició de llei “per a reformar les lleis de comerç detallista i d’horaris comercials”. És a dir, si el govern espanyol obvia la PNL aprovada aquesta setmana, atés que no és vinculant, Compromís podria impulsar una proposició que sí generara un mandat legal.
La PNL va comptar amb els vots favorables de Compromís, PSOE, Unidos Podemos, ERC, PNB i PDeCat, que sumen 20 suports, amb els 14 vots en contra del PP i l’abstenció dels 3 diputats de Ciudadanos. Si es mantinguera aquesta aritmètica parlamentària, la iniciativa que impulsa ara el Bloc tiraria endavant.
El Consell Nacional de la formació valencianista també ha aprovat “coordinar tot el treball” entre el grup parlamentari de Compromís a les Corts Valencianes, els del Congrés i el Senat, els membres de la Conselleria d’Economia i els ajuntaments afectats per la legislació que obliga els consistoris de ciutats turístiques a declarar Zones de Gran Afluència Turística (ZGAT), on es permet l’obertura dels comerços els festius.
Crítiques al govern espanyol per “obviar acords parlamentaris”
La resolució aprovada aquest dissabte argumenta que el govern espanyol “ignora les PNL aprovades per la majoria parlamentària, la qual cosa fa que moltes vegades les qüestions aprovades tinguen eficàcia nul·la”. A parer del partit majoritari de Compromís, l’executiu estatal “obvia els acords parlamentaris per la impotència que li suposa no poder continuar governant amb total tranquil·litat”.
La PNL aprovada aquest dimarts insta el govern espanyol a dotar d’autonomia els ajuntaments “perquè puguen sol·licitar davant l’òrgan competent de la seua comunitat autònoma la revocació de la declaració de Zona de Gran Afluència Turística (ZGAT)”. Aquesta figura és la que va crear el PP en la llei 1/2004 del 21 de desembre sobre horaris comercials per als municipis de més de 200.000 habitants i la que donava suport jurídic als comerços per a obrir tots els diumenges i festius. Es basava en el fet que aquestes zones concentraven un gran nombre de turistes i, per tant, es justificava l’obertura en dies festius.
La pròpia normativa obligava a ciutats de més de 200.000 habitants –que un decret llei de 2012 va reduir a les de 100.000– a comptar amb una zona liberalitzada per a l’obertura comercial en diumenges i festius.
València i Alacant, obligades a tindre una àrea liberalitzada
El model, decretat pel PP a principis de la primera legislatura de Rajoy, obligava València i Alacant a comptar amb una àrea liberalitzada. Segons aquesta regulació, Alacant va decretar una ZGAT, però un recurs dels centres comercials Plaza Mar 2, Gran Vía i Puerta de Alicante guanyat als tribunals ha estés la llibertat horària a aquestes grans superfícies. Mentrestant, a València es van decretar quatre zones turístiques (Estadi del Llevant, Riu Túria, Centre i Ciutat de les Arts), però una decisió judicial va atorgar aquesta condició a l’avinguda de les Corts Valencianes, que en la pràctica feien de quasi tota la ciutat una única ZGAT.
El tema dels horaris comercials és un dels assumptes en què la Conselleria d’Economia, que dirigeix Rafa Climent, i la direcció general de Comerç, que encapçala Natxo Costa, hi han dedicat més esforços. I també un dels que més maldecaps està donant a aquesta Conselleria. La dificultat de combinar els interessos de les diferents patronals amb les directrius que marca Economia i les especificitats de cada municipi –principalment València i Alacant– ha fet que el tema encara no estiga desbloquejat i s’estiga acabant de buscar una solució. Si no hi ha acord, però, la Conselleria d’Economia preveu regular els horaris comercials mitjançant l’anomenada llei d’acompanyament dels Pressupostos de la Generalitat.
