El Parlament de Catalunya aprova per unanimitat la llei que declara nuls els judicis franquistes

El text autoritza l'Arxiu Nacional de Catalunya perquè elabore i faça pública una llista dels processos instruïts pel règim franquista i les sentències adoptades
29 juny 2017 01:00h

El ple del Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dijous per unanimitat la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que declara nuls els judicis i els consells de guerra dictats per causes polítiques a Catalunya per la dictadura franquista. El debat de la llei l'han seguit des del Parlament mateix més de dues-centes persones, entre víctimes del franquisme i familiars i representants d'entitats memorialistes. 

La llei, que van presentar conjuntament Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP, declara il·legals "els tribunals de l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya a partir de l'abril de 1938 fins al desembre de 1978, per ésser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just. I, en conseqüència, es dedueix la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda, de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista".

El text aprovat també autoritza l'Arxiu Nacional de Catalunya perquè elabore i faça pública una llista dels processos instruïts pel règim franquista, les sentències adoptades, les persones encausades i la condemna imposada. Aquesta llista s'haurà de publicar el mateix dia de l'entrada en vigor de la llei, és a dir, l'endemà que es publique al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 

Víctimes, familiars i associacions segueixen el debat

Més de dues-centes persones, entre víctimes del franquisme, familiars i representants d'entitats per la memòria històrica, han seguit el debat des del Parlament, tant des del saló de sessions mateix com des de les dues sales de comissions amb més aforament del palau, la de grups i la 10. 

A la llotja del saló de sessions hi havia, entre d'altres, Raimon Carrasco, fill de Manuel Carrasco i Formiguera; Josep Companys, nebot net del president Companys; Mercè Puig Antich, germana de Salvador Puig Antich; Maria Salvo, processada i condemnada a presó; Marià Gadea, processat en un consell de guerra el 1950; Manel Martínez Arcos, processat i condemnat a presó; el president de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, i el director del Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas. 

Des de la zona de públic de l'hemicicle també han seguit el debat els presidents i membres de diverses associacions per la memòria dels immolats per la llibertat de Catalunya, de republicans i de víctimes i familiars de víctimes del franquisme.

next