Quan el govern del Botànic es va constituir a partir d’un programa pactat per les tres forces que havien de permetre la investidura de Ximo Puig, es va suscitar de seguida la pregunta al voltant del ritme amb què mamprendria les reformes previstes. Podem va decidir no assumir cap responsabilitat de govern i va optar per un “suport crític” matisat, de vegades, amb un deix d'”oposició constructiva”.
Després de 20 anys de domini del PP a la Generalitat, hi havia dos qüestions pendents a què els nou governants havien d’atendre relacionades amb la normalitat lingüística i cultural del país: els nous mitjans de comunicació públics i un model educatiu que no només garantira el domini de les dos llengües oficials, sinó també de l’anglés.
Tot esperant àpunt
El govern va deixar en mans de les Corts la recuperació del servei públic de ràdio i televisió. En concret, aquest va ser un punt del programa del Botànic on Podem va assumir, des del parlament, el protagonisme, almenys en els primers moments. Dos anys després i per raons molt diverses, encara no hi ha data per a les noves emissions. Ahir, Mónica Oltra va admetre que els hauria agradat que el procés haguera anat més ràpid, però va destacar, precisament, el fet que el Consell cedira la iniciativa a les Corts. “No sé si s’ha valorat suficientment la renúncia que aquest Consell ha fet perquè no hi haguera la temptació que els mitjans públics foren governamentals”.
En la mateixa línia, el president Puig va assegurar que “mai permetrà que la televisió siga una televisió manipulada i prostituïda com va ser en el passat ni tampoc que siga un desori econòmic”. Preguntat per la tardança en la represa de les emissions dels mitjans públics catalans, clausurades per Francisco Camps i Alberto Fabra, el cap del Consell es va limitar a recordar que ja hi ha un acord amb el govern català i, “en el moment que es pose en marxa àpunt, hi haurà reciprocitat”.
Educació en suspens
La pregunta sobre la paralització cautelar pel Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del Decret de Plurilingüisme i les protestes de l’escola concertada van permetre a Oltra explicar quines són les bases del nou model educatiu. A parer de la vicepresidenta, el govern “està posant els xiquets i les xiquetes al centre de l’acció política, per damunt d’interessos empresarials i ideològics” des d’una concepció de l’educació com a factor compensador de les “desigualtats d’origen”.
Oltra va recordar que, ara, “les famílies poden triar escola” entre tots el centres sufragats amb diners públics, inclosos els concertats. El model de plurilingüisme es basa en el “diagnòstic de domini de llengües” que demostra que “només un 30% domina el valencià i un 6% l’anglés i l’objectiu és que en dominen les tres”. Perquè existisca igualtat, cal que els alumnes “no s’hagen de pagar una acadèmia o un col·legi privat”. Segons Oltra, “els empresaris poden defensar els seus interessos i la gent, els seus privilegis, però l’obligació del govern és defensar els drets”.
Podem demana “un model alternatiu”
La tercera pota de la majoria parlamentària que sustenta el govern no combrega amb la visió aportada pel president i la vicepresidenta. Podem va alertar ahir del perill de “caure en el triomfalisme” i de la necessitat de construir “un model alternatiu” per a fer el canvi “irreversible”. El síndic parlamentari, Antonio Montiel, va constatar la desconnexió del Consell de “les aspiracions i demandes de la ciutadania que van fer possible el canvi de cicle polític”.
Segons el secretari general de la formació, Antonio Estañ, en aquests dos anys “la societat civil no ha estat present en el dia a dia de l’Acord del Botànic, tot i que havia de ser el quart signatari del pacte. No ha tingut mecanismes per a dialogar i exigir al Consell i, en alguns casos, s’ha trobat la porta tancada”.
Tot i això, Montiel reconeix que el Consell ha demostrat en aquests dos anys que “gestiona millor que el Partit Popular”, tot i que, a parer del portaveu a les Corts, “tampoc era difícil després de dos dècades de saqueig i balafiament”.
Ciutadans critica que encara es liciten barracons
La síndica de Ciutadans (C’s) a les Corts, Mari Carmen Sánchez, va centrar el seu balanç dels dos anys de govern en els “incompliments constants, especialment en educació, atés que segueixen licitant-se barracons”, com ara “al col·legi públic l’Almadrava d’Alacant”. Sánchez va criticar que “no han començat les obres de centres escolars que estaven previstes per al primer trimestre del 2017″.
En aquest sentit, va considerar “nefast el nivell d’execució pressupostària” i va lamentar que “s’ha gastat menys del 8% del previst per a les obres dels col·legis i un 5% per als instituts”.
El Partit Popular emetrà, aquest divendres, el seu balanç de l’equador de la legislatura durant una roda de premsa convocada per la presidenta de la formació, Isabel Bonig, a la plaça de Manises, a les portes del Palau de la Generalitat.
