L’executiva permanent del Bloc Nacionalista Valencià ha analitzat aquest matí la dimissió com a portaveu d’Enric Carbonell, qui va basar la seua renúncia en motius laborals –la fi d’una excedència en una escola concertada d’Alcoi i la voluntat d’incorporar-se a la seua plaça– i en discrepàncies al voltant de la política educativa del Consell, en concret del conseller d’Educació, Vicent Marzà, també membre del Bloc.
Qui va ser cap de gabinet del conseller d’Economia, Rafa Climent, va argumentar que aquestes discrepàncies fan incompatible el seu càrrec dins del partit amb la seua feina docent. En una carta, Carbonell retrau a la Conselleria d’Educació que haja eliminat una línia de primer de Batxillerat del Col·legi La Salle. El fins ara portaveu del Bloc considera que aquest fet és “una decisió equivocada des del punt de vista de la gestió”.
La permanent del Bloc, formada per Àgueda Micó, Amparo Piquer, Mariai Talens, Reis Gallego, Mentxu Balaguer, Artur Hernández, Xavier Martí, Pep Cortell i Víctor Medina, assegura en un comunicat que respecta “la decisió personal de Rafa Carbonell de deixar voluntàriament el càrrec orgànic que ostentava i al qual ara lliurement renuncia”, però manifesta el desacord amb “els arguments de caire polític de la seua dimissió”. La direcció del partit nacionalista es referma “per unanimitat” en la defensa de l’escola pública i recorda que “el treball, les polítiques educatives i accions actuals que es porten endavant des de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports, són fruit del programa electoral i de l’ideari del partit” i estan adreçades a garantir la “igualtat de drets educatius per a les famílies valencianes”.
Pel que fa a les repercussions internes de la dimissió de Carbonell, l’executiva permanent del Bloc no ha especificat si es nomenarà algú que el substituïsca, però ha advertit que el seu objectiu és “treballar per la cohesió del partit, la defensa dels interessos de les valencianes i els valencians i donar suport a la tasca” dels càrrecs a les institucions “amb més fermesa que mai”.
