El 28 de juny del 1969, a un pub novaiorqués anomenat Stonnewall Inn, va tindre lloc una de les llavors habituals batudes policials contra les persones homosexuals. En aquella ocasió, però, es van succeir una sèrie d’esdeveniments que es recordarien durant anys i que marcarien al calendari una data de reivindicació dels drets de les persones LGTBI (lesbianes, gays, transsexuals, bisexuals i intersexuals). Aquell 28 de juny, les persones que hi havia al local, així com d’altres que s’hi van anar aplegant, es van rebel·lar contra els abusos de la policia i van iniciar una sèrie de protestes que van durar setmanes. Això va ser l’inici d’un activisme organitzat en defensa dels drets de les persones homosexuals, tant als Estats Units com en l’àmbit internacional. Un any després d’aquells aldarulls es va celebrar la primera marxa de l’Orgull, una mobilització que, hui en dia, es convoca arreu del món.
A València, la cita és aquest dissabte a partir de les set i mitja de la vesprada, sota el lema Exigim un món lliure per a ser com som. Tot seguit, a la plaça de l’Ajuntament, se celebrarà la festa oficial de l’Orgull LGTB. Aquestes mobilitzacions estan organitzades per Lambda, col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, que enguany ha centrat la seua atenció en el respecte i defensa dels drets de les persones LGTBI a tot el món. Han estat tres els motius per a escollir el lema. El primer, que tothom té els ulls posats en el WorldPride, la celebració mundial de l’Orgull. El segon, posar el focus en la situació internacional de les persones LGTBI que fugen dels seus països bé per les guerres o bé per ofensives ultraconservadores. I el tercer, denunciar accions com l’autobús d’HazteOír.
“Enguany, Lambda ha centrat la seua atenció en el respecte i defensa dels drets de les persones LGTBI a tot el món”
“Durant pràcticament tota la història del món occidental, la gent s’avergonyia de l’homosexualitat, calia amagar-la. A més, es considerava un delicte o malaltia. Per això, cal celebrar l’Orgull per a reivindicar el dret a estar en un espai públic o privat”, explica Pau López, secretari d’organització de Lambda. A més, aclareix que aquest “orgull” no significa superioritat, sinó, simplement, allò oposat a la vergonya. Encara que hi ha molta legislació per a la igualtat jurídica, “en l’àmbit quotidià està tot per fer: no és el mateix viure com a heterosexual que com a homosexual i encara menys com a persona transsexual”, denuncia López, alhora que indica desigualtats en camps com la salut, el treball, la cultura o l’esport.
Des de Lambda, destaquen que la situació al País Valencià és un poc peculiar perquè, “després de tants anys de passivitat i de no diàleg de les institucions, que el PP havia segrestat, ara tenim bones relacions amb l’Ajuntament de València, amb la Diputació i amb la Generalitat”. A més, el secretari d’organització fa referència a les Corts, “amb una majoria favorable cap al respecte de les persones LGTBI, inclós un partit de dretes com Ciutadans”. En aquesta línia, afirma que “jurídicament, hem passat de ser un territori passiu a un territori compromés”. Com a exemples, l’anomenada llei trans, la lluita contra l’assetjament escolar o el foment d’un turisme inclusiu.
Pau López: “Després de tants anys de passivitat i de no diàleg de les institucions, ara tenim bona relació”
Però, el Govern del Botànic encara té reptes pendents, més enllà de les iniciatives: “Els gestos per a visualitzar estan molt bé, però també calen accions”. López en destaca dos: aprovar la llei contra la LGTBIfòbia i obrir la nova radiotelevisió valenciana, un mitjà a qui demana que mostre tota la diversitat valenciana, també la sexual i de gènere. A més, assenyala que queda feina per fer en l’àmbit rural, “perquè no tot és València, Alacant o Benidorm”. López també demana posar-se ferm amb les diputacions d’Alacant i Castelló i amb el govern espanyol.
Just en l’àmbit estatal, Lambda exigeix al Congrés i al govern una llei, “ja que les competències autonòmiques són limitades”. Per exemple, López fa referència a la necessitat d’una llei estatal d’identitat de gènere que despatologitze la transsexualitat. Finalment, assenyala que cal una acció diplomàtica internacional en defensa dels drets de les persones LGTBI. “Cal ser sensibles cap a aquest drama”, conclou.
